L’Alzinar: Maria Caimaris, premi al Mèrit Esportiu, a Maó i arriba la Setmana Santa

“La veritat no és el final del camí, és el camí per si mateix”.

(André Comte-Sponville).

Racons màgics.

Cada ciutat, cada poble, cada llogaret, a més de la seva bellesa i encants naturals, conserva els seus especials racons màgics, emblemàtics, alguns amb l’encant dels seus tradicionals carrers empedrats, inclòs encara ara amb cert aspecte medieval (desgraciadament de cada vegada menys), que et conviden a passejar…, i gaudir de les belles i esculturals cases de pedra envoltades d’oloroses flors, d’encisadors cossiols i tarongers, llocs de somni que et fan sentir goig, un viu plaer, pels cinc sentits…, per relaxar-nos davant d’aquestes espectaculars vistes, d’aquesta supertranquil·litat, o d’aquests insuperables racons.

On hi ha aigua, hi ha vida, amb ritme regular, constant, repetitiu, que es converteix en relax, tranquil·litat…, i molt, molt especialment, desconnexió, tan necessària avui en dia.

El so i els espectaculars jocs de llum i aigua ens transporten a una altra dimensió, als inesborrables records de les nostres ja llunyanes joventuts, gaudint de l’aire pur, de l’ambient, de les zones verdes, les ja desaparegudes verges platges, els salts dels espectaculars torrents, els inacabables, però perfectament integrats dins la Natura, escalons del majestuós i imponent Barranc de Biniaraix, sempre carregades de ions negatius, aquest relax, aquest descans, aquesta tranquil·litat, aquest retorn tan necessari al nostre jo interior…

Molt bé, Maria Caimaris, molt bé.

Sempre ha estat un autèntic referent dins el Tir de Passetja estatal.

Maria Caimaris és una autèntica amant del nostre sagrat esport, l’únic, com ens recordava una vegada si, i una altra també, el bo i ja desaparegut Mateu Cañellas, autèntic d’arrel Balear.

A més de ser sempre, des de la seva incorporació, una de les foneres punteres, amables, esportives, amigables i gran treballadora, amb molta capacitat organitzativa, i una de les dones a tenir sempre en compte a l’hora de les classificacions finals, amb una carretada de triomfs i campionats dins el seu brillant historial, Maria ha treballat des de fa anys per la recuperació d’aquest ancestral esport, primer com a delegada Federativa, a la germana Illa de Menorca, i posteriorment, durant quatre anys com a vicepresidenta federativa.

I la darrera, per aquest redactor la més brillant, s’ha atrevit inclòs (l’únic cas al llarg de tota la història del tir de bassetja, com ho anomenen els menorquins) a competir, durant tota la temporada 2023, dins la categoria federada d’homes, amb les mateixes distàncies i premis que els homes federats, renunciant als premis que li podien tocar dins la seva categoria de dones federades…

Però retornant al bessó del comentari (com de costum em perdo per les branques), l’Ajuntament de Maó va decidir concedir-li, molt encertadament, dijous d’aquesta mateixa setmana, el Premi al Mèrit Esportiu per la seva trajectòria dins l’esport.

Rep Maria, la més sincera enhorabona de tot el personal del FORA VILA, i, per descomptat, de la teva estimada FEDERACIÓ BALEAR DE TIR DE FONA.

Per molts d’anys!!!

Diumenge de Rams.

Avui, dia 2 d’abril, és el Diumenge de Rams, festivitat cristiana, amb la que comença la tradicional Setmana Santa, o Setmana de Passió, que com mencionà el company Tomeu Mateu Canals, a mitjans d’aquesta mateixa setmana, està agafant colors hivernals, sent molt possiblement més de xemeneia que de platja, amb possibilitats de pluja durant la processó de la beneïda de les palmes, i rams d’olivera.

El Diumenge de Rams commemora -el diumenge abans de la Pasqua-, l’entrada de Jesús de Natzaret amb els seus deixebles a Jerusalem (procedia des de Betània) sobre un ase engalonat, a l’estil de la noblesa del moment, durant la Pasqua Jueva, o Péssah (cal recordar que Jesús era jueu, consegüentment era normal que, durant la Péssah, anés al temple de Jerusalem), la Péssah recorda i commemora l’èxode dels jueus d’Egipte l’any 1250 aC; sent rebut pels seus seguidors amb palmes (fulles de palmeres tendres treballades artesanalment), rams d’olivera i rams de llorer.

Però aquesta entrada triomfal sembla que no agradà del tot a les autoritats religioses de torn (recordem el cartell clavat a la creu: Jesús Natzaret Rei dels Jueus), que veien perillar el seu poder, desembocant amb la seva crucifixió un parell de dies més tard, després de l’anomenat Sant Sopar.

