Les creus de terme de sa Pobla (I)
Abans de començar el recorregut que farem, a través de propers reportatges, per les creus de terme de sa Pobla i d’algunes creus urbanes que es troben dins el mateix nucli urbà de la població, bo serà, recercar els orígens i simbologia d’aquestes creus, aixecades arreu de tota la geografia illenca i de bona part de la península, principalment a les regions de Catalunya i València.
I, abans de parlar de l’origen de les creus de terme, és necessari aclarir que no totes les creus que trobem a l’aire lliure, tot i que sovint si consideren, no són creus de terme. Sense anar més enfora, la creu d’en Martí Segui de sa Pobla, que està situada a la vorera esquerra de la carretera de s’Albufera, al camí des Vinyet.
Segons distinta documentació consultada, tot i que s’ha especulat amb un possible origen romà, o fins i tot superior a aquesta època, es pot considerar que els antecedents d’aquestes creus estan documentades a Catalunya només a partir del segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A més de fer de fita, podrien haver estat aixecades com a monument expiatori, en senyal d’algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció de les persones que passaven per aquell entorn. Sí bé es diu que Jaume I va estimular l’aixecament d’aquesta mena de monuments arreu del territori, la realitat és que les creus de terme més antigues daten del segle XIV, unes quantes dècades després del seu regnat.
La seva funció, no seria només delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda, i al mateix temps deixar clar que hom estava en terra de cristians. El creixement de les ciutats o viles va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabaren integrades en el seu nucli urbà.
La Gran Enciclopèdia Catalana, defineix les creus de terme com, «Creu monumental col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.» Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal, sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada en temes de la crucifixió o heràldics.
De creus se’n poden trobar de diverses tipologies; treballades o no, o d’altura diferent. Però totes elles són plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’han conservat als pobles de generació en generació.
Creus de terme de sa Pobla
De les creus de terme de sa Pobla, en parla el vicari Parera a la seva revista Sa Marjal, i també mossèn Melcior Tugores, ecònom de la parròquia de sa Pobla, referint-se a un document datat el gener de 1885, fonts que serviren perquè Alexandre Ballester en redactés un article publicat a la revista local Vialfás, al programa de Santa Margalida i Sant Jaume de l’any 2006, i al llibre Temps Enrere i altres històries (edicions Albopàs). Al document consultat per mossèn Tugores, consta que, antigament hi havia quatre creus als entorns del poble: “Sa Creu d’Amunt”, la “dels Fadris”, la “des Pou d’Avall” i la de “Son Palou”. I diu Alexandre Ballester als seus citats articles, que “Avui d’aquestes quatre creus, veritables creus de terme, només se’n conserva una, la de son Palou i, no segueix col·locada en el seu mateix emplaçament original. La prolongació rectilínia dels carrers, en el creixement poblacional a les primeres dècades del segle XX, absorbiren, envaïren els terrenys, en els quals, durant segles, s’aixecaven aquelles creus de pedra. Les que actualment hi ha, ja dins el nucli urbà, són molt més noves, i no són, estrictament creus de terme.”
El tema de les creus de terme de sa Pobla, que hem encetat amb aquest reportatge, pel seu interès històric, per la seva simbologia i pel seu valor patrimonial, continuarà a través de propers reportatges que es publicaran a FORA VILA, contant la història de cada una de les creus que s’aixequen al voltant del terme municipal de sa Pobla, i dins el mateix nucli urbà.