L’Alzinar: Nou atac de cans a Muro i Santa Margalida i l’encís de Menorca

No comptis només el que et manca, suma el que tens i veuràs tot el que et sobra (Textos i Cafè).

Ja ens han florit les primeres Iris, “sogra i nora”, com resa la tradició popular, ja que les flors sembla que es donen l’esquena una a l’altra, formant part de les més de dues-centes varietats que integren la família de les Iridàcies, caracteritzades per les seves atractives i multicolors flors que els grecs batiaren amb el nom de la seva mitològica deessa Iris, que representava la unió entre el món terrenal i el celestial.

INACEPTABLE amics polítics!

Basta ja! És que NO HO PUC ENTENDRE de cap de les maneres!

Estem cansats de denunciar-ho damunt aquestes mateixes planes, una vegada i una altra vegada, i una altra vegada… i lamentablement TOT SEGUEIX IGUAL.

Per enèsima vegada, una altra vegada nou atac de dos cans, als ramaders de Mallorca, aquesta setmana a Muro i Santa Margalida, carregant-se a més d’una dotzena i mitja d’ovelles, gallines, ànneres i una cabra (com anteriorment ho feren també a Algaida, al Camí de Sa Figuera del Port de Sóller, a L’Ofre…), amb els lamentables desastres i morts als quals, desgraciadament i a poc a poc ens anem acostumant…, sense que reialment ningú, amb poder, mogui un dit.

No puc entendre, de cap de les maneres, i després d’haver viscut molt de prop un cas semblant al Camí de Sa Figuera, del Port de Sóller, perquè alguns dels amos dels cans no els controlen com cal, i és just i necessari. Si no estimen i cuiden els seus animals, millor que no en tinguin!

Els cans no tenen cap culpa, la tenen únicament els seus propietaris. És molt trist la poca responsabilitat d’aquests personatges. Habitualment són cans reincidents, i així i tots els deixen a lloure, i això no té remei, ja que quan han provat la sang és molt difícil tornar-los a pacificar.

Aquests desastres, incomprensiblement, es repeteixen massa vegades, sense que els responsables polítics i els funcionaris de torn donin solucions amb més rapidesa i ganes, en lloc de dedicar-se, entre altres coses, a posar pegues i traves als soferts pagesos per canviar uns simples estalons d’olivera o ullastre, que mantenen ferma la requilla que delimita la seva propietat, i pot servir d’aturall en aquests vils excessos.

Amb unes lleis, no més restrictives, però si amb més sentit comú, i amb uns polítics i funcionaris més responsables, i més coneixedors dels valors del camp, i de la Natura, per ventura els pastors (entre d’altres) podrien dormir tranquil·lament a ca seva, en lloc d’haver de guardar les ovelles els vespres.

Ànims als responsables de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, ja comença a ser hora de moure’ns un poc, de justificar una mica els exorbitants sous, que cobreu a costa dels nostres excessius i abusius impostos.

I ja no vull parlar dels despropòsits dels seus homònims insulars, perquè reialment sembla de pel·lícula:  Intent de posar marges prefabricats dins la Serra de Tramuntana, patrimoni de la humanitat… La rotonda del Polígon de Son Castelló (passar de 3 carrils a 2), premi a l’estupidesa humana insuperable, que sembla no té remei… (fins que desgraciadament  hi hagi un parell de morts) I tantes i tantes coses, basades simplement en la MANCA DE SENTIT COMÚ, el que teòricament hauria de ser el més comú de tots els sentits!

El Món va molt malament.

Vergonya cavallers!

Els nostres padrins eren més ecologistes.

Segons els estudiosos, el risc de pèrdua de biodiversitat està augmentant dràsticament en una magnitud sense precedents dins tota la història, provocada desgraciadament i incomprensiblement per una de les espècies que componen aquesta mateixa biodiversitat.

Podem assegurar, sense cap mena de dubte, que eren més ecologistes els nostres padrins i repadrins que la majoria dels que defensen avui en dia la conservació del medi ambient, dins el que una de cada vuit espècies animals, i moltes vegetals, de tot el món, estan ja en perill d’extinció.

Durant mils i mils d’anys, els nostres avantpassats han desenvolupat una àmplia gamma de plantes aclimatades i animals domesticats que ara l’agricultura comercial moderna s’està carregant, en centrar-se en unes quantes varietats de cultius que, pot ser, en aquests precisos moments, puguin ser més rendibles, però que estan fent desaparèixer l’agricultura tradicional, a un ritme entre cinquanta i cent vegades superior al ritme natural, parlant-se ja d’una sisena extinció massiva, sent un dels símptomes més preocupants del constant deteriorament ambiental, en constituir un procés irreversible que ens priva, per a sempre, d’un material genètic únic i irreemplaçable, del qual potser, ni tan sols sapiguem, encara, les aplicacions pràctiques que podria tenir en benefici de la mateixa humanitat que s’ho està carregant.

Fira de l’albercoc.

Ens estem atracant a passes agegantades al mes de juny, mes del fruit per excel·lència i més representatiu, dels amics porrerencs, l’albercoc, al que des del 2013 li dediquen una popular, molt visitada i més anomenada fira, la Fira de l’Albercoc.

Per celebrar aquest esdeveniment, la plaça de la Vila acull paradetes on es poden comprar albercocs i també diversos tipus de productes derivats d’aquest fruit.

La fira de l’albercoc també acull un concurs popular de coques, un altre de xapar albercocs, un tast de plats dolços i salats preparats pels bars i restaurants del poble, i també balls tradicionals. I com no, un concurs de decoració i engalanat dels carrers.

Però aquest any, l’Ajuntament i col·laboradors de la popular Fira, s’han vist obligats a avançar, a causa de la ràpida maduració dels albercocs primerencs, entre ells els saborosos de galta vermella (i teòricament la seva poca quantitat), pel vent i mal temps de començaments de mes, la celebració de la gran Fira dues setmanes, fent-se el dissabte, dia 4 de juny.

M’encanta Menorca

Sempre he sentit una especial predilecció cap a la germana illa de Menorca, enclavament estratègic al centre del Mediterrani occidental, i el lloc habitat amb més densitat de jaciments prehistòrics del món, de moment reserva de la biosfera, i molt possiblement, a partir del vinent mes de juny, Patrimoni Mundial de la UNESCO, per la seva sostenibilitat, equilibri, per la seva bona gent, per la seva apassionant història, pel seu gran patrimoni arquitectònic, pel seu gran patrimoni cultural, i especialment pel seu gran i encara més apassionant patrimoni arqueològic, replè de poblats talaiòtics, torres, coves, navetes, taules…, pels seus grans foners i foneres, rescatats des de l’albada de la història, pels bons amics i amigues…

Aquests dies la bona amiga Maria Caimaris, ex vicepresidenta de la Federació Balear de Tir de Fona, i una de les millors foneres del moment, a més d’incansable treballadora en tot el que tingui a veure amb la cultura i tradicions de l’encisadora Illa, m’ha fet arribar un dels millors i més entretinguts vídeos de promoció del comerç local, en aquest cas el menorquí, pels seus carrers, mercats, ports, gastronomia…

L’enregistrament compta, a més, amb un excepcional sentit de l’humor:

“Menorca no es tapa en el mapa del temps”.

“Em menjaré una formatjada amb el despropòsit de Mario Picazo”.

“Menorca té una extensió petita, però la seva excepcional cultura, singularitats i la seva gent la fan enorme”.

“Platges i cales, gastronomia, festes i costums, la gent especial,les festes, una pomada…!

 Menorca és el que és gracies als menorquins d’ara i als emprenedors d’abans”.

“Fruiteries al mercat, colors, sabors,i les associació comercials de Menorca que no oblidenmai el comerç tradicional, enfront de les grans superfícies… amb un tracte proper,perquè perdurin els sabors, els colors…”

“Si mor el comerç local, la gastronomia, les festes, les costums… una part essencial de la Illa s’haurà perdut per a sempre!”

“Sabeu quins son els millors i majors centres comercials de Menorca: Maó, Ciutadella, Sant Lluís, El Mercadal, Migjorn Gran, Ferreries, Alaior, i el Castell”.

“El comerç local us necessita no espereu que ho salvi el turista”.

“Menorca som nosaltres”.

Petit consell.

A causa de la gran calorada d’aquests dies, que ja avançàvem diumenge passat, a més d’hidratar-nos bé nosaltres, convindria que poséssim abeuradors amb aigua neta i fresqueta, perquè també es puguin refrescar i beure els nostres estimats ocellets.

Gràcies, amics lectors!

“No és el que et passa sinó com respons a allò que et passa”. (Epicteto).