Les fonts ufanes, font de vida (vídeos adjunts)
La celebració, aquest passat dia 22, del “Dia Mundial de l’Aigua”, fent especial referència a les aigües subterrànies, convida a parlar de les Fonts Ufanes, que el passat mes de novembre varen brollar amb abundància i ufanoses, a conseqüència de les persistents pluges que va deixar caure la borrasca Dana.
Situades a la finca de Gabellí Petit, al Nord-est de la Serra de Tramuntana, del terme municipal de Campanet, molt a prop de l’antiquíssim oratori de Sant Miquel i de les Coves de Campanet, les Fonts Ufanes de Gabellí constitueixen el fenomen hidrològic més singular de Mallorca. Es tracte d’un fontanal, gorg o ullal amb surgències intermitents produïdes pel vessament de l’aqüífer que sorgeix de forma relativament difusa, sobtada, i amb força, després de l’acumulació de pluges abundants a la zona del Puig Tomir i altres indrets de la Serra de Tramuntana.
El cabal d’aigua que brolla de les Ufanes pot arribar a ser de 100 metres cúbics per segon i s’aboca al torrent de Sant Miquel, per desembocar a s’Albufera, després de travessar el pla de sa Pobla. En el seu recorregut, l’aigua de les Ufanes carrega els aqüífers i els pous de la comarca de sa Pobla i s’Almadrava de Pollença, a més d’aportar l’aigua necessària per mantenir humida la zona de s’Albufera, evitant la desaparició de la mateixa i ajudant al seu equilibri ecològic.
A més de l’encant que li proporcionen les Fonts Ufanes amb el seu brollar, la finca de Gabellí Petit, destaca pel seu extens i frondós alzinar d’un gran valor ecològic, paisatgístic i humà. A més, a Gabellí s’hi troba una de les escasses restes arqueològiques de la prehistòria de Campanet