L’Alzinar: Pel març la verdor, i per l’abril la flor, i també el Ginkgo Biloba

Gaudeix de la vida. Hi ha molt de temps per estar mort.

(Hans Christian Andersen).

Atenció a l’hora de cremar als horts i olivars.

A partir de dia 1 d’abril començà l’època de perill d’alts d’incendis forestals a les illes d’Eivissa i Formentera, a causa de les altes temperatures i forts vents regnants, segons la CAIB, el que molt possiblement induirà, també al Consell, a prohibir, un dia d’aquests, els focs als horts i olivars de la nostra Illa, que desgraciadament torna a estar ja copada, a començaments d’abril, em continues retencions, bicicletes i patinets per direcció prohibida, per sobre voreres i pas de vianants i embossos seguits per passar desgraciadament, molta gent, amb el semàfor (l’únic existent a la Ciutat de Sóller) en vermell.

S’ha acabat de nou la tranquil·litat i torna començar la guerra urbana i per carreteres.

Tanmateix, ens carregarem, lamentablement i definitivament, la gallina dels ous d’or!

Què podem fer a l’hort durant l’abril.

Podem sembrar, si pot ser en quart creixent (del dilluns dia 15, al dimecres dia 24, que entrarem a Lluna Plena) bulbs de primavera, begònies, dàlies, gladiols, petúnies, heures, falgueres, campanetes (són maquíssimes, medicinals i serveixen perfectament per fer cobriment vegetal), carabasses i carabassons de tota classe (els planters ja estan a punt), carxofes, pipes (gira-sols), cebes, cogombres  enciams, escarola, albergínies, api, bledes, julivert, espàrrecs, espinacs, ciurons, herbes aromàtiques, melons de tota classe, síndries, tàperes, maduixes, mongetes de tota classe, pastanagues, patates, moniatos, pebres, pebres de banyeta, pebrots de Padró, tomàtigues de tota classe (incloses les cherry), blat, blat dels indis, porros, fesols de tota classe (inclosos els fesols de fava, segons alguns, pràcticament en perill d’extinció), raves, ravenets, remolatxa, gínjols, i com no, estaques de figuera (les meves de l’Olivar de Sa Figuera, ja fa temps que han començat a treure ulls i fulles).

Tradicionalment, neixen les primeres llocades (atenció a les rates i fauna salvatge: De la primera llocada d’enguany, només ens queden 3 pollets).

I, com diu la saviesa popular “No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’ha acabat”.

Per cert, per aquesta nova setmana que està a punt de començar, estan previstes baixades importants de temperatures, a partir de dimarts, que es poden atracar fins als 14 graus, al llarg d’aquestes dues vinents setmanes, a les que, en principi, no hi haurà gens de pluja, però sí vent, especialment entre dia 15 i dia 17.

Què podem collir?

Pastanagues, porros, porratells, alls silvestres (són molt bons i molt fins), bròquils, cols, faves tendres, pèsols, colfloris, espàrrecs (en truita són meravellosos, i encara més si hi afegim un parell de fulles d’herba-sana i dos trossets de sobrassada vella), cols, espinacs, fonoll, calçots, raves, ravenets, alls tendres, cebes tendres, bledes, patata novella, pastanagues, julivert, pèsols, taronges, llimones, a finals de mes les primeres maduixes, i olorar ja des de fa setmanes les belles i estimulants roses, romaní, lavanda, que a més els podem convertir en olis i esperits medicinals, o també amb olis de massatge.

I a l’Olivar de Sa Figuera collir i menjar ja les primeres tomàtigues d’aquest any, fetes a l’aire lliure, sense hivernacle, a pesar de les fortes gelades dels vespres.

Exsecallar, empeltar i labors del camp.

És bon temps encara per exsecallar les oliveres (de febrer a abril), els tarongers (març a juny, lògicament després d’haver collit les darreres taronges), els llorers (març, abril, setembre i octubre) i els xiprers (abril, maig, setembre i octubre).

És encara bon temps per empeltar parres, figueres, nisprers, albercoquers, cirerers, melicotoners, pruneres, pomeres, pereres, magraners, ginjolers i garrovers.

Hem de començar a recollir canyes, i les estaques de les darreres exsecallades, per enfilar les tomatigueres, fesols, fesols de fava, fesols pintats, mongetes… i arreglar i adobar, amb compost i fems animals, els darrers tests, i nous arbres sembrats, com per preparar els terrenys on hem de sembrar tot el que està punt de néixer dels nostres impactants planters.

Cal vigilar el reg ja, a causa de les altes temperatures diürnes d’enguany, que ja tornen a seguir batent rècords.

També cal estar atent a les plagues i a les ”males herbes” (sempre entre cometes, ja que totes elles tenen sempre una utilitat).

I el darrer consell de la setmana, entre meló i meló, o entre síndria i síndria, entre tomatiguera i tomatiguera, entre d’altres, sembrar alls o cebes, per prevenir el maleït poll, que sempre ens du de cap als soferts pagesos. I flors, MOLTES FLORS!

I sobretot, com aconsellem sempre, consumiu PRODUCTES LOCALS, o de quilòmetre 0.

Ginkgo biloba.

El Ginkgo biloba, arbre sagrat xinès (alguns arriben a mil·lenaris), original de la Xina i del Japó, és l’única espècie vivent del gènere  Ginkgo, excel·lent exemple de fòssil vivent d’una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d’anys, sent un dels pocs arbres que se salvà, inclús,  de la bomba atòmica d’Hiroshima, l’any 1945, avui en dia encara vius i sans.

Als seus hàbitats naturals creixen entre els 30 i 50 metres d’alçada, amb una circumferència de fins a quatre metres, tenint una durada de bastants de centenars d’anys, ja que el seu creixement és molt lent.

El fruit, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc; que no apareix abans dels 30 anys de vida de l’arbre, i és ple de reserves alimentàries; la llavor també és comestible, emprant-se dins la medicina tradicional Xinesa des del segle X després de Crist, contra la demència, l’asma, la bronquitis, i entre d’altres, trastorns renals i de la bufeta.

És temps d’espàrrecs.

És temps d’espàrrecs (normalment entre el febrer i el maig, en funció de les temperatures i pluges), tant silvestres (Asparagus acutifolius aphyllus, de la família de les liliàcies), com cultivats (Asparagus officinalis), amb un total d’un 92 % d’aigua, amb propietats diürètiques (ajuden a eliminar líquids), i sedants, baix en calories, sense greix ni colesterol, fent  sensació de sacietat i aportació de vitamines A (bona per a la vista, les ungles i els cabells), B1, B2, B3, B6 (bones pel sistema nirviós), C, E, calci, fòsfor, sodi (poc), antioxidants, ferro (contribueix a la formació de glòbuls vermells), molt important pel bon funcionament del sistema immunitari i per l’anèmia. I els naturistes asseguren que també és bo per prevenir el càncer.

I per si no bastés, una truita amb espàrrecs, alls tendres, herba-sana, un bon tros de sobrassada vella, i un bon tassonet de vi, és menjar de Déus!

Necessitarem: 

1 bon manat d’espàrrecs silvestres verds.

2-3 alls tendres (ara estan al seu punt).

Un brot d’herba-sana.

Un tros de sobrassada vella.

6 ous ecològics.

I com no, oli d’oliva verge, de Sóller.

I amor, molt d’amor, sense oblidar el tassonet d’un bon vi!

Hi ha gent que es passa la vida fent coses que detesta, per aconseguir dobbers que no necessita, per comprar coses que no vol, per impressionar a la gent que no li agrada.

(Emile Henry Gauvreay).