L’Alzinar: La fruita, calor i la necessitat de viure la vida

Quina punyetera calooor! Enguany ha començat massa prest, i segons les previsions més creïbles seguirà augmentant diàriament durant tota aquesta setmana. Això ja és semblant a un forn, a pesar que jo sempre he gaudit de l’estiu; amb l’hivern, amb les baixes temperatures, estic sempre mig mort, per la mala circulació.

Ara que desgraciadament estan tan de moda els putes okupes, i a més recolzats per les autoritats polítiques i justícia estatal, sembla que en Barrufet ha decidit pujar també des del mític infern a conviure amb nosaltres, tristes mortals.

Però nosaltres, impassibles, seguim amb allò nostre: a muntar amb bici, a pegar pedrades amb la fona i a gaudir de les innovacions i avanços del nostre petit hortet.

Erròniament, algú va dir que les bicicletes són per a l’estiu. Però NO, no és així!

El ciclisme urbà, el cicloturisme i inclòs el ciclisme competitiu, més que un esport, és un cert  estil, una certa  concepció i una certa filosofia de la vida. És sinònim de llibertat i d’independència. 

El cicloturista és un esportista que pedaleja per  gust, durant tot l’any, amb fred, pluja, neu, fang, sol, al que cap onada de calor, ni fred, l’aturarà… que sap posar el seu amor propi a l’altura de les satisfaccions del turisme intel·ligentment comprès, que no es  limita  a fer el recorregut dins un temps satisfactori, que  s’atura quan  li sembla i observa el paisatge i en gaudeix d’ell, que no necessita tribunes ni espectadors, n’hi ha  d’estar pendent d’un  cronòmetre.

Quin estiu que hem començat, se’ns farà llarg enguany. És pràcticament impossible treballar la terra si no ho fèiem a primeres hores del matí o al final del capvespre.

A més dels líquids habituals que bevem (de dos a tres litres diaris), perfectament conservats i fresquets dins l’estimat i tradicional càntir, hem de menjar bastant fruita, que igualment ens ajuda a hidratar-nos pel seu alt contingut en aigua. I a més amb un poc de temps i paciència,  amb aquesta mateixa fruita, podem fer els tradicionals gelats i granissats…

Tots sabem que menjar fruita és saníssim! És un aliment que ens dona moltes vitamines, ens dona energia i ens fa créixer sans. Encara que ara trobem sempre de tot al súper, és important consumir la fruita local i de temporada.

Els experts i les guies nutricionals recomanen incloure, almenys de dues a tres peces de fruita al dia. Les podem menjar berenant (a mossegades, en forma de suc, formant part d’una ensalada, com a macedònia, o amb un iogurt, millor si és casolà), a mig matí, al dinar, en el berenar del capvespre, o en el sopar.

Els melons i síndries de Vilafranca.

Desgraciadament, hi ha multitud de prejuícis i mala informació sobre l’alimentació. El de menjar la fruita abans o després de les menjades, és un d’ells. Els metges recomanen, almenys, prendre 2 o 3 (millor quatre) racions de fruita al dia, però no ens indiquen habitualment en quin moment s’han de prendre.

Si no tens cap problema de salut, pots prendre-la quan vulguis, quan tinguis costum o quan et sembli més agradable. Sense prejudicis.

Si el teu problema és d’excés de pes, la fruita, com els altres aliments, aporta les mateixes calories independentment de quan la prenguis. Si l’elimines de les menjades principals, no la substitueixis per unes altres postres i pren-la el matí i com a berenar. Tota  opció és vàlida mentre no l’eliminis de la teva alimentació.

I no t’oblidis aquests dies de fer una volta per Vilafranca de Bonany i voltants, hi ha uns melons i unes síndries que són pura glòria.

Gaudir de la vida.

Avui en dia el nostre repte personal, en lloc de treballar de cada dia més i més, com si fóssim autèntics ases, i damunt sense poder arribar econòmicament a finals de mes, hauria de ser superar l’actual insostenibilitat dels sistemes de gestió dels recursos.

Parlar de desenvolupament sostenible no és tan sols parlar de la forma d’utilitzar l’energia, l’aigua, els aliments, de reciclar… sinó d’agafar el temps com un eix de referència per reorientar-nos cap a la SENZILLESA.

Aquest espai diari que lògicament hauríem de dedicar a tenir una millor qualitat de vida lamentablement l’estem invertint amb PRODUCTIVISME, per enriquir encara més als nostres habituals explotadors.

El fastigós consumisme ens obliga a fer feina més i més. Està més que constatat que els nostres models de creixement incontrolat ens han portat ja a un total desajust entre la naturalesa i la societat, ens ha fet arribar ja a una autèntica crisi de civilització.

Indiscutiblement, es pot viure millor amb molt menys: regalar temps als altres, dedicar moments a l’esport, al joc, a les arts, a la Natura, a nosaltres mateixos, als altres… Comença a ser hora de cercar solucions JA!

Els doblers no donen la felicitat.

Un cotxe nou, un pis més gran, una televisió nova, texans de marca, viatges… Ser feliç és una empresa de cada dia més difícil i MÉS CARA.

Però és necessari tot això per se feliç?  Rotundament NO. Els doblers són necessaris, no obstant això, cobertes les necessitats fonamentals els doblers no et donen la felicitat.

Tots tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.

Però desgraciadament el mal dels nostres dies és la insatisfacció, la tristesa, i la depressió. Molta gent és infeliç perquè creu que per ser feliç ha de tenir un cotxe determinat o viure en una zona exclusiva o poder comprar-se alguna cosa que li agrada.

Hi ha algunes persones, què sembla només gaudeixen d’acumular doblers i més doblers, però, així i tot, estan contínuament queixant-se, són més infeliços que qualssevol de nosaltres, els que vivim de forma senzilla, gaudint de cada segon de la nostra vida.

Addicció per les compres.

Una persona que compra per impuls ho fa habitualment sense pensar i més enllà dels límits del seu pressupost, posant en risc les finances i, la relació amb els éssers més acostats.

Com tota addicció, l’addicció per les compres sol començar per omplir un buit emocional.

Els compradors additius cerquen allunyar-se del patiment, manifestant una necessitat interna de sentir-se valuosos per als altres, a través de la compra d’articles materials, ja que dins l’actual societat consumista sembla que mentre més tens, més vals, portant als additius a creure que així tindran més acceptació en aquesta decadent i mal anomenada societat del benestar.

És comú imaginar que aquest comportament és típic de la dona. Però a pesar que encara és la població femenina la que segueix al davant en aquesta compulsió, els homes estan en un percentatge molt similar. Segons els darrers estudis el 5,5% dels homes es pot ja classificar com a compradors compulsius, per sota del 6,0 % de dones amb aquest comportament.

“Els nostres peus són les nostres arrels i quan l’arbre ja no pren aigua de la terra, mor”- (Proverbi xinès).