L’Alzinar: Les bicicletes són per a l’estiu i les tomàtigues, melons i mores d’abatzer, també

A la vida hi ha una cosa pitjor que el fracàs…

No haver intentat mai res…

Les bicicletes també són per a l’estiu.

Un bon trempo, i un bon meló, o una bona síndria, l’horabaixa, baix del frondós parral del nostre petit hortet (ben aviat també podrem gaudir d’un saborós raïm), amb els productes de la terra sembrats fa un parell de mesos, és un dels plaers estivals que no té preu, i més aquests forts dies passats, i els que ens venen, que l’implacable sol, i la basca dels horabaixes ens fa afluixar, fins i tot, les cames, i pràcticament no ens deixa ni dormir. Quines suades!

I que em dieu d’una bona passejada amb bicicleta, per entrar en gana, i un bon capficó a la mar, abans de la tremponada?

És el súmmum, quasi toquem amb els dits al Cel.

No és cap utopia, i a més d’experimentar aquesta sana felicitat, contribuïm a fer una ciutat més neta, amb menys contaminació i menys renou, recuperant els envaïts carrers (per a la seva majestat el cotxe), per als veïns, ajudant al fet que sigui de nou possible el joc físic dels infants i la convivència entre les persones.

Anima’t a fer servir aquest sa mitjà de transport a la vida quotidiana, lluita per a la pacificació del trànsit i per la potenciació de la bicicleta en tant que és un vehicle que dona una gran llibertat de moviments, és econòmic i és molt bo de mantenir i d’aparcar, no contamina ni fa renou, és saludable, i com s’ha demostrat nombroses vegades, dins les ciutats, és més ràpid que els cotxes, a més de facilitar el contacte humà, tan important i tan oblidat dins aquesta època tecnològica i de massificació.

Les bicicletes són per a l’estiu és reialment una pel·lícula del director Jaime Chávarri, basada en el guió de Salvador Maldonado, seguint l’obra teatral de Fernando Fernán-Gómez; des del punt de vista dels perdedors, acabada la guerra incivil, o cop d’estat del 36.

Prendre la fresca.

Recordo perfectament, no fa massa anys, que els horabaixes la gent sortia al carrer a prendre la fresca amb un balancí, o amb una simple cadira cordada, compartint amb els veïnats i amics, davant la casa, damunt la voravia, sense pressa ni pausa, sense horari ni consumició obligatòria (res a veure amb prendre la fresca als bars de plaça), les primeres hores del vespre per gaudir de la fresqueta que hi feia i posar-se al dia de les aventures o desventures de la comunitat…, acte, en aquests moments ja pràcticament extingit, o en vies d’extinció, des de la instauració de la televisió, els ordinadors, els mòbils, i com no els aires condicionats.

Tomàtigues i mores d’abatzer.

Segueixen els dies assolellats, com correspon a l’estiu, però amb molta humitat i calor ofegant, és encara el moment oportú de fer planters de lletugues i cebes i sembrar faves, pastanagues, bledes, freses, carxofes, porros, raves i ravenets,

Les tomatigueres fa temps que ja estan en la seva esplendor, és un autèntic plaer, des de fa ja bastants setmanes, menjar un pa amb oli (millor si és amb pa pagès) amb les saboroses i oloroses tomàtigues del nostre petit hortet, amb oli de Sóller (mancaria més, el millor del món), acompanyat d’olives, verdes o negres (segons el gust de cada un), fonoll marí (les tàperes envinagrades encara no estan a punt), alls i cebes tendres (que sembrarem dins el març), amb un bon tros de formatge maonès. Tot regat amb un bon vi de Binissalem i ben aviat amb un parell de figues (fa setmanes que ja s’han acabat definitivament les saboroses figues flors), o un bon penjaroll de raïm.

Amb les tomàtigues que ens sobrin, després de fer contents als amics i veïnats que s’ho mereixen, podem fer sequer, posant-les al sol damunt un canyís, amb un poquet de sal, que després guardarem ben premsades, tapades d’oli, dins un pot ben tapat (es poden conservar perfectament, sense cap additiu durant tot l’hivern), per tenir una bona provisió en els mesos que no en tinguem.

Comença a ser el temps, ja estan al seu punt, d’anar a recollir als abatzers (alerta a les pues) les seves saboroses mores, que es poden menjar directament, o fer exquisida confitura, pastissos, xarops i licors.

Gràcies a les treballadores, i imprescindibles, abelles (les flors dels abatzers són mel·líferes) podem gaudir, també, d’una de les mels mono florals més preuades, la mel de mora.

Recordeu que per collir i menjar-les han de ser de color negre (que és quan són madures), no verdes, ni vermelles.

Així i tot, no en podem menjar moltes, ja que són astringents, com la decocció de les seves fulles, emprada tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Ametlles i garroves.

Enguany, el mateix que l’any passat, s’estan avançant molt (més d’un mes) les collides de garroves (fa setmanes que ja eren madures -negres- externament, però verdes interiorment), bastants d’elles ja tombades a terra, abans d’hora, pel vent d’aquests passats dies, el que ha fet que alguns pagesos comencessin la seva replegada, a pesar que encara, en aquests moments, no s’han fixat preus, i sembla que moltes quedaran davall els garrovers, per consumir els animals; i d’ametlles (que ja comencen a obrir-se).

Si no pots volar, corre.

Si no pots córrer, camina.

Si no pots caminar, gateja.

Però facis el que facis has de tirar endavant!