Les cabres a la muntanya: una plaga

No podem dir que la cabra mallorquina al llarg de la història hagi tingut un aprofitament molt intensiu, però sí que podem dir que és present a l’illa des de fa molts d’anys. Datacions fetes amb carbó 14 (C14) sobre restes de materials arqueològics, proven que la presència de l’espècie a l’illa es remunta almenys abans del 2030 abans de Crist. Curiosament, entre el 3700 abans de Crist i la data abans citada és quan sembla que es va extingir l’autèntica cabra mallorquina, el Myotragus balearicus.

No podem oblidar tampoc que la introducció genètica de races caprines domèstiques recents, mesclant-les entre la població de cabra salvatge ha estat molt intensa, especialment durant els darrers cinquanta anys, i això ha fet que el mestissatge s’hagi accentuat.

Però, com podem reconèixer i diferenciar la nostra cabra de la resta de cabres domèstico-salvatges?

La cabra mallorquina té el cap gros, amb la línia frontonasal subconvexa. Sempre tenen banyes, grosses i enroscades sobre elles mateixes en els mascles, i més reduïdes i lleugerament divergents en les femelles. Els ulls són reduïts, de mirada viva i amb l’iris de color ambre clar. Les orelles són grosses, proporcionades amb el cap, amples i rectes, i sempre en posició estirada per damunt de l’horitzontal. Els bocs adults mostren un tupè negre, així com un barbó també de color negre. No presenten mamellons.

Cos proporcionat.

El coll és llarg, i el cos és ben proporcionat, estirat i un poc recollit de ventre, amb el costellam pla i ben definit, i una gropa inclinada, plana i estreta. La cua és de naixement baix, curta i de forma triangular, sempre poblada de pèl.  Les extremitats presenten, en general, uns bons aploms i són fortes i ben musculades. Els potons són forts i de color negre. El pèl és fort i de color castany o roig amb unes zones de color més obscur, quasi negre, que estan formades per una ratlla que recorre, des de damunt del coll, tota l’esquena fins a la cua. En els mascles s’hi dona també una ratlla negra que fa la creu amb la de l’espinada, que va de cama a cama passant per damunt de la creu de l’animal.

Ratlla negra .

En els mascles el front i el morro estan pigmentats de negre, coloració que s’intensifica amb l’edat, en tant que les femelles presenten una ratlla negra que uneix el llagrimer amb el morro.

La nostra cabra és un endemisme i deriva una raça distribuïda originàriament per la península d’Anatòlia (Turquia) i el Pròxim Orient, per després començar la seva distribució per les illes mediterrànies com Xipre, Creta, Sardenya, Còrsega i, per descomptat, Mallorca.

Actualment, podem trobar poblacions a les serres de Tramuntana i Llevant i a les penínsules de Formentor, Artà i Alcúdia. Tots els hàbitats propis de les nostres muntanyes, des del nivell de la mar fins al corcoll del Puig Major, incloent-hi els penya-segats costaners i interiors, li van bé per viure.

La nostra cabra és polígama i polièstrica contínua, solen quedar embarassades entre juliol i setembre, però no és descartable l’embaràs entre gener i febrer, tot i que aquestes darreres cries solen tenir menys possibilitats de vida que les altres, ja que naixeran entre juliol i agost (el període de gestació de les cabres és de cinc mesos) i durant l’estiu les condicions alimentàries de les muntanyes són minses.

Les cabres són molt més robustes que les ovelles i mengen gairebé totes les varietats de plantes i arbres, a més pelen les escorces de molts d’ells arribant a causar la seva mort pel tall de la saba.

Població.

L’any 1998 l’estimació era de més de 20.000 individus a Mallorca. Avui, aquesta xifra fàcilment pot superar les 70.000.

Les femelles passen gran part de l’any soles o en grups molt reduïts, estant en territoris de petita extensió, i passen la major part del temps tenint cura de les seves cries. Els mascles tenen una àrea molt més extensa, durant les èpoques d’aparellament es formen grups d’ambdós sexes. És en aquest moment quan la presència de cabres mesclades és més present.

Actualment, el principal aprofitament que en fa l’home de la cabra és el cinegètic. Els cabrits es cacen per al consum propi o de restaurants de la muntanya. Només tenen valor alimentari els cabrits, ja que les cabres i sobretot els bocs tenen una carn amb massa sabor. Els cabrits se solen caçar amb cans i llaços. I els grans bocs sols serveixen com a trofeu genètic.

Llevat de cans salvatges o que van a fer “carn” les cabres actualment no tenen cap enemic natural, el que fa que la població encara es descontroli més.

El factor bàsic i determinant és l’abandonament dels pagesos de les finques de muntanya. Les finques de les serralades comptaven des dels temps de la conquesta amb els amos de la possessió, pagesos que eren contractats pels senyors de les terres, o els mateixos propietaris duien personalment l’explotació.

Les tretes econòmiques de les finques de muntanya estaven relacionades amb la llenya i el carbó, les olives i l’oli, la calç i el glaç, la caça i el bestiar boví, oví i porcí.

Aquest darrer ingrés, el del bestiar, sobretot l’oví, va fer que les finques de la muntanya arribessin a tenir grans ramats d’ovelles: Es Teix l’any 1995 en tenia més de 800 i ara no en té cap. Les ovelles pasturaven per totes les zones accessibles de les muntanyes deixant els llocs més esquerps per als pocs ramats de cabres que es concentraven en els llocs esmentats.

Actualment, ja no queden pagesos a les muntanyes, i tampoc queden ramats d’ovelles, es cullen poques olives, es fa poca llenya i el carbó, el glaç i la calç han passat definitivament i fa anys a la història.