Ara llegint
Ous i nius de les aus

Ous i nius de les aus

Europa fa 150 milions d’anys. A un bosc qualsevol d’un indret qualsevol, un estrany rèptil corre damunt dues cames i pot saltar per les branques dels arbres. A més, troba un sistema per mantenir la calor corporal desfent les escates en fibres que mantenen una capa d’aire com a aïllant. Acaba d’inventar les plomes. Milers d’anys més tard aquestes escates/plomes es comencen a allargar i eixamplar, conservant l’aire no com aïllant sinó com a suport mecànic, i això fa que aquests nous rèptils puguin planar de branca en branca.

L’invent funciona i l’evolució tira endavant per aquest camí. Els dits es comencen a reduir i les plomes dels braços a créixer. Vint milions d’anys més tard dos d’aquests animals queden sepultats ves a saber com. L’any 1861 la seva troballa casual a una pedrera d’alemanya va commoure la ciència.

Resultava que just feia tres anys de la publicació de l’“Evolució de les espècies” de Darwin. Aquests animals eren una prova incontestable de la teoria darwiniana. Els seus fòssils demostraven que tenien dents, tres dits a les ales, cua llarga i articulada com una sargantana, crani de rèptil, vèrtebres no soldades, esternó reduït i sense quilla… però tenien plomes i ales i aquesta és una prova clau que els ocells provenen dels rèptils.

El festeig de les aus. (Foto: J. Serra)

Llarga evolució.

Amb aquests vint milions d’anys els animals han seguit evolucionant fins a arribar a les nostres actuals aus. Com han arribat aquí l’home encara ho desconeix.

Es coneixen unes 1.700 espècies fòssils, de les quals 800 encara avui en dia viuen. Es creu que durant el pleistocè (250.000-500.000 anys) vivien 11.500 espècies distintes, contra les 8.650 que actualment habiten al nostre planeta.

Però deixem el món i concentrem-nos amb les nostres illes. Joan Mayol, al seu magnífic llibre “Els ocells de les Balears”, descriu 290 espècies d’ocells que resideixen o que alguna vegada s’han vist a les nostres illes.

Colonització.

Les aus han colonitzat tots els hàbitats i a les nostres illes tenim garrigues on podem trobar la gran família dels paseriformes; també tenim ocells de prats humits i, com no podia ser d’altra manera, de marins. També els ocells que mengen ocells o altre ésser vius, és a dir, de pressa. I és que d’ocells n’hi ha per tots els gusts: de cantaires i que no canten, fins i tot en podem trobar que prefereixen més caminar que volar. Però tots fan ous i tots fan nius.

Quan era un al·lot un dels meus entreteniments preferits era anar a cercar nius d’ocells. Trobava el fet molt estimulant i em feia creus que uns animals sense mans fossin capaços de fer uns nius rodons de forma simètrica i sempre emprant les mateixes o similars matèries primeres. Cada espècie d’ocell té el seu propi manual de fabricació del niu.

A la llista lateral no hi figuren tots els ocells de les nostres terres, com els marins, els de prat, tampoc hi surten els de presa. Hi surten els que conec, els que el meu pare i el meu padrí m’ensenyaren a cercar. Amb ells feia passejades per als olivars, les garrigues i els boscos de les muntanyes de Sóller.

Aquest és un dels valors més importants de la meva infantesa, i segurament de la meva vida: el respecte, el coneixement, el valor i la importància dels elements del nostre entorn, del nostre camp, de les espècies que cohabiten amb nosaltres i que moltes vegades ens creiem els senyors de tot sense tenir consideració que hi ha més éssers vius que mereixen tot el nostre respecte i la nostra protecció, encara que passin de forma invisible per les nostres vides.

Les aus, un món de goig i joia. (Foto: J. Serra)

Pinsà.

Aquest ocell sempre fa un niu d’exquisida factura molt ben acabat sovint recobert amb trocets de molsa a la part superior o exterior del niu. Fa els nius als forcams d’oliveres o de qualque fruiter com pugui ser l’ametller.

Verderol.

Aquest bell i verd ocell sol fer els nius emprant petites arrels que troba sobretot després de les llaurades dels sementers. Fa un niu no tan polit com el del pinsà però sí ben acabat. A vegades remata l’interior del niu amb llana que troba a les soques de les oliveres a conseqüència de les fregades de les ovelles. També sol instal·lar el niu a l’interior de l’arbre.

Cadernera.

Aquesta petita cantaire fa els nius bastant curiosos. Emprant tronquets i rametes d’arbres, sol posar molts de pics llana i generalment les instal·la a les puntes de les branques dels arbres. Aquest costum té l’avantatge d’estar menys a l’abast dels depredadors (rates, genetes, moixos, mostels) però té l’inconvenient que a vegades una petita ventada toma el niu a terra i s’ha acabat la posta.

Els ous dins el niu a punt de néixer. (Foto: J. Serra)

Mèrlera.

Aquest preciós i negre ocell fa els nius als boscs d’alzines, generalment a sobre d’exemplars joves (rebolls), dins un entreforc de branques. Fa un niu molt gros i mal fet, en forma de con, amb els costats acabats de qualsevol manera sense enmaranyar les branquetes que empra per construir-lo.

Perdiu.

Pon els ous a terra, davall una pedra o dins una carritxera. Escull  un lloc relativament pla i no aporta res per protegir els ous. Els pollets, de seguida que neixen, ja corren, com els de les gallines.

Falzia.

Aquest visitant estiuenc fa el niu de palla, plomes, plàstics i el que pot trobar. Ubica els nius baix les teules o dins forats de les façanes de les cases i es passen el dia volant sobre els carrers dels pobles caçant insectes que després duran als seus afamegats fillons. Si durant la cria fa mal temps, els pares han de fugir, ja que el menjar escasseja. Aleshores els polls sofreixen un fenomen gairebé únic entre les aus: el seu metabolisme disminueix i s’aletarguen a l’espera del retorn dels seus pares.

Busqueret.

Fa els nius molt mal fets damunt arbres espessos, arbusts i mates. Moltes vegades de terra es veuen els ous de dins, a causa de la poca consistència de la construcció del niu.

Els polls dins el niu. (Foto: J. Serra)

Caçamosques.

És un altre insectívor que sol fer el niu sobre els tarongers o llimoneres dels horts. Són nius molt magres on els pares no perden el temps ni en els detalls ni amb els acabats.

Passarell.

Com la cadernera, és un ocell que antigament s’engabiava per poder sentir millor el seu cant. Fa el niu prop de terra, a un arbust i l’acabat és bastant refinat.

Trencapinyons.

Aquest és l’amo dels pinars, viu dins ells, menja pinyons i, per tant, fa el niu sobre un pi amb branquetes de pi, forrat d’herba, molsa o llana. És un dels ocells més primerencs de les nostres illes, i ja fa el niu pel febrer o març.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt