L’Alzinar: Permacultura, i amor per la Natura

El Fora Vila i la Permacultura i amor per la Natura.

Des d’aquell llunyà 1979, que em vaig sentir atret, entre d’altres, pel llibre “Les methodes de Jean Pain ou un autre jardin”, canvià molt la meva mentalitat i la forma de veure el camp, els horts, la conservació de la mare Natura, i tot el relacionat amb ella, i des d’aquell precís moment he gaudit, he seguit i he practicat, amb més o menys encert, la Permacultura, com saben els habituals lectors, aprenent una mica de cada un dels seus històrics promotors, i actuals seguidors, mitjançant llibres, revistes, vídeos, conferències i pràctiques.

La seva divulgació fou el principal motiu pel qual, a través del bon amic Jaume Casasnovas, alhora director del FORA VILA VERD, ara FORA VILA, en aquells temps publicats a les planes centrals del Mundo, lògicament completament en català, m’incorporés a la seva llista de redactors, ara ja fa 19 anys, per parlar d’ecologia, medicina natural, horts, horts urbans, com i quan sembrar, com exsecallar, com empeltar, com abonar, nous sistemes de sembra, anellaments, compost, cobertures vegetals, reg per sudoració, els problemes de llaurar, la vida al fora vila, contaminació ambiental i totes les meves seguides curolles.

Treballar la terra, moltes vegades, és conversar amb el futur, amb els nonats.

Fascinant: “El teu pitjor enemic és l’avorriment,

i per això sempre has d’estar a la recerca de la pròxima aventura.

És necessari que ataquis, en tot moment, els problemes de front”.

La fam emocional et fa sentir que perds el control sobre les teves pròpies decisions.

Segons la bona amiga permacultora, i directora de la revista “Siembra Permacultura”,   Martina Molina: “En el pitjor dels casos, la fam emocional et pot provocar fins i tot episodis d’hiperfàgia (ingestió excessiva de menjar per manca de sensació de sacietat)”.

La sensació de sacietat no desapareix del tot, per molt que mengis.

És com intentar omplir un pou sense fons!

I, naturalment, com més dura aquest episodi, et sents més malament després (ja sigui pel sentiment de culpa, pels quilos, per l’ansietat, pel mal d’estómac…).

Però com explicar aquest fenomen? No se suposa que el nostre estómac ens diu quan hem menjat suficient?

Quan el teu estómac és ple però el teu cervell no…

L’alimentació emocional sol estar relacionada amb necessitats psicològiques més que no fisiològiques.

Per exemple: Consol emocional: els aliments rics en hidrats de carboni, o greixos, poden desencadenar l’alliberament de serotonina, una substància química del cervell que ens fa sentir bé.

Quan ens sentim estressats, tristos o ansiosos, menjar aliments reconfortants pot alleujar temporalment aquestes emocions negatives.

Necessitat de distracció: Menjar pot servir com a distracció temporal d’emocions difícils o problemes no resolts.

Centrar-se a preparar i menjar aliments pot ajudar a evitar pensar en situacions estressants o ansioses.

El poder del costum: Potser tu mateix, amic lector, t’has adonat compte d’això. Alguns de nosaltres estem “acostumats”, sempre tenim gana a determinades hores, independentment de quan hàgim menjat per darrera vegada.

Això és degut a la nostra forma de vida, ja que teòricament tenim horaris fixos per menjar

a determinades hores del dia (només aixecar-nos esmorzar, a mig matí berenar, a les dues  dinar, a les 4 o les 5 berenar, i a les 9 o les 10 del vespre sopar, horaris teòrics que jo habitualment  no compleixo).

Però si, per la raó que sigui, decideixes canviar aquests hàbits, el teu cervell no entendrà què passa. Per ell, és hora de menjar, cosa que significa que és hora de tenir gana. Aquest tipus de fam emocional tendeix a disminuir amb força rapidesa, una vegada ha passat el moment associat a l’hàbit. Però has de ser capaç d’identificar-lo per evitar caure-hi.

Automatisme: De vegades mengem en resposta a emocions sense ni tan sols ser-ne conscients. Això es pot convertir en un comportament automàtic en què mengem simplement perquè ens sentim malament, sense pensar en les nostres motivacions. Afortunadament, no totes aquestes situacions estan totalment fora del nostre control.

Les plantes i la natura  estan demostrant, una vegada més, que són formidables aliades per reequilibrar les nostres emocions.

Entre moltes d’altres, hi trobem el safrà, espècie derivada dels estigmes secs de la flor del Crocus sativus, també conegut com a safrà crocus, originari d’Àsia Menor, el safrà es cultiva àmpliament a regions del món com Iran, Espanya, Índia i Grècia.

És apreciat per la seva aroma característica i el sabor únic, però sobretot pels seus efectes sobre l’estat d’ànim i el cervell. Els estudis suggereixen que el safrà pot tenir efectes positius sobre l’estat d’ànim en ajudar a regular els neurotransmissors del cervell, com ara la serotonina, i també per reduir els símptomes de l’ansietat.

Finalment, el safrà pot ajudar també a suprimir la gana i afavorir la sacietat, cosa que podria ser beneficiosa per controlar el pes.

Però si estàs pensant a millorar els teus hàbits alimentaris…  Et recomanem que el primer que has de fer és reduir els sucres afegits i, per descomptat, CONSUMIR ELS SALUDABLES PRODUCTES LOCALS o de quilòmetre zero.

Potenciar les varietats autòctones afavoreix l’agricultura pròpia i la diversitat.

I augmentar el consum de llegums entronca amb la dieta mediterrània

 i les seves virtuts.

Permacultura, i amor per la Natura