Ara llegint
L’Alzinar: Turistes, estafadors, i pòsits de cafè

L’Alzinar: Turistes, estafadors, i pòsits de cafè

Tant se val qui siguis, sense disciplina no ets ningú. La disciplina és fer el que odies, com si l’estimessis.

(Mike Tyson).

I és que per aquestes contrades, darrerament tot segueix anant al revés!

Segueixen augmentant el número i percentatge de turistes (les Illes acullen el 23,6% de tots els turistes que visiten l’estat espanyol).

El primer mig any ens visitaren 6.172.835 guiris, amb la seva problemàtica adjunta, de la que vàrem parlar àmpliament dissabte passat.

En aquest ritme, segons els residents de més edat, i alguns de jovençans, ens enfonsarem, anirem porgar fum…  SOS RESIDENTS!

I què me’n direu de la darrera denúncia de la Unió de Pagesos i la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, sobre els abusos de poder de les grans superfícies contra els pagesos i ramaders illencs?

Sabeu, per exemple, que el preu de les taronges es multiplica per deu, entre el putejat pagès i el sofert consumidor?

Sabeu, per exemple, que el preu de les llimones es multiplica per 9,45 abans d’entrar dins la panera del sofert consumidor?

I com aquests dos la totalitat de productes locals, que produeixen els nostres pagesos, entre ells totes les hortalisses, amb suor i esforç. 

És que no es pot permetre, de cap de les maneres!

Enteneu d’una vegada, amics lectors, per què les llimones i les taronges, entre d’altres, es perden a solades, baix dels arbres?

Perquè en lloc de perdre el temps amb pardalades i més pardalades, els polítics de torn, amb el sous astronòmics que cobren (ATENCIÓ: no us paguem per sortir a les fotos, sinó per defensar-nos), no s’espavilen una mica, d’una punyetera vegada, i tracten de solucionar els problemes que realment ens afecten als consumidors (que no podem arribar de cap de les maneres a finals de mes), i com no als malparats pagesos, que la majoria de vegades la seva dura i necessària activitat no els compensa per seguir endavant, i desgraciadament es van abandonant els horts, olivars i camps.

Les maduixes, i tota mena de llavors, és una bona forma per atreure els ocells. (FOTO: Joan Oliver).

T’agraden els ocells?

La millor manera d’atreure’ls a casa, i de gaudir d’ells i dels seus encisadors cants, és deixar al teu hort, que alguns dels enciams, cols, cebes… facin llavors. Sense oblidar tampoc, algunes figues, tomàtigues, pebres, maduixes…

Als ocells els encanten les llavors, i també els trossos de pa dur, esmicat, així que on hi hagi menjar s’instal·laran i faran els nius.

Els ocells ajuden a equilibrar l’ecosistema dels nostres jardins, horts i olivars, controlant la presència de certes plagues i enriquint la biodiversitat del nostre entorn.

Com reutilitzar els pòsits del cafè, del tè, o infusions?

El cafè és una de les begudes més populars i consumides dins tot el món i, per descomptat, també entre els jardiners i hortolans d’aquestes contrades.

La qüestió és: què fer amb els pòsits de cafè, té o infusions, que queden després de beure-t’ho?

Els nostres padrins ja l’empraven com a abonament, o per tirar dins la bassa de fems, però

l’absurda arribada dels abonaments industrials, va deixar pràcticament fora aquestes saludables pràctiques.

Durant molt de temps, els pòsits del cafè es llençaven directament a les escombraries, però en els darrers anys s’han desenvolupat moltes iniciatives per reciclar aquests, i altres residus, que es poden emprar per a una àmplia gamma de finalitats: cures de bellesa, productes domèstics, tints per a fusta i fins i tot encenedors! La jardineria no n’és una excepció.

Més del 10% del pòsit del cafè conté proteïnes riques en nitrogen. També conté substàncies hidròfobes com olis, lípids, triglicèrids, àcids grassos i cel·lulosa. La major part de la cafeïna present als grans ha caigut a la tassa de cafè, o té, encara que queden quantitats molt petites als pòsits.

Ben utilitzat, pot ser una font de nutrients per a les plantes i ajuda a millorar l’estructura de la terra, però ves amb compte! Conté substàncies fitotòxiques que poden alterar les plantes!

Una de les millors solucions és afegir-ho a les composteres, on totes les seves molècules són descompostes ràpidament per bacteris i fongs, sent una bona font d’aliment per als cucs de terra. Actua sobre la seva digestió i n’estimula la reproducció. Per tant, els pòsits de cafè són recomanables per al teu contenidor de compostatge.

· Normes bàsiques per afegir pòsits de cafè al compost:

-Assegureu-vos que cafè o té, o les restes de les infusions s’han refredat abans d’afegir-lo al compost. La calor pot matar els microorganismes que descomponen el material.

-No poseu més d’un 20% de pòsits de cafè en un volum de compost, ja que pot tenir un efecte negatiu.

-En cas d’emprar un verm compostador, encara que els cucs semblen apreciar i tolerar els pòsits del cafè, no els ofeguis dins ells. Dilueix aquest aliment en petites quantitats amb altres residus.

Les primeres saboroses figues d’olivar, per acompanyar un bon pa amb oli. (FOTOS: Joan Oliver).

· Regles per a l’encoixinat amb pòsits de cafè:

-La fina textura dels pòsits de cafè fa que tinguin una gran capacitat de retenció d’aigua. -També és sensible a la compactació.

-Si poses una capa gruixuda sobre la superfície de la terra, corres el risc de fer més malament que bé…  En cap cas no ha de ser més gruixuda d’1 o 2 centímetres.

· Es diu que els pòsits de cafè també tenen efectes beneficiosos sobre la terra:

-Utilitzats a mantell, protegeixen el sòl dels riscos climàtics i augmenten la seva capacitat de retenció d’aigua. A més, es creu que les molècules de cafè augmenten la biodisponibilitat de nutrients vegetals essencials com el nitrogen, el fòsfor, el ferro i el zinc. No obstant això, ves amb compte de no utilitzar-lo en plàntules molt joves o per a la sembra, ja que els pòsits de cafè frescos (no compostats) interferiran a la germinació, com em mencionà, fa uns dies, als seus habituals ensenyaments, l’amiga Martina Molina, de Sembra Permacultura.

“S’ha tornat terriblement obvi que la nostra tecnologia ha superat la nostra humanitat”.

(Albert Einstein).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt