Ara llegint
L’Alzinar: Salut, malaltia i sentit comú i gràcies a tots pel suport a Defensora

L’Alzinar: Salut, malaltia i sentit comú i gràcies a tots pel suport a Defensora

“Quantes coses perdem, simplement per por de perdre…”

La salut i la malaltia són, des dels començaments dels segles, part integrals de la vida, del procés biològic i de les interaccions mediambientals i socials, deguts entre altres a problemes, directes o indirectes, i més en aquests durs moments d’excessius i, bastants vegades, il·lògics canvis, per afavorir moltes vegades a un petit sector de la població (en contra del benestar general de la majoria), d’inaguantable saturació, tant humana com mediambiental, d’incertesa, de por (moltes vegades creada artificialment, com en els vells temps dictatorials), d’emigració en enfront de l’excessiva immigració, o de l’excessiu i ja inassumible turisme (lamentablement acabarem aviat amb la gallina dels ous d’or), de moltes famílies que, de cap de les maneres, poden arribar a finals de mes (quan els de sempre segueixen augmentant descaradament els seus beneficis), de joves que de cap de les maneres es poden emancipar, de passotisme, de contaminació generalitzada (sense que ningú -exceptuant els de sempre- desgraciadament mogui un dit), de brutor, de pressió, de repressió, d’idees errònies imposades pels poderosos a través de tots (diguem, simplement, de la majora), els mitjans de comunicació, de pèrdues de valors, de pèrdues de drets, de fastigosos canvis de camisa, de canvi climàtic, de persones sense principis, ètica, ni moral, de nervis, de putes lladres, d’una dolenta i teledirigida alimentació, d’estrès, de devastadors virus i noves malalties creades artificialment dins laboratoris, de notícies i publicitats enganyoses, de polítics, bancs i multinacionals que ens estan prenent a la cara el per un dia si i l’altre també, dins tots els àmbits haguts i per haver…

Dins la nostra actual societat, lamentablement, hi manquen molts de principis, molta de mà dreta, com deien els nostres padrins, molt d’amor, molt de respecte, col·laboració i especialment molt de SENTIT COMÚ, que teòricament hauria de ser el més comú dels sentits.

El teló principal de la Defensora, salvat, de moment, del desastre, és obra de l’artista  solleric Tòfol Pizà “Salero”, fill il·lustre de la Ciutat. (FOTO: Joan Oliver).

Teatre Defensora.

A pesar de no poder-hi assistir físicament, per motius de salut, però si d’esperit, vull donar sincerament, de tot cor, el meu agraïment personal i, com a secretari de l’entitat recreativa cultural, el de tota la directiva, socis, amics, esportistes i col·laboradors de la Defensora, a totes les persones i entitats culturals congregats per la inesperada i lamentable devastació de l’emblemàtic teatre solleric, que molt sortosament no es portà cap vida humana. Al final, dins la gran desgràcia, hem tingut molta, molta sort!

Estic segur que, si ajuntem esforços, entre tots, com sabem fer i hem demostrat al llarg dels segles els sollerics, ho tornarem recuperar pel bé de la  nostra estimada i moltes, moltes vegades, desatesa cultura sollerica. 

Gràcies a tots!

Consells hortolans per aquests dies.

No podem oblidar, de cap de les maneres, els savis consells dels nostres avantpassats que, generalment en sabien molt més que nosaltres, passant-se les seves experiències de generació en generació, fins que arribaren les televisions, els ordinadors i els mòbils:

· Per a combatre les formigues dels arbres fruiters, s’ha de posar un pedaç banyat de greix al tronc.

· Per llevar les mosques dels codonyers s’han de posar mosquiteres amb una mescla d’aigua, vinagre i mel o sucre morena.

· Podem observar la llum zodiacal abans de la sortida del Sol.

· El dia 29 de setembre és la festa de l’arcàngel Sant Miquel (el que míticament expulsà a Adán i Eva del Paradís Terrenal) ara també acompanyat dels mítics arcàngels Gabriel i Rafel, data que representa el final dels treballs estiuencs (que no vol dir l’acabament de la calor) dins el calendari agrícola i ramader tradicional.

A través d’unes enginyoses xarxes l’aigua de les fonts es distribueix a la pràctica totalitat dels horts de la Vall dels Tarongers. (FOTO: Joan Oliver).

Regar.

A pesar de les brusques d’aquests dies assegura’t de regar adequadament i prou, a causa de les altes temperatures que molt possiblement tornarem a tenir avui mateix, l’horabaixa o el matí ben prest, tot el que acabes de sembrar, ja que encara farà bastant calor durant el restant d’aquest mes i el vinent d’octubre. Com ets pots imaginar, les plantes i ramells fortament danyats per la sequera requereixen més aigua i més regs.

Podar.

Arbusts i arbres: retalla les branques indesitjables i seques (aquest estiu la cada vegada més grossa plaga de perjudicials rates han tornat a fer desastres a les branques joves, i inclòs no tan joves, de molts d’arbres, inclosos els garrovers), sigui perquè han crescut desmesuradament o per ordenar-les i donar-los formes.

No t’oblidis de tallar les flors seques de tots els ramells, inclosa la lavanda, tan bona per les nostres amigues les abelles, així estimularàs que surtin flors noves.

I molta atenció al pugó, mosca blanca, aranya vermella, segueix també amb la vella tradició d’agafar els caragols i llimacs amb trampes de cervesa, si no has posat cendra  per tot el contorn de les noves sembres.

Rotacions.

La rotació de cultius és una de les tècniques bàsiques i imprescindibles de l’agricultura ecològica, que ja practicaven des de fa moltíssims d’anys els nostres padrins, per afavorir la biodiversitat, rompent el clàssic cicle de les plagues i malalties associades només a un conreu, aprofitant millor els recursos de la terra, ja que cada conreu té unes necessitats diferents.

“Tothom desitja experimentar felicitat i apartar-se del patiment però, tant el dolor com la felicitat depenen de causes, no sorgeixen perquè sí…

La causa de la felicitat és la nostra activitat positiva i la del dolor la nostra activitat negativa.

I tot i avorrir el malestar, no evitem les causes que el produeixen”.

Isidre Gordi (“Ensenyaments del meu Lama”)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt