L’Alzinar: Sí, a les teràpies naturals

El contrari de la societat del joc és la nostra societat del rendiment,
on cadascú s’explota voluntàriament a si mateix, creient que així s’està autorealitzant.
Ens matem a força d’optimitzar-nos. Però l’home no és un home laborans, sinó un home ludens. L’home ha nascut per jugar, no per treballar.

(Byung Chul Han -1959).

Hipèric (Hypericum).

L’hipèric, o herba de Sant Joan (foto de portada), com aquests darrers anys ha avançat molt més d’un mes la seva floració.
En tisanes, amb les seves degudes dosis, és antidepressiva i antiviral, bona contra l’ansietat, depressió, nerviosisme i nerviosisme polític, esgotament…

Sí, a les teràpies naturals.

François Marie Arouet (París, 21-11-1694 / París, 30-05-1778), escriptor i filòsof francès, conegut com a Voltaire, format primerament amb els jesuïtes i, a partir d’aquí, dins ambients reials, mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social del qual sortiren, d’entre una infinitat de publicacions, els seus populars versos satírics.

Ja pregonava, al seu temps:

“L’art de la medicina consisteix a entretenir al pacient, mentre la naturalesa cura la malaltia”.

Tot aquest prefaci ve a la darrera moguda estatal de la ministra de sanitat Mònica Garcia (que ens afecta a molts), a la que l’Associació de Professionals i Autònoms de les Teràpies Naturals (COFENAT) ha posat una querella, davant el Tribunal Suprem, pels suposats delictes d’odi i d’injúries, a través del Twitter (ara xarxa social X), el passat dia 1 d’abril, on textualment assegurava:

“Les teràpies naturals només tenen efectes a la butxaca, en el millor dels casos, i que la manca d’evidència científica pot posar en risc la salut”.

Oblidant olímpicament, per negligència, ignorància, o per confondre als que amb els nostres exagerats impostos estem pagant el seu, encara més exagerat sou, que les administracions estatals, de les que forma part, reconeixen la licitud de l’exercici professional de les teràpies no convencionals per a no sanitaris, discriminant clarament als 72.174 professionals oficials (segons dades d’Hisenda), que exerceixen aquestes eficients teràpies naturals, alternatives, complementàries i de reconeguda solvència i que Sí que TENEN EVIDÈNCIA CIENTÍFICA, amb les seves xavacanes, ordinàries, injustes i ofensives declaracions. De vegades val més callar, Mònica!

Indiscutiblement, la MEDICINA NATURAL no es mereix, de cap de les maneres, aquestes galtades de l’anestesiòloga i política espanyola, actual ministra de Sanitat del Govern d’Espanya què, a més, acaba de presentar la seva candidatura a l’OMS (Organització Mundial de la Salut), per a determinar les polítiques mundials de salut, dins del seu Consell Executiu, convençuda de què:

“Espanya ha de tenir un paper rellevant que fins ara no havia tingut, a la presa de decisions de salut en l’àmbit mundial”.

Inconcebible, dins aquests actuals temps de crisis econòmica, política, cultural i social, sense precedents, (indiscutiblement menys per a les grans multinacionals, bancs i, per descomptat, per la de cada dia més augmentada i florescent política mundial del Nou Ordre), creada només per afavorir els grans “lobbies” de les indústries “alimentàries”, armamentístiques i farmacèutiques, sense to ni so, com la degenerada Agenda 2030, teòricament de desenvolupament sostingut, proposta per les Nacions Unides el 2015, com un dels grans reptes del segle XXI, que vulnera tots els sistemes democràtics, l’estat de dret, la separació de poders, la seguretat jurídica, així com la participació en les decisions… això pot ser el que ens espera prest, entre d’altres, als ciutadans de carrer amb aquest lamentable NOU ORDRE MUNDIAL!.

I com diuen els creients:

Que Déu ens agafi confessats. Així sigui!

I com deia Christian Charrière (Brest, 1-09-1940 / Boulogne Billancourt,11-09-2005), periodista i escriptor francès:

“Croyons regarder la Nature, et c’est la Nature qui nous regarde et nous imprègne”.

Que, degudament traduït, a la nostra estimada llengua, ens diria aproximadament:

“Creiem que estem mirant la Natura, i és la Natura la que ens mira i ens impregna”.

I com diria aquest foraviler:

“Menys xorradetes, més pensar abans de xerrar, més llegir, més informació, menys caixa beneita, menys Agenda 2030, menys corrupció dins l’OMS i voltants, i el més important GAUDIR DE LA NATURA i VIURE LA VIDA, què és molt curta!