L’Alzinar: Producte local és garantia

Necessitem canviar el món, no que ens mediquin per suportar-lo.

Indiscutiblement, el producte local és garantia de qualitat, de salut, de vitalitat, de productes assequibles i sostenibles.

Després d’una setmana d’absència, per motius de salut, retornem una altra vegada amb l’Alzinar, aquesta secció del nostre preuat mitjà de comunicació digital, independent, amb ganes de parlar una mica dels darrers importants esdeveniments d’aquestes setmanes, on inesperadament els torrents han revingut gràcies a les bones saons i a la neu caiguda a les muntanyes.

Aquests cursos fluvials característics de les nostres Illes, a més de portar l’aigua, són essencials per a les seves funcions ambientals o ecosistèmiques i pel seu valor paisatgístic. Per altra banda, l’aigua sempre ha estat un bé escàs, darrerament molt escàs, a Mallorca i la gestió dels recursos hídrics esdevé de vital importància de cara a un futur sostenible.

Hem de menjar aliments locals.

En principi, em sembla que tots estem d’acord en el fet que no és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, inclús de molt lluny, minvant així la nostra economia i fomentant, de cada vegada més, l’abandonament dels nostres horts, dels nostres camps, i dels encara meravellosos paratges que ens envolten, reclam publicitari per l’excés de turistes que ja ens visiten anualment.

Els nostres pagesos, autèntics herois de la passada “crisi covid”, de la que en podríem omplir planes i planes, en comencen ja a tenir els pebrots plens.

La tasca que ells fan dia a dia és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant, els consumidors també hauríem de correspondre menjant o bevent els productes locals, d’aquí, de Mallorca, contribuint així a conservar el medi ambient.

Les tractorades col·lapsaren Ciutat.

Les tractorades de pagesos, en l’àmbit estatal, també col·lapsaren Palma, i com no, Menorca, en defensa del putejat camp balear, reunint-se, entre d’altres, al final de la històrica jornada, amb el delegat del govern espanyol al qual li lliuraren un manifest amb les seves reivindicacions, relatives a la demencial i superburocratitzada política espanyola i europea, exigint, indiscutiblement que les importacions extraeuropees compleixin, almenys, els requisits dels productes agroalimentaris de la Unió Europea, reclamant, a més, un “gran pacte agrari” per estabilitzar les polítiques a les illes, l’establiment de justes i necessàries quotes de producte local al sector turístic, supermercats i grans superfícies, i molt especialment l’agilitació dels esperats pagaments de les subvencions europees.

Si bé és cert, molt cert, que tot s’ha encarit per al consumidor, els pagesos lamentablement segueixen cobrant els mateixos preus -en alguns casos inferiors- als de fa una carretada d’anys, a pesar de la seva gran feinada i dedicació.

On van els beneficis? Qui és que té tant d’interès a fer desaparèixer els nostres sans i saludables productes? Qui és que intenta fer insostenible la pervivència del sector primari que ha mantingut l’ecologia durant segles i més segles? Per què els intermediaris s’estan fent d’or? És un conflicte dels que ens comanden, contra els pagesos d’aquí, ja que a pesar de ser pitjors els productes i sense cap control de sanitat, els forans els deixen més comissions? Per què aquesta pujada abusiva d’impostos?

Els totpoderosos, els quatre amiguets de sempre, que mai acaben la set de dobbers, s’han de tornar posat d’acord per portar aquests productes d’altres països on, a pesar dels verins i mala qualitat, són molt més barats.

Lamentable, molt lamentable!

Tot i res és verí.

Només la dosi determina la toxicitat d’una substància.

(Paracels).

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim (1493-1541), conegut com a Paracels, fou un metge, alquimista i astròleg suís. Es trià el pseudònim de ‘Paracels’ que significa ‘superior a Cels’, metge romà del segle i, autor d’un famós tractat mèdic.