L’Alzinar: Les dents de lleó, medicinals, riques i saboroses per a la cuina

Tenir l’hàbit de la lectura –o l’hàbit del coneixement–

és un dels pilars principals per al benestar i la felicitat,

juntament amb l’exercici físic i la meditació.

Bon dia, i bon diumenge, amics lectors, amb l’encisadora imatge de la posta de sol, feta al camí de Sa Figuera, per l’amic Pere Casasnovas Bernat, aquest dimecres, dia 15.

De nou, segons les previsions, tornarem a tenir un cap de setmana bastant estable, amb temperatures entre els 12 i els 20 graus centígrads, amb fortes gelades els matins i els vespres, però temperatures molt altes, per l’època de l’any que ens trobem, durant el dia; i en principi, tal com mencionàvem ja fa dos diumenges, sense pluges, començant, teòricament, si no canvien les condicions atmosfèriques, a baixar una mica les temperatures i a comparèixer de nou les esperades pluges, a partir de dimarts, però no amb grans quantitats, com anuncien la majoria de prediccions, fins al dijous, a partir del qual podem tornar a entrar dins un període d’una setmana i mitja més, de dies assolellats i dies mig ennigulats, sense tornar-nos a atracar ja, de nou, als vint graus.

Dents de Lleó

No trepitgis mai aquesta adorable planta si la trobes al camí, per a alguns, considerada una mala herba, quan sempre hem defensat, dins l’Alzinar, que no existeixen “les males herbes”, és que desconeixem el seu ús, que abans ens ensenyaven els nostres padrins, tradició que lamentablement s’ha anat perdent dins aquestes darreres generacions, gràcies especialment a la irrupció de la televisió, ordinadors, portàtils, tauletes, mòbils, i sentit comú…
Cada una de les coses que es troba dins el nostre planeta té la seva imprescindible utilitat, i el més lamentable és que gràcies al desconeixement, o pels punyeters doblers i pressions de multinacionals i governs ineptes, lamentablement ens estem carregant el futur del nostre planeta i el dels que ens venen darrere.
Si ho fèieu estareu desaprofitant el seu gran potencial, a més de desprestigiar-lo, ja que les dents de lleó tenen grans quantitats de vitamines A, C, K i del grup B; minerals com el calci, el sodi, el magnesi, el potassi, el fòsfor, el ferro i el zinc, entre d’altres; a més de fibra i probiòtics, entre un llarg etcètera de micronutrients, amb nombroses propietats supersaludables, sent cardioprotectors, diürètics i antiinflamatoris, a més d’afavorir, entre d’altres, la digestió i a controlar el tan temut colesterol, excés lamentablement tan habitual dins l’actual societat, que, desgraciadament va abandonant els hàbits saludables dels nostres avantpassats, com l’exercici habitual i la dieta mediterrània, una de les més considerades, més saludables i millors del Món, segons la ciència mèdica.

Infusió

Per preparar una infusió de les dents de lleó basta encalentir aigua (sense que arribi a bullir), afegir-hi dues cullerades de flors seques i deixar infusionar (com el romaní i moltes altres herbes medicinals), durant 10 minuts abans de prendre la beguda.
Es poden prendre fins a tres tasses al dia i, indiscutiblement millor al natural, sense sucre, i si fos necessari aquesta, millor feu-ho amb mel.

Les salvatges són les millors

Totes les espècies de dens de lleó, incloses les originals (les salvatges, les que collim habitualment per la muntanya, o als olivars, són les millors, molt més que les ecològiques que estem cultivant, en aquests moments, dins bancals), són comestibles (la planta sencera, incloses les arrels, que són una mica amargues i són també emprades per fer un saborós succedani del cafè, o com a aperitiu) podent-se menjar en ensalades (a Creta, curiosament, abans de posar-les amb l’ensalada són bullides), bullides, fregides (indiscutiblement amb oli d’oliva), i els japonesos amb salsa de soja.

Saludable planta medicinal

Des de sempre ha estat considerada una saludable planta medicinal, infusionada, o menjada directament en cru, sent millor recollir-les durant el període de repòs de la planta.
Les seves poncelles (flors abans de badar) es mengen directament o es conserven en vinagre, o amb sal (alguns les preparen també amb els dos components junts), de la mateixa forma que preparem les conegudes i saboroses tàperes mallorquines.
I perquè no, per fer una bona truita, a la que personalment m’agrada afegir-hi unes fulles d’herba-sana i un parell de trossets de sobrassada mallorquina, millor si és vella, de més d’un any.
Les inflorescències obertes també serveixen per fer licors, com el conegut vi de dent de lleó, semblant a l’aiguamel, i també dolces melmelades.

Sal de dent de lleó

També aprofitem les seves fulles, seques, per fer sal d’herbes, molt rica en potassi i baixa en sodi, mesclant les fulles seques i moltes, d’aquesta medicinal planta, amb una mica menys de la meitat de sal, si és possible, perquè sigui encara més saludable, amb sal de coco, sent ideal per a la hipertensió, en ajudar a equilibrar el balanç de sodi i potassi al nostre organisme.

És que ja no tenen remei!

És que no tenen remei aquesta tropa d’impresentables, que han tornat, una altra vegada, a fer de les seves malifetes, dins la frondosa, i de moment, encara bella, però sobreexcitada Vall dels Tarongers.
Per una banda, l’atac i pintades (traïdores) a la seu del PSOE solleric, a més de vandalitzar el cartell de l’entrada de la seva seu.
I per segona, ha tornat a passar aquests dies, ja per tercera vegada consecutiva, que també algun nostàlgic dels vells temps, amagat dins la foscor de la nit, ha tornat a repintar, aquesta vegada de negre (molt possiblement com el seu futur), el cartell indicador (Carretera Feta per Presos Republicans) del començament del Camí de Sa Figuera, a la part del Port de Sóller, atemptant, aquest mateix indesitjable, una altra vegada, contra un dels elements viaris pagat amb doblers de tots els contribuents, tant de dretes, com d’esquerres, com republicans!

“Imagina, per un moment, que els arbres donessis senyal de wifi,
en plantaríem tants que segurament salvaríem el planeta.
Llàstima que només produeixin l’oxigen que respirem”.
(Residu Zero).