Ara llegint
L’Alzinar: Hem entrat dins el juliol i atenció al sol, també ja venen les beneïdes de vehicles de Sant Cristòfol a Sóller i la resta de les illes

L’Alzinar: Hem entrat dins el juliol i atenció al sol, també ja venen les beneïdes de vehicles de Sant Cristòfol a Sóller i la resta de les illes

Sant Pere és a vint-i-nou, Sant Marçal és a trenta,

i l´endemà ja mos entra el primer de juliol.

Gai Juli Cèsar (Gaius Julius Caesar), més conegut per Juli Cèsar, emperador romà, tenia dedicat antigament el mes de juliol al seu honor.

Encara que sembli mentida, la data del naixement de Cèsar no apareix amb claredat en cap text antic. Wilhelm Drumann, al qual segueixen Piganiol, Klotz i Cary, la situava l’any 100 aC; Jérôme Carcopino assenyalava l’any 101, i Theodor Mommsen el 102 aC, amb el beneplàcit de Fowler, Ferrero i Holmes.

Dia Internacional de les Cooperatives.

Avui diumenge, 2 de juliol, és el Dia Internacional de les Cooperatives, inspirades en els tradicionals valors i principis cooperatius i el desenvolupament sostenible de cara a una salut i a un món millor.

Demà, dilluns, festivitat de Sant Tomàs apòstol, és també el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic (quina altra presa de pèl, si les pagues en pots emprar, sembla que pagant ja no contamines), és el tercer dia del mes de juliol, què consta de 31 jornades i 5 diumenges. A les 13-38’ hores demà entrem en Lluna Plena, i dilluns, dia 10, a les 3-48’ hores entrarem en quart minvant.

Recordem seriosament que el 2050 (d’aquí només 27 anys) pot ser, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) el començament del final de la nostra existència sobre el planeta Terra.

Toca canviar el xip, reciclar i eliminar molts de polítics, o morirem en l’intent!

Atenció al Sol.

A més, com hem mencionat ja moltes vegades en aquesta mateixa secció, us recomanem, si és possible, a partir d’ara, no sortir al carrer a les hores més caloroses del dia, emprar robes lleugeres, no molt cenyides, i de colors clars, i emprar una gorra, un mocador o un capell de palla pagès, per protegir-nos el cap i les idees.

I com és lògic, seguint les recomanacions mèdiques i naturistes, a pesar de no tenir set, hem de beure (especialment aigua, i no molt gelada) amb freqüència, especialment els de més edat, que ja anem perdent la sensació de set, evitant l’excés de begudes alcohòliques (una cervesa és bona, però no una caixa de cerveses), l’excés de cafè i les begudes ensucrades, gasejades, o amb molta cafeïna, evitant al mateix temps els menjars pesats i calents, substituint-los per plats freds (sabeu què és de bo un trempó, o un bon pa amb oli, fet amb tomàtigues, pebres, cebes… del nostre propi hort), fruites i verdures fresques, i si no pot ser també del nostre propi hort, comprades a cooperatives o productors locals, segur que notareu bastant la diferència, amb el preu, amb el gust, i amb la salut!

Els pagesos us ho agrairan, ja que els seus beneficis no són massa sucosos, desgraciadament estan molt explotats pels intermediaris i els venedors finals, en aquesta dura època a la qual a més hi sol haver més feina als horts, per poder tenir les hortalisses i els fruiters ben cuidats i que no en passin set.

Com deia fa un parell de dies el company Pau Fiol: “Com sempre el pagès és el que menys cobra…”

I no oblideu que, mantenir un equilibri electrolític adequat és fonamental per potenciar el rendiment físic i esportiu durant els mesos d’estiu, especialment si treballem al camp, o al sol, o practiquem activitats esportives com la natació, el ciclisme, l’atletisme de grans fons, el muntanyisme…

Durant l’exercici intens i en climes calorosos, el cos perd importants minerals i electròlits a través de la suor, cosa que pot portar a desequilibris i afectar negativament al treball, a l’exercici físic, i inclòs a la mateixa salut.

La reposició adequada d’electròlits, com el sodi, el potassi i el magnesi, és essencial per mantenir una hidratació òptima i prevenir la fatiga muscular, les rampes i la deshidratació, garantint una funció muscular adequada, una millor absorció de nutrients i una resistència física més gran.

La festa cívica religiosa, romp amb la monotonia del viure quotidià, a més de fer que la gent, en participar-hi, es retrobi i es relacioni d’una manera diferent de la dels altres dies. (FOTO: Joan Oliver).

Beneïdes de vehicles de Sant Cristòfol, a Sóller.

Recordeu que el diumenge, dia 16 de juliol, és la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, amb les clàssiques processons marítimes.

I el vinent dilluns, dia 10, Sant Cristòfol, patró dels conductors i dels verdulers. Per cert, les beneïdes de vehicles, amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, a l’oratori de Sant Felip Neri, de Sóller, s’han ajornat al diumenge dia 16, a les dotze del matí, a l’Avinguda Juli Ramis, de Sóller, amb sortida des de l’aparcament de l’Institut de Formació Professional Guillem Colom Casasnovas (concentració 11 hores, benedicció 12 hores).

Podeu fer les vostres inscripcions gratuïtes als WhatsApp 639549848 (Llorenç) i 686580067 (Cati), abans de dia 13 de juliol.

Atenció: La tuta ja torna a pul·lular de nou pels camps mallorquins. És un cuc que en forma de plaga està causant, de nou, greus problemes a les plantacions de tomatigueres. (FOTO: Pere Casasnovas).

Feines als horts.

Si pot ser procureu regar durant l’horabaixa, o quasi entrada de fosca, per evitar l’evaporació (o inclús millor per la matinada, quan la terra i les plantes s’hagin refredat completament), a més de cobrir la terra amb compost, herba seca, palla, i burballa (si pot ser de fusta ecològica) entre altres materials naturals.

Hem de seguir podant les nostres tomatigueres, que ja són impressionants i van ben carregades d’oloroses i saboroses tomàtigues madures i ben vermelles, o roses, i segurament ben aviat també en tindrem de verdes mexicanes. Hem de seguir amb el tractament d’aigua d’ortigues, o purí d’ortigues (mà de Sant, com deia la meva enyorada padrineta).

És molt bon temps per podar en verd els rosers, rebaixant els brots 10 centímetres i, especialment, tallar totes les flors músties, perquè en tornin a treure, segons ens remarca diàriament el bon amic Toni Luque.

Hem de controlar ben de prop les possibles plagues, de les que en tornarem a parlar un poc la vinent setmana, i llevar les mal anomenades males herbes, que ens serviran per afegir al compost, o de cobertura vegetal.

És bon temps per a separar les soques de les carxoferes i sembrar els esqueixos d’ull.

Les cebes per guardar, és bo collir-les un poc grenyals, ja que aguanten més temps (és a dir tot d’una que tombin el coll).

Es pot fer ja una segona tongada de sembra de patates, a partir de les patates de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin.

Si no sembrem dins bancals elevats, abans de sembrar s’ha de treballar (no llaurar) la terra i després fent solcs separats per uns 70 centímetres. Els trossos de patates, amb grill, els dipositarem a uns 7 a 8 centímetres un de l’altre.

Aquests dies les exòtiques pitaies, o fruites del dragó, ens ofereixen les seves primeres flors, que es convertiran en saborosos fruits. (FOTO: Joan Oliver).

Alls entre les tomatigueres.

A pesar que certs pagesos diguin que no és el període ideal, podeu provar de sembrar alls entre les tomatigueres (associació favorable per als dos), a jo cada any em va molt bé. Sempre he sentit dir als vells hortolans que combinant plantes compatibles (es diu que dues plantes són compatibles quan s’afavoreixen, conviuen bé i el seu rendiment és major que si es cultiven per separat), evitarem plagues i millorarem el rendiment.

També és bon temps per podar els nisprers, una vegada cada dos anys, i d’aclarir un poc els fruiters, en general. Els cirerers es poden podar fins a finals d’agost, com és lògic després de la collita. Els primers dies de juliol podem acabar d’exsecallar els tarongers i llimoneres.

I com no, ja hem arribat als tradicionals sopars d’estiu, els saborosos, nutritius i vitaminants trempons a la fresca, les escalivades (o torrades d’hortalisses), l’estopeta de bacallà, i les fruites: melons, síndries, melicotons, albercocs, prunes nesples, cireres, mores d’esbarzer, figues (que han estat de bones les primeres figues flors), tot un món de gustos i colors per gaudir, ja que gran part de les hortalisses estan en plena producció.

Sembrar.

Safrà, carabassó, col, enciams, patates, bledes (pràcticament es poden cultivar quasi tots els mesos de l’any, no ens hem de passar amb les regades), mongetes, raves, api (necessita humitat constant; al segle XVI era conegut per les seves virtuts afrodisíaques), bròquils (necessiten un sol ric en matèria orgànica descomposta), escaroles, carabassons (ha de menester bastant d’aigua), cebes, alls, mongetes (ideals per l’estiu, però també necessiten bastant aigua), cogombres, porros (necessiten terra ben adobada i bastant d’aigua), clavells i violes.

Collir.

És hora de seguir recollint tomàtigues, i pebres, sembrats dins l’abril o el maig; albercocs, albergínies, carabassons, carxofes, figues, cireres, cogombres, taronges, llimones (pagades als pagesos a preu de patató, aposta per tot hi ha aquestes solades caigudes davall les llimoneres), melicotons, melons, síndries (melons i síndries fruites essencials de l’estiu mallorquí) mongetes (a la foto de portada, el bon amic i col·laborador, Pere Casasnovas, recollint les primeres de la temporada), remolatxa, espinacs, julivert, ravenets, pebres, peres, pomes, prunes, rem, síndries, alls, cebes, pipes de gira-sol, blat de les Índies, nectarines, tàperes i mores.

Cada cèl·lula del teu cos reacciona a tot el que diu la teva ment.

La negativitat és una de les raons que més debiliten el sistema immunitari.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt