L’Alzinar: La Lluna, i l’ambició humana

No se’ns ha perdut res a la Lluna mentre no resolguem les coses a la Terra.

(Giuseppe Lanza del Vasto, 1901 – 1981).

Pelegrí, filòsof, poeta, artista i activista de la no-violència, deixeble de Mohandas Gandhi.

Sí. L’imminent futur, quan el sistema pateixi la no desitjada, però si esperada i sense que pràcticament ningú mogui ni un sol dit, implosió i les previsibles restriccions sistemàtiques i llibertats bàsiques, l’acumulació de més i més pandèmies i virus de laboratori, el deteriorament del medi ambient, imposicions econòmiques i sistèmiques, l’anunciada desaparició dels dobbers físics, els ineludibles i anticonstitucionals controls totals, als que ja pràcticament estem tots sotmesos, gràcies a les noves tecnologies, i les ànsies de poder i dobbers d’alguns descontents de la seva pròpia vida privada, la maleïda Christine Madeleine Odette Lagarde, del Banc Central Europeu, amb tots els seus adinerats i poderosos acòlits, el nou ordre mundial que al principi a poc a poc, i ara ja brutalment en aquests perillosos moments, entre molts d’altres, pràcticament ja està servit, amb un, per alguns, inesperat retorn al feudalisme dels segles V al XV.

El cervell i l’ambició humana sembla no tenen límits, ni vergonya, dins l’aspecte positiu, i molt més en el negatiu, en contra de més del 90 % de la humanitat.

La desestabilització i les nefastes polítiques de molts de governs, en l’àmbit mundial, ens fan quasi donar crèdit a les inconcebibles previsions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), per aquí només 26 anys.

Comença ja a ser hora d’obrir els ulls, amics lectors, passar de la tot poderosa caixa beneita, i molta, molta premsa mentidera i corrupta, a la que paga habitualment la tinta i els sous els polítics i les multinacionals.

Segons el New York Times, sembla que el 2040 (deu anys abans de l’anunciat començament del final teòric de l’espècie humana sobre la Terra, d’acord amb els pronòstics de l’OMS, igualment també venuda als totpoderosos), anunciat oficialment per la NASA, s’estaran ja construint habitatges a la Lluna, mitjançant impressió 3D i ciment fet de la pols lunar, reservats als astronautes, i especialment a les persones més poderoses i adoberades.

Calor, gelades i fora pluja.

I mentrestant per aquestes contrades, segueixen les fortes gelades els matins i els vespres (fa un parell de dies, a l’esplanada d’entrada al túnel del Puig Major, per la banda de Fornalutx, el matí ens trobàvem a tres graus sota zero); i l’excés de calor durant el dia, després de sortir el Sol, havent sobrepassat, aquesta setmana, els 25 graus de mercuri.

I segons sembla, durant aquestes tres primeres setmanes de febrer, d’acord amb el model europeu, les pluges seguiran brillant per la seva absència, però no les grans diferències entre les temperatures nocturnes i diürnes.

És temps d’empeltar ametlers i atzeroleres.

Ara és bon temps per empeltar, especialment els ametlers i atzeroleres, d’estaca (en principi, fins a finals de març, a pesar que de cada any es va escurçant més, per les temperatures i l’avançament de la floració), en quart creixent.

Condició, segons els bons empeltadors, és que encara no brostin i, per altre costat, no ha de fer vent, boira o pluja.

També és ja bon temps per empeltar pereres, pomeres, figueres i caquiers, entre altres arbres fruiters.

Per què empeltem? Segons el bon i antic pagès, i millor amic, Pere Joan Coll, canviem la varietat d’un arbre per una que ens interessi més, entri més aviat en producció, reprodueixi més fidelment les característiques de l’espècie que no un arbre provinent d’una llavor, i una altra molt interessant: l’aprofitament de l’espai.

M’explico: Si disposem d’un petit jardí on només hi cap un arbre, però en voldríem dos, cas de varietats amb pol·linització creuada, damunt un peu és possible tenir-hi dues, tres, quatre, o més, espècies diferents.

“Tal volta hi haurà més part d’art en la tècnica de l’empelt que de ciència”. (Doran – 1980).

Empeltar és l’art d’ajuntar entre si, amb diverses tècniques, i en un moment determinat (quan tenen saba), dues porcions de teixit vegetal (una és l’empelt, proveït d’una o més gemmes i l’altra el patró o portaempelt), per aconseguir la seva reproducció, amb finalitats agronòmiques i algunes vegades estètiques donant, posteriorment, el seu fruit bastant de temps abans (algunes vegades de 3 a 5 anys) que si ho haguéssim sembrat de llavor.

Després d’estar fet l’empelt s’ha de fermar fortament amb un lligam (darrerament s’empren també tires de plàstic o cinta aïllant, entre d’altres), i per assegurar, perquè no li entri l’aire i ho assequi, ho podem cobrir tot, sense deixar forats, d’argila humida (el mètode més tradicional que empraven els nostres avantpassats), cera, o qualssevol pasta de disseny (no imprescindible) que podem comprar a les drogueries. Tot el conjunt es pot cobrir, també, amb dues fulles de diari, o dues borses de plàstic, creant un microclima que ajuda a fer la unió permanent de les dues parts, si no hi ha incompatibilitats, ja que no totes les espècies es poden empeltar sobre qualsevol peu, habitualment ha de ser de la mateixa espècie o gènere.

Empeltar és sinònim de gaudir, moltes vegades els empeltadors, inclús avui en dia que tot està tan materialitzat, no volen cobrar el seu treball, es conformen amb la gran satisfacció de veure créixer les tanyades, que ens proveiran dels nous fruits, com si fos un engendrament dels seus sabers.

Els nostres consells d’aquesta setmana.

El cafè és saludable, però sense abusar, i no és aconsellable els vespres.

Pensa a fer diàriament, i més ara dins l’hivern, un poc d’exercici físic (un mínim de 20 minuts), caminant, ballant, nedant, fent senderisme, gimnàstica, ioga, passejant amb bicicleta… o practicant algun esport, d’acord amb la nostra edat i condicions físiques.

No prenguis mai les pastilles, ni cap medicament, amb aigua freda.

No consumeixis aliments molt pesants a partir de l’horabaixa.

Redueix la quantitat d’oli (exceptuant, indiscutiblement, el saludable oli verjo d’oliva de Sóller, i Serra de Tramuntana, en general) i grasses als aliments que menges.

Beu un mínim de dos litres d’aigua al dia, i que la major part, si pot ser, no sigui al vespre, ni durant les menjades.

Conserva la distància de seguretat amb els carregadors de bateria de mòbils, ordinadors i especialment de tota mena d’aparells sense fils.

Procura emprar els mòbils, ordinadors i tauletes el menys temps possible, i no els portis, ni els carreguis dins el teu dormitori. I recorda que, quan la bateria del mòbil està molt baixa les radiacions d’aquest son encara molt més fortes i perilloses.

No és el mateix, per a la salut, dormir de les dues del vespre a les deu del matí, que de les deu del vespre a les sis del matí (hores més aconsellades pels professionals de la medicina).

No parteixis a dormir immediatament després d’un bon sopar, ni de prendre un medicament.

“Tot lloc és aquí, i tot moment és ara”.

(Dante Alighieri  – 1265 / 1321).