Segons els evangelis del Nou Testament hi ha discrepàncies en el dia de l’entrada a Jerusalem: els escrits segons Marc i Joan parlen del diumenge, mentre segons Mateu asseguren que fou dilluns, i segons Lluc no detallen el dia.

Cal recordar que fou en el tercer concili de Cartago, l’any 397 dC, que es consolidà el Nou Testament (triant entre un centenar d’evangelis i un milenar de cartes) durant el regnat del Papa Sirici, Pontífex Maximus, des del desembre de l’any 384 dC fins a la seva mort el 26 de novembre de l’any 399 dC.

Què podem fer a l’hort durant l’abril.

– Podem sembrar, si pot ser en quart creixent (fins al Dijous Sant, dia 6, que entrarem a Lluna Plena) bulbs de primavera, begònies, dàlies, gladiols, petúnies, heures, falgueres, campanetes (són maquíssimes, medicinals i serveixen perfectament per fer cobriment vegetal), rúcula, carabasses i carabassons de tota classe (els planters ja estan a punt), carxofes, pipes (gira-sols), cebes, cogombres (“pepinos”), enciams, escarola, albergínies, api, bledes, julivert, espàrrecs, espinacs, ciurons, herbes aromàtiques, melons de tota classe, síndries, tàperes (tinc dues tapereres, sembrades aquests dies d’estaca), maduixes, mongetes de tota classe, pastanagues, patates, moniatos, pebres, pebres de banyeta, pebrots de Padró, tomàtigues de tota classe (incloses les cherry, que em regalà el bon amic Pere Casasnovas), blat, blat de les índies, porros, fesols de tota classe (inclosos els fesols de fava, segons alguns, pràcticament en perill d’extinció), raves, ravenets, remolatxa, gínjols, i com no, estaques de figuera (les meves de s’Olivar de Sa Figuera, ja han començat a treure ulls).

– Podem collir pastanagues, porros, porratells, alls silvestres (són molt bons i molt fins), bròquils, cols, faves tendres, pèsols, colfloris, espàrrecs (en truita són meravellosos, i encara més si hi afegim un parell de fulles d’herba-sana i dos trossets de sobrassada vella), cols, espinacs, fonoll, calçots, raves, ravenets, alls tendres, cebes tendres, bledes, patata novella, pastanagues, julivert, pèsols, taronges, llimones, a finals de mes les primeres maduixes (freses, a pesar que per Sóller, segons a quins indrets, per exemple al carrer de Sa Mar, ja fa temps que en mengen), i olorar les belles i estimulants roses, romaní, lavanda, que a més els podem convertir en olis i esperits medicinals, o també amb olis de massatge.

I a s’Olivar de Sa Figuera collir i menjar encara un parell de tomàtigues, de les tomatigueres sembrades l’any passat, fetes a l’aire lliure, sense hivernacle, a pesar de la neu i les fortes gelades.

Exsecallar, empeltar i labors del camp.

– És bon temps encara per exsecallar les oliveres (de febrer a abril), els tarongers (març a juny), els llorers (març, abril, setembre i octubre) i els xiprers (abril, maig, setembre i octubre).

– És encara bon temps per empeltar parres, figueres, nisprers, albercoquers, cirerers, melicotoners, pruneres, pomeres, pereres, magraners, ginjolers i garrovers.

– Hem de començar a recollir canyes, i les estaques de les darreres exsecallades, per enfilar les tomatigueres, fesols, fesols de fava, fesols pintats, mongetes… i arreglar i adobar, amb compost i fems animals, els darrers tests, i nous arbres sembrats, com per a preparar els terrenys on hem de sembrar tot el que està punt de néixer dels nostres impactants planters.

– Cal vigilar el reg ja, que és possible, que aviat, després de Setmana Santa, faci, de nou dies de molta calor, després d’aquest dur hivern, en el que, com l’any passat, no hem pogut, ni tan sols, tornar a omplir la cisterna en tot l’hivern.

També cal estar atent a les plagues i a les” males herbes” (sempre entre cometes).

I el darrer consell de la setmana, entre meló i meló, o entre síndria i síndria, entre tomatiguera i tomatiguera, sembrar alls o cebes, per prevenir el maleït poll, que sempre ens du de cap als soferts pagesos. I flors, MOLTES FLORS!.

I sobretot consumiu PRODUCTES LOCALS, o de quilòmetre 0!

La tristor és causada per la intel·ligència.

Com més entens certes coses,

més voldries no comprendre-les.

(Bukowski)