L’Aperçu d’Hersand, quan l’agricultura balear fou model per als francesos
Molt de tant en tant la bibliografia sobre Mallorca es completa amb una nova incorporació que posa de relleu la importància que tengué -i malauradament avui en dia ja no té- l’agricultura a casa nostra. Tant era així que es convertí en tot un model a exportar a altres regions i països. Això és precisament del que tracta “Una visió sobre l’agricultura de les Illes Balears” escrita per M.E. Hersant, cònsol de França a les Illes Balears i Pitiüses entre els anys 1839 i 1844, una molt interessant obra que ha estat possible per la cura i dedicació d’Apol·lònia Nadal Mut -historiadora- i Sebastià Vidal Joan -filòleg- i que ha estat editada pel segell El Gall Editor.
La present edició compta amb un pròleg d’Isabel Moll -historiadora- que reivindica la tasca duita a terme pels coautors de l’obra: d’Apol·lònia Mut en destaca l’acuradíssima síntesi biogràfica del cònsol M.E. Hersant que facilita molt la contextualització del personatge en tots els vessants -temporal, familiar i social-; mentre que de Sebastià Vidal en remarca l’estudi que fa sobre la tipologia de les plantes i arbres citats per Hersant.
Cal destacar que l’informe que el cònsol Hersant realitzà sobre l’agricultura mallorquina del segle XVIII fou encarregat sota el regnat de S.M. Lluís Felip d’Orleans pel ministre Guizot amb la finalitat de recollir la màxima informació sobre els conreus de les Illes Balears per tal d’introduir aquest model agrícola en el recentment conquerit territori d’Alger.
En aquest ampli estudi es posa l’accent en el potencial econòmic dels recursos de les Illes que -sempre segons Hersant- o bé es trobaven sense explotar o bé eren infrautilitzats.
Convé destacar el caràcter feiner i meticulós del cònsol que va propiciar que s’esforçàs per copsar la realitat que li havia estat encomanada; un informe on es detallen unes xifres força positives de les Illes degudes sobretot a l’augment de població i al progrés ràpid de l’agricultura, la indústria i el comerç al llarg de la primera meitat del segle XIX.
En resum, el que Hersant envià cap a França foren uns informes on incidí que sobretot Mallorca i Eivissa estaven en el bon camí vers la prosperitat, esmentant -això sí- que per avançar amb més fermesa les Illes necessitaven una bona xarxa de carreteres que unissin les ciutats amb els pobles per tal que els productes agrícoles i manufacturats poguessin arribar als ports amb més facilitat
La bona climatologia
Hersant destacà en el seu informe l’especial situació de l’arxipèlag balear situat al mig de la zona temperada la qual cosa el beneficiava d’un clima suau i favorable a les tasques i conreus agrícoles; malauradament també destaca la desídia de bona part de la pagesia illenca -allotjada en uns costums ancestrals i en la rutina- que impedia uns majors èxits pel que fa a l’agricultura.
Pel que ateny als terrenys, Hersant afirma que Mallorca no disposa d’uns terrenys de primera qualitat -amb algunes excepcions a l’est de l’illa- la qual cosa deriva en collites no gaire efectives; una situació que es veu compensada per la gran quantitat d’arbres existents que són els que proporcionen riquesa als seus habitants, destacant especialment els conreus d’olivera, ametller, garrover, taronger i llimonera; així com la presència de vinya i figuerals.
Per altra banda, la manca de rius té com a conseqüència uns conreus de secà; els regs parcials es realitzava per mitjà de molins i per l’aprofitament de les fonts naturals -cosa molt freqüent sobretot a la vall de Sóller- ja que la perforació de pous artesans encara no era una tècnica emprada amb assiduïtat.
A Menorca, més aigua
De Menorca, Hersant en detalla la seva productivitat -ja que està més ben proveïda d’aigua que Mallorca-i on l’illa excel·leix és en el conreu de blat, ordi, faves, albercocs i patates. Pel que afecta a Eivissa, caracteritzada per Hersant com la més fèrtil de les Illes per la qualitat de la seva terra, el cònsol posa l’accent del seu informe en l’excedent d’ametlles, arroves, figues i oli que li permeten un interessant comerç amb la Península i Amèrica.
Una de les particularitats que Hersant remarca en el seu informe rau en que a les Balears no es coneixen els adobs artificial i -en general- les terres es limiten a rebre com adob els excrements de mules, cavalls i ovelles, alternats en algunes ocasions amb algues que les marees aboquen a les platges. Pel que fa als mètodes utilitzats per fertilitzar els terrenys -sobretot a Mallorca- assenyala la tècnica dels formiguers -caramull de vegetals secs, tapats de terra que posteriorment són calats foc i enriqueixen la terra amb les cendres d’aquests formiguers-.
La rotació dels terrenys
Una altra particularitat dels conreus balears és la divisió dels terrenys cultivables en tres porcions que aniran rotant any rere any el seu conreu: una destinada a blat, la segona a ordi i la tercera romandrà en guaret -on esporàdicament s’hi podran sembrar faves-. Aquesta tècnica facilita que la terra no esgoti els seus nutrients i també en facilita l’èxit dels conreus.
Posteriorment, Hersant fa un detallat estudi de cada un dels conreus -tant de cereals com de fruiters i -fins i tot- d’apicultura- per tal d’oferir a l’Estat Francès un complet panorama -tant en els aspectes positius com en els negatius- de l’agricultura illenca perquè siguin aquest coneixements profitosos de cara a la colonització algeriana.
L’obra d’Hersant -recuperada per Nadal i Vidal-Joan- es converteix per mèrits propis en un autèntic recopilatori dels costums agrícoles de les Balears al llarg del segle XIX i, en conseqüència, esdevé una lectura obligada per a tot aquell que vulgui aprofundir en la cultura pagesa de la nostra comunitat. Enhorabona als autors d’aquest volum ja que si no hagués estat per ells ben segur que aquesta interessant obra hauria restat amagada per a la gran majoria dels illencs. Enhorabona!