Les campanes de l’església de Sa Pobla conten la seva història

L’ancestral sonar, arreu del món, de les campanes parroquials amb les seves distintes melodies o compassos musicals, segons el seu anunciat, sigui a glòria, a mort, o  cridada a altres actes religiosos, convida a desempolsar la història de les cinc peces sonores que allotja el campanar de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de sa Pobla. Les cinc campanes de l’església de sa Pobla porten nom de dona i per ordre d’antiguitat, són conegudes com: “Antònia”, “Bàrbara”, “Angelina”, “Maria” i “Teresa”.

Les primeres notícies documentades sobre la història de les campanes daten del segle XVII, concretament dels anys 1637 i 1655, i precisament fan referència al  mal estat de dues campanes que necessitaven ser refoses: 22 de juny de 1637 (Llibre Consells 1633-1649) ( …) “s’atrancada la Campana anomenada Angelina i fa Molt falta i con de tornar Fer (…) (sic). Segons consta en els arxius parroquials la campana Angelina va ser refosa l’any 2005 en els tallers valencians de Marclús.

24 març 1655 (Llibre Consells 1649 fins a finals de 1667, sig 37 Arxiu Municial de sa Pobla) (…) “El Jurat Cladera en nom i Consentiment dels demés jurats (…) a l’Església de sa Pobla es Troba 01:00 campana rompuda i AIXÍ vossesmerces donin són vot per a que és fassi expedita campana (…) fonc conclús, finit i determinat per la major part que fassa expedita campana. (sic).

Les dades més concises i concretes sobre la història de les campanes de la parròquia de sa Pobla les trobem en el Butlletí Dominical de la Diòcesi de Mallorca en el full “Parròquia de la Pobla”. Així sabem que Salvador Barnola, fonedor barceloní, per un contracte signat el 26 de juny de 1843, s’havia desplaçat a Mallorca per refondre una campana de la parròquia de Muro i una altra de Manacor nominada “Aloi” que restava trencada des de feia anys. Aprofitant la circumstància, la parròquia de sa Pobla també va encarregar al mateix Barnola refondre la campana major, “Antònia”, que romania inactiva a causa d’una esquerda. Així, la refosa de les tres campanes es va realitzar a l’entrada de la casa rectoral de Muro, i com narra el vicari Parera a la seva revista Sa Marjal, “N’Antonia (la nova campana de sa Pobla), el mateix que n ‘Aloi, de Manacor i la campana de Muro, van sortir tan encertades i amb un so tan majestuós, tan greu i tan solemne, que sense por d’exagerar podem dir amb tota veritat que són les millors de Mallorca “.

Com ja s’ha dit, N’Antonia és la més gran del campanar pobler i també la més antiga, la qual va ser refosa l’estiu de 2014 als tallers Manclús de València i col·locada de bell nou en el seu lloc el dia 13 de setembre del mateix any, en que va tornar a sonar després de vuit anys de silenci, a causa d’una esquerda a un dels seus extrems. La campana fou sotmesa a una restauració integral, conservant a la seva primitiva inscripció que envolta la seva cúpula “SancteAntonie Hora Pro Nobis. Opera vit Salvator Barnola. Any 1843”. Així mateix, se li inserí una nova inscripció que diu: “Essent Rector Mossèn Joan Pons Payeras. Refundició 2014.”

Segons el rector Joan Pons, el pressupost total de la restauració va ser de 22.000 euros, dels que aleshores en duien recaptats 18.000, fruit de les aportacions d’empresaris i particulars, veïns del poble.

De la campana “Bàrbara”, la segona en grandària, sabem que pesa “devuit quintars, 3 arroves i catorze lliures”, que va costar, sense embalatges ni transport 2.266 pessetes amb 15 cèntims, i que va ser refosa en els tallers Bonaventura Pallés de Barcelona l’1 de febrer de 1889. Va ser beneïda solemnement a l’església de sa Pobla el 21 d’abril i pujada al campanar el dia 14 de maig del mateix any. A la part superior es pot llegir la inscripció: “Santa Bàrbara i Sante Antoni orat pro nobis. Omnessanti et santae. Dei intercediti pro nobis – Any 1888 “. I en la meitat de la campana llueixen l’escut de la Ciutat Comtal, al costat del nom del fonedor. Hi figuren, també les imatges del Santíssim Sagrament amb dos àngels, Sant Antoni i Santa Bàrbara; tot en relleu.

La tercera campana quant a grandària, és l’anomenada “Angelina” i per la breu inscripció que es pot llegir, coneixem que va ser instal·lada l’any 1697: “Jesús, Maria, Josef. Pera Bonnín. Any 1697 “. Na “Maria” és la quarta campana i tot fa indicar que és la mateixa que feia sonar el primer rellotge parroquial, instal·lat l’any 1767, a la cantonada de la part superior de la façana del portal menor del temple, del qual encara es conserven restes de la seva esfera. Tal volta, per aquest motiu tal campana no porti cap inscripció.

La coneguda com a campana petita, na “Teresa”, anomenada també la de les misses per ser la que amb el seu toc crida a tal celebració. Durant anys va romandre instal·lada sobre la teulada de l’església, per ser trasllada al terrat del campanar l’any 1924. Es tocava a través d’una corda que baixava fins a l’entrada de la torre. Posteriorment, va ser instal·lada a l’interior del campanar, al costat de les altres campanes. Com inscripció només porta la data de 1809.

L’estiu de 1991, van començar els treballs d’electrificació del sistema de percussió, que actualment, de forma programada activa el moviment del batall que imprimeix el so característic de cada campana.