L’Alzinar: La papallona Monarca aterra al Port de Pollença i al de Sóller i què podem fer a l’hort, durant aquest mes

La pitjor presó és una ment tancada:

El límit és una frontera creada per la ment.

Casualitats de la vida: la papallona Monarca.

Dijous, fa només tres dies, al Port de Pollença el bon amic Josep Manchado (viatger, geògraf, fotògraf, esquerrà, mallorquí-català-europeu, escèptic, “pajarero”, ecologista…) descobrí, per primera vegada, una papallona Monarca (Danaus Plexippus), papallona molt grossa, preciosa i vistosa, lepidòpter de la família Nymphalidae, la més coneguda d’Amèrica del Nord, que de sobte aquest final d’estiu s’ha començat a deixar veure al llarg i ample de la nostra Illa, on ja s’han trobat alguns cucs, és a dir que ja ha criat aquí.

Curiosament, casualitats de la vida, al mateix moment, en gaudíem d’una altra, també molt grossa i cridanera, a s’Olivar de Sa Figuera, del Port de Sóller, que ens deixà bocabadats i al·lucinats per la seva bellesa i suaus moviments. Quin meravellós espectacle!

Serà degut al canvi climàtic?  El company Jaume Negre ens comenta què:  “potser cerquen nous llocs a on criar…”

Hem començat bé el nou mes.

Amb temperatures una mica més fresquetes i amb els 41 litres de pluja caiguts (segons Alberto J. Darder: “sa saó més important des de novembre de l’any passat”) per alegrar-nos dins aquestes contrades, indiscutiblement amb plogudes molt més fortes, amb més quantitat i intensitat a altres indrets illencs, començarem dissabte aquest nou i esperançador mes d’octubre, que exceptuant els litres d’aigua caiguts abans-d’ahir, no té, en principi, ruixats forts prevists dins la seva primera quinzena.

Com ja avançàvem diumenge passat, desgraciadament la situació social de les classes assalariades i dels pensionistes està entrant dins d’una espiral d’alt risc, a causa de la constant i ràpida pèrdua del poder adquisitiu (la panera de la compra dels productes bàsics diaris ha pujat més d’un 37 % en un any), mentre que, segons dades oficials, l’IPC illenc ha pujat només un 10,70 %, mentre en l’àmbit estatal és del 10,50% (dades que indiscutiblement no es deuen creure ni els mateixos que les han escrites).

El que és ben cert és que arribar a finals de mes amb un trist sou mileurista és molt penós, i més si tens un lloguer o una hipoteca a haver de pagar: MISSIÓ IMPOSSIBLE!, a pesar dels IPC oficials, ja que dins una Illa, sobre envaïda pel turisme, el nivell de vida oficial i reial és dels més alts de l’estat espanyol i, incongruència de la vida, el salari mitjà el cinquè dels més baixos. Trist, molt trist! Lamentable, molt lamentable!

Tardor.

Ja estem de ple al cor de la tardor, divendres d’aquesta setmana passada, dia 23 de setembre, a les 3-04’ hores encetàrem l’esperada tardor, on els dies ja comencen a escurçar-se, i les nits s’allarguen i els matins són un poc més fresquets i obscurs, també anomenada primavera d’hivern, després del dur estiu, amb fortes onades de calor i rècords històrics de temperatures, que ja estan baixant ràpidament, mentre els pagesos encara recullen les ametlles i les garroves. Enguany, aquesta estació durarà 89 dies i 21 hores. És a dir, que donarà pas a l’hivern el 21 de desembre.

Dins aquests darrers deu anys el mes d’octubre ha estat, en general, molt més calorós que les dècades anteriors, a pesar d’estar singularitzat, com un mes de canvis en el temps, en el comportament dels animals i del paisatge.

Un mes que transita cap al fred de l’hivern i fa que tots els éssers vius comencin el seu període d’adaptació. La gran majoria de les dites populars d’aquest mes esmenten l’arribada del fred i de com la natura s’hi adapta.

Els arbres ja es comencen a tenyir de vermell per després despullar-se a poc a poc de les seves fulles, per reduir l’activitat biològica, i els grocs i ocres conformen els colors del jardí de la tardor; i com no, potser el mes de l’explosió dels bolets i els tan apreciats esclata-sangs. Els cercadors ja es comencen de nou a fregar les mans, i més vistes les darreres pluges i el bon temps i solellet que torna a fer, després d’aquesta primera ploguda forta de divendres.

Sabíeu què?

Sabíeu que la lluna d’aquest mes és la més brillant de tot l’any?

Sabíeu que demà, dilluns, dia 3, a les 2-14’ hores, entrem en quart creixent; i que el diumenge dia 9, a partir de les 22-55’ serà lluna plena?

Sabíeu que a pesar de tot el bla bla bla…, i més bla bla bla…, del Parlament Europeu i la Comissió Europea, està previst que el darrer diumenge d’octubre, és a dir dia 30, entri de nou l’horari d’hivern, havent-se de retardar (a pesar de les promeses dels polítics de torn) a les tres de la matinada, de nou una hora els rellotges.

Sabíeu què el dijous, dia 20, és el vespre de les verges, amb la tradicional revetla de les serenates a les estimades, i els clàssics bunyols, vi dols o mistela, que té el seu llunyà origen en la llegenda de Santa Úrsula i les 11.000 verges (quina desfasada exageració!), martiritzades i immolades pels romans en el transcurs d’un viatge des de Bretanya cap a Roma?

Sabíeu que abans de la sortida del túnel, a la part del Port de Sóller, fa més de nou mesos (i encara no ha parit), que hi ha un indicador lluminós que diu: ATENCIÓ DESPRENIMENTS A LA SORTIDA, marcats a més amb els seus respectius cons a l’exterior del túnel?  Diàriament, hi passo, almenys dues vegades, i tot segueix igual, sense despreniments, sense pedres i sense res en absolut, i és que en els que cobren per pensar encara no els ha ocorregut que cert dia passaren per allà dues cabretes d’aquestes mig salvatges que solen pul·lular per aquestes contrades, i feren redolar un parell de macolins… Inconcebible!!! Vergonya cavallers!

L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.(Aristóteles).

Refranyer Popular.

Octubre, com la majoria de mesos de l’any, està replet de dites populars, que resumeixen el que les persones que vivien estretament amb, i de la Natura, observaven del temps i del seu entorn:

-Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred.

-Per sant Francesc (passat demà, dia 4), fa els majors freds.

-Per sant Francesc es comencen a sembrar les terres primes, i les grasses un poc més endavant.

-Fredeluga per l’octubre, neu segura.

-Quan l’octubre trona, neu dona.

-Pel Pilar (12 d’octubre), el tord ve i l’oreneta se’n va.

-Quan l’octubre va a la fi, els ocells d’hivern són aquí.

-Sant Lluc mai és eixut.

-Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

-Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

-Sant Vicenç plorer, tota l’aigua és sementer.

-Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.

-Febres octubra’ls, o molt llargues o mortals.

-Si a l’octubre fa fred, mor el cuquet.

-Octubre bromós, hivern ruïnós.

-Octubre tronat, hivern nevat.

-Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.

-Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.

-Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells de l’hivern ja són aquí.

-Tots els bolets es poden menjar, alguns només una vegada!

-Al sant que no li tingues devoció no li facis oració.

-Per Sant Miquel, els alls miren al cel (29 setembre).

Què podem fer a l’hort.

Totes les nostres plantes perennes, arbres o arbustos, tant els que tenim horts, com el que tenen horts urbans, inclosos els petits hortets dels balcons, necessiten adobament, especialment si es cultiven dins tests o petits recipients.

La tardor és un bon moment per aportar-los la corresponent dosi de fems o compost, que aniran absorbint a poc a poc, millorant el seu sistema immunitari, fent als arbres més productius, i especialment més sans i resistents a les tan temudes plagues d’avui en dia. S’assimilarà millor aportant-lo en lluna descendent, associant-lo amb la lluna creixent. 

El compost o material orgànic (fulles, alfals, palla, compost…) que aportem a la superfície de la terra mantindrà la terra aïllada del fred en l’hivern i de la calor dins l’estiu, ajudant a retenir durant molt més temps l’aigua de regar, a més d’alimentar els organismes vius que es troben dins la terra: bacteris, fongs, cucs de terra…, vertaders transformadors del compost i nutrients per a la terra i les plantes.

És temps d’empeltar rosers, vinyes i nisprers. Un altre temps era el moment en què els carboners començaven a fer les sitges per fer el carbó d’alzina, dins les muntanyes que ens envolten.

Pebrers.

A pesar que és costum habitual dins la pagesia illenca, sabíeu que els pebrers no són anuals, com casualment vaig descobrir fa quatre anys al meu petit hortet? Els pebrers, com les tomatigueres, no viuen només un any, si ens cuidem de podar-los abans de l’hivern, abans de les gelades, d’abonar-los quan toca, i de fer-los un bon cobriment vegetal, tant a l’hivern com abans de l’estiu, ens poden acompanyar, almenys, quatre o cinc anys, i lògicament començaran a ser productius molt abans que els que sembrem anualment.

Collir en el mes de octubre.

Albergínies, alls tendres, cebes tendres, api, bledes, carabasses, carabassons, carxofes, codonys, cols (tots els tipus, incloses les cols de Brussel·les), enciams (totes les varietats), escarola, espinacs, les darreres figues (les més bones, ara que quasi ja no en queden; ahir mateix en menjarem mig platet), figues de moro, kiwis, nous, ametlles (els que encara no les hagin collit, per l’excés i el preu de les garroves d’enguany), magranes, melons, mongetes (totes les varietats), moniatos, faves, raves, colfloris, bròcolis, pèsols, remolatxa, pastanagues, peres, pomes, porros, raïm (en aquests moments és mel), tomàtigues (totes les varietats, incloses les de ramellet i les cherry), patata novella, poncíns, arboces, nesples, serves, atzeroles, caquis (estan a la seva plena, atenció a menjar-ne molts, ja que restrenyen), codonys, i ben aviat (ja comencen) els murtons.

És bon temps per trencar i per salar les nostres preuades primeres olives.

Sembrar el mes d’Octubre.

És temps de sembrar blat, sègol, ordi, candial (blat candeal), faves, tramussos (molt bons per a les persones amb massa colesterol), porros, fesols, pèsols, espinacs, pastanaga, julivert, cebes, fonoll, enciam, escarola, endívia, mongetes, lletugues, remolatxa, faves (pel Pilar, el dimarts dia 12 d’octubre), figueres (de tota mena) i magraners, i com no, dins secà, guixes i xitxols.

Podem trasplantar les lletugues, cols, porros, apis, freses, grells, enciams, cols i escarola.

Tasques de jardineria del mes d’octubre.

La tardor és la millor estació de l’any per sembrar i trasplantar totes les plantes de fulla perenne, ja que aquests dies la terra ja té saó a bastament i encara no fa molt de fred.

Si sembrem ara, els nostres ramells dins l’estiu estaran ben arrelats i aclimatats, i conseqüentment suportaran millor la calor i les sequeres de l’estiu.

És hora de plantar violers, roselles, clavells xinesos, crisantems, malva florida, pensaments, camèlies, asters, lilàs o lileres, jacints, narcisos, tulipes (tots els bulbs de tardor), tamarells, geranis, i els lledoners, que solen tardar un any i mig a germinar.

També podem sembrar falgueres, plantes aromàtiques com la camamil·la, la sàlvia, l’herba-sana i l’herba-sana eivissenca (per esqueixos).

És temps de recollir i guardar els bulbs d’estiu i, com de costum, de fer treballar la compostera (fulles, herba, restes de la cuina, restes de poda, un poc de fems d’animals…), i de fer un bon repasso de manteniment a les nostres desgastades eines.

I com no, per acabar el consell setmanal, si no ho podeu produir, procureu comprar productes locals, o de quilòmetre 0, és a dir, de pagesos de proximitat. I si són ecològics encara molt millor, especialment si en voleu consumir les fulles, ja que són les més exposades als tractaments amb insecticides de l’agricultura tradicional i extensiva.

FOTO PORTADA: Josep Manchado.