L’Alzinar: L’onada de calor ens desborda i la necessitat de repel·lents contra els moscards

El problema és que vivim en un món on l’estupidesa és escoltada, la intel·ligència és ignorada i l’educació, desgraciadament, ha passat de moda.

Punyeteros moscards!

Sempre m’he considerat una mica ecologista, sense voler arribar, de cap de les maneres (ni somiar-ho tan sols!), a l’alçada d’aquests creguts que pul·lulen per alguns dels despatxos de les nostres institucions (molt encertadament anomenats popularment ecologistes de despatx), als que desgraciadament el seu cervellot només els dona per prohibir, prohibir i tornar a prohibir, a més de cobrar estratosfèrics sous. Mancaria més!

Però aquest serà, molt probablement, un dels temes centrals de vinents entregues setmanals de l’Alzinar, al nostre Fora Vila.

Avui, simplement vos volia parlar, de passada, dels punyeteros moscards, aquests minúsculs i desagradables insectes, considerats dels més odiats de tot el món, que a més d’emprenyar, i xuclar-nos la sang, sembla que no tenen cap altra utilitat, que la d’amargar-nos les caloroses nits d’estiu, amb el seu brunzit agut a les orelles, que a més de la desagradable picada ens sol deixar desvetllats durant un parell d’hores.

“Si hagués seguit totes les regles, mai no hauria arribat enlloc”. (Marilyn Monroe).

Repel·lents naturals contra els moscards.

I ara que els mosquits i moscards no ens deixen viure, sabíeu que també existeixen molts de repel·lents naturals com l’oli de romaní i l’oli de murta (què podeu fer vosaltres mateixos a ca vostra, seguint els mètodes que tantes vegades hem explicat ja en aquesta mateixa secció, a més, ara és un bon moment), i que lo millor per les picades són la polpa de les fulles (de la part de baixa de l’àloe, les més dobles i les més velles) del polifacètic àloe vera barbadensis, planta perenne de la família de les Liliàcies, de la que també ja n’hem parlat una sèrie de vegades per les seves beneficioses propietats.

A més, les conegudes alfabegueres, menta, citronella i espígol o lavanda, col·locats a les finestres i portes poden ajudar a repel·lir l’accés d’aquests dípters del subordre dels nematòcers.

I un bon repel·lent casolà, recomanat pels amics del COS (Cooperativa de Salut Medicina Integrativa), que podeu fer a ca vostra amb una botella, amb dosificador d’esprai, d’uns 100 mil·lilitres.

 L’omplim d’oli d’ametlles dolces, hi posem 10 gotes d’oli essencial de llimona, 10 gotes d’oli essencial de clau, i 10 gotes d’oli essencial de citronella, i ho removem molt bé. Ho aplicarem a la pell.

Hem de tenir en compte que alguns olis essencials són fotosensibles i per tant hem d’anar amb prudència amb l’exposició al sol, després d’haver-nos aplicat el producte casolà. Normalment, ens ho posarem al vespre que és quan més surten els moscats. Si ho apliquem durant el dia, no hi posarem l’oli essencial de llimona. En menors de dos anys, reduïu a 5 gotes els olis essencials. I en menors d’1 any farem la mateixa preparació, però amb 5 gotes d’oli essencial d’espígol, o lavanda.

“Sortir a la terrassa a prendre la fresca,

pot serun esport d’alt risc, durant aquests dies”

Seguim amb l’onada de calor.

Com ja n’hem anat parlant aquestes darreres setmanes, les Illes Balears i Pitiüses, segueixen (molt possiblement fins a finals de mes) amb la forta onada de calor, humida i sufocant, que en l’àmbit estatal ha superat ja àmpliament el centenar i mig de morts.

S’estan registrant aquests dies les temperatures més altes (passant els 40 graus) i amb més humitat de l’any, de les darreres dècades, què estan causant autèntics estralls per deshidratació i cops de calor, amb gran risc d’incendis, propiciats molts d’ells per Menorca, Catalunya i gran part de l’estat espanyol, esperonats per la dura i forta onada de calor estesa per tota la geografia espanyola, amb focs, devastació, desastres, morts i por, molta por.

I no oblideu, amics lectors, que, avui diumenge, i demà dilluns, seran dos dies molt forts quant a temperatura i humitat, en els que molt possiblement podem tocar el sostre d’aquesta dura onada; sent bastant probable que dimecres, transitòriament, baixin una mica, per tornar a pujar, a partir de dijous.

El 2022, si no ens falla la memòria, ho podem ja a començar a catalogar com el més sec de tot el segle, i aquestes altes temperatures, i aquesta sequera pot començar, també, ja a afectar directament la qualitat de l’aigua potable…

I com també ja comentarem fa un parell de setmanes:

“Quin estiu que ens ha tocat, se’ns farà molt llarg enguany.

És pràcticament impossible treballar la terra si no ho fèiem a primeres hores del matí, o al final del capvespre.

A més dels líquids habituals que bevem (de dos a tres litres diaris), perfectament conservats i fresquets dins l’estimat i tradicional càntir, hem de menjar bastant fruita, que igualment ens ajuda a hidratar-nos pel seu alt contingut en aigua”.

“La passió pel que fas et farà entendre que els límits són mentides.”

(Louis Renault).

Any 2050: El començament del final.

Els durs efectes del canvi climàtic de cada dia es fan més patents augmentant, entre altres, les altes temperatures, les ventades huracanades, els incontenibles incendis forestals, els desastres naturals, la devastació de cultius què, segons els entesos pot arribar a un 80 % el 2050, dada màgica de la qual n’hem parlat una sèrie de vegades i que, segons l’OMS, pot ser el començament del final de la nostra estada en aquest planeta.

Segons recents estudis, en el transcurs d’aquest darrer segle la demanda d’aigua ha anat creixent amb el doble de rapidesa que la població humana, podent arribar a ser un autèntic problema mundial i una gran amenaça per a la seguretat alimentària.

Sabíeu que les grans multinacionals estan comprant ja, des de fa bastants d’anys, totes les reserves d’aigua hagudes i per haver, al llarg i ample del nostre estimat, però molt malmenat, planeta?

Sabíeu que, a pesar que el 70 % de la superfície de la mare Terra sigui aigua, només el 3 % és bona per a beure?

Segons un molt recent estudi de l’Acadèmia de Ciències de la Xina, de Beijing (Pekín o Pequín, capital de la República Popular Xinesa), el 80% de totes les àrees de cultiu dins tot el món no tindran prou aigua pel 2050, a resultes, entre altres factors, del lamentable canvi climàtic i de les pràctiques agrícoles intensives.

Segons les conclusions de l’estudi xinès esmentat, que inesperadament venen a confirmar el que prediquem cada diumenge a l’Alzinar, des de fa exactament 141 setmanes:

“Algunes pràctiques que podrien augmentar la conservació de l’aigua agrícola inclouen: cobertura vegetal, que redueix l’evaporació dels sòls; agricultura sense llaurar, que fomenta que l’aigua s’infiltri a la terra; cultiu en contorn, on els agricultors llauren el sòl en terrenys inclinats en fileres amb la mateixa elevació per evitar l’escorriment de l’aigua i l’erosió del sòl; o ajustaments en el moment de la sembra per alinear millor el creixement dels cultius amb els canvis en els patrons de pluja.

A més llarg termini, millorar la infraestructura de reg, per exemple a l’Àfrica, i l’eficiència del reg serien formes efectives de mitigar els efectes del canvi climàtic futur en el context de la demanda creixent d’aliments”.

“No hi ha meta inassolible, només gent que es cansa a meitat del camí”.

(Llibres de l’Oncle Beto).

Reggaeton Beach Festival i els polítics de torn.

Desgraciadament els organitzadors ho varen prometre:  “Esta edición serà aún más salvaje que la pasada” (plana web de Reggaeton Beach Festival).

I, efectivament, ho varen complir!

El Poliesportiu Municipal Mateu Canyelles, d’Inca, quedà completament destrossat i arrasat després de les dues tandes de salvatgisme injustificat, de dotze hores cada una, aquest passat cap de setmana, carregant-se la pista d’atletisme de tartà (il·lusió i aspiració de molts d’atletes illencs, que encara, avui en dia, molt lamentablement, segueixen entrenant dins instal·lacions tercermundistes, de la dècada dels 40), la gespa del camp de futbol, i les piscines, entre molts d’altres greus desperfectes, quedant momentàniament tancades, perjudicant indiscutiblement i seriosament als habituals usuaris.

Lamentablement dins el món, i dins la majoria dels cercles polítics, manca molt de sentit comú què, per lògica, hauria de ser el més comú de tots els sentits.

No tot és material, no tot es pot valorar en dobbers (“els organitzadors han pagat el lloguer estipulat, al que se li afegiran els desperfectes”).

Lamentable, molt lamentable, aquest desgraciat punt de vista oficial.

Quantes il·lusions, quantes esperances, quantes expectatives, quants d’entrenaments, quantes competicions, hauran estat truncades, per un parell de mils d’euros?

No ens atrevim ni a publicar les fotos, que ens varen fer perdre tot un matí, per no ferir la sensibilitat dels nostres estimats lectors.

Trist, molt trist!

Lamentable, molt lamentable!

No es pot anar així pel Món!

L’abusiva pujada del preu de la llum no afecta els intermitents dels vehicles.

Els pots fer servir en qualsevol franja horària.