L’Alzinar: Les fulles de la planta morro de porc són comestibles

L’amargot, que il·lustra la foto de portada, morro de porc (com és més coneguda per aquestes contrades), barba cabruna, cuixa de dona, pom de moro, apagallums, herba amargant o cuixabarba (Urospermum dalechampii) és una planta amb flor de la família Asteraceae.
El nom Urospermum prové del grec i es refereix a la forma de la llavor, i posteriorment el fruit, que acaba en una mena de cua, una prolongació buida i ampla. Les fulles d’aquesta planta són comestibles, i es poden menjar collides entre tardor i hivern per fer com a verdura bullida o al vapor i barrejada amb altres verdures, i són un dels ingredients del preboggion, barreja d’herbes típica de la cuina de Ligúria, regió de la República Italiana que fa frontera amb la Provença a l’oest, el Piemont al nord, i l’Emília – Romanya i la Toscana a l’est.
Serveix per emplenar ravioli i pansoti (peces quadrades de pasta prima de farina de 5 cm d’ample farcides amb verdura, plegades diagonalment i tancades prenent una forma més o menys triangular. Tot seguit es fan bullir. Normalment, es preparen farcits amb una barreja d’espinac i ricotta o amb preboggion, així com per afegir-la a la sopa minestrone i a la frittata. També es pot menjar amb patates bullides i una mica d’oli d’oliva, millor de primera pressió i d’oliveres solleriques, d’aquest oli tant bo, (tot el contrari del que ens volien fer creure els mateixos metges, fa un grapat d’anys), que afavoreix el control del tan exagerat colesterol, i l’absorció de les vitamines A, D, E i K.
La tradició d’emplenar preparacions amb herbes en lloc de carn a certes zones d’Itàlia es considerava molt adequada en el període de la Quaresma. Els farciments vegetals no contenien carn i estaven compostos principalment de bledes, borratges i altres herbes que, malgrat la seva feble amargor, s’associaven a les “herbes amargues” bíbliques (Èxode 12:8).

El període de floració del morro de porc comprèn des del mes de març fins a l’agost, però és a la primavera quan floreix amb més abundància i plenitud, arribant a tenir una alçada, d’entre 5 a 40 cm.

“El sucre afegit als aliments, i no la sal,
és un dels responsables de l’acceleració de l’envelliment cel·lular.
A jo mateix, el cardiòleg, metges esportius i metges naturistes,
em recomanen constantment, ingerir una mica més de sal natural”.

Adorable caputxina.
Actualment, és molt emprada a la cuina, tant les flors com les fulles, que ens aporten bastant vitamina C, a més de ser antibacteriana i expectorant.
A més, és perfecta i molt saludable, donant un toc de color a les saboroses ensalades primaverals i estiuenques, amb un gust dolcenc i una mica picant, prevenint els grips i constipats, com el que he agafat, jo mateix, aquests dies.

L’editor nord-americà Edward Evertt Hale,
a més de coetani de Jules Verne,
i escriptor de ciència-ficció,
recomanava, ja en el seu temps
“No portis mai a sobre més d’un tipus de problemes alhora.
N’hi ha que carreguen amb tres,
els que van tenir, els que ara tenen,
i els que esperen tenir”.

Els pitjors i els més absurds
són, indiscutiblement, els que esperem tenir,
ja que segons confirmen els darrers estudis científics,
el 90 % de les nostres preocupacions,
mai arriben a complir-se.
No val la pena gastar-hi el nostre temps,
ni la nostra energia mental.

Què podem fer dins l’hort el mes de juny.

Com el passat mes de maig hem de seguir controlant i tractant (si apareixen) per mètodes naturals les possibles plagues. Eliminar, si és molt necessari, algunes de les mal anomenades males herbes, ja que en aquesta època és quan creixen amb més rapidesa (es poden emprar com a cobriment dels nostres sembrats, o per fer compost). Entutorar les tomatigueres, les mongetes, els fesols de fava, fesols pintats… I podar una mica les nostres estimades aromàtiques, com l’espígol, el romaní, l’orenga, la sàlvia, herballuïsa i la farigola, entre d’altres.
És bo, a començaments de juny, escugular els alls, que ja es podran arrabassar a finals de mes, i així seran més grossos i de més qualitat.
És bon temps per sembrar estaquetes de ficus, romaní, hortènsies, sàlvia, freses, tomatigueres (a pesar que alguns ja fa més d’un mes que en mengen, enguany), i de flors de Pasqua.
I els que enguany no us hagin aferrat les figueres (ha estat un any molt bo per aquests arbres) sempre he sentit a dir als pagesos d’antany, que les sembrades la nit de Sant Joan, el dilluns, dia 23, solen aferrar sempre si, en principi, les reguem una mica cada parell de dies.

Una llavor creix sense fer so,
però un arbre cau amb un renou enorme.
La destrucció fa renou, però la creació és silenciosa.
Aquest és el poder del silenci.
(Confuci)

Què podem collir.

Freses (que, fa unes setmanes ja estan al seu punt), i que enguany son molt bones, dolces, grosses i saboroses, i sobretot bones de cultivar), cireres, taronges, aranges (pomelos, en castellà), llimones, carxofes, albergínies, espinacs, remolatxa, cols, alls, bledes, carabassons, cebes, cogombre, grells, mongetes, lletugues, enciams, patata novella, naps, pastanagó, pebres, porros, ravenets, la primera collida de tàperes, fonoll marí, tomàtigues, les primeres figues flors (que ho són de bones, hidratants i regeneradores, i que pel seu contingut nutricional resulten ideals com a recuperant després d’una sessió intensa d’exercici físic, un dia d’aquests en parlarem una mica més àmpliament), melicotons, albercocs (als nostres encara els manca una setmaneta), ben aviat mores (de morera, no d’abatzer), melons, nectarines, peres, pomes, síndries, les prunes que enguany són molt saboroses, i com no els darrers nispros i els darrers espàrrecs. I ben aviat les dolces peres de Sant Joan i la curativa camamil·la, que fa dues setmanes ha començat ja a florir, avançant-se, un any més, a les previsions habituals,

“La rebel·lió no és el que la majoria de la gent creu que és.
La rebel·lió és quan apagues la televisió i comences a investigar,
a educar-te, a pensar per a tu mateix,
i a gaudir de tots els plaers i moments de la mare Natura”.

Què es pot sembrar.

El juny és el darrer mes per trasplantar moltes hortalisses. Recorda fer la rotació de cultius. Afanya’t a sembrar les darreres tomàtigues, albergínies, pebres, cogombres, carabassons, carabasses, síndries i melons. També és bon moment per sembrar: api, fonoll d’arrel, bledes, nap, blat de les índies, xicoira arrissada, romaní (aquests dies hem aconseguit estaques de romaní blanc. Gràcies, Pere!), escaroles, cols d’estiu, bròquils, cebes, alls, cols de Brussel·les, ravenets, pastanagues, enciams, espàrrecs, julivert i porros de tardor i hivern.

En lluna plena de dimecres, dia 11, a dimecres, dia 18, dia que entrarem al quart minvant, podeu aclarir la fruita als arbres, si la voleu més grossa.
I com ens recorda la saviesa popular: “Per Sant Bernabé (dimecres, dia 11) sembra el fesoler i per Sant Pere (diumenge, dia 29, patró dels pescadors i dels treballadors de la mar), la mongeta”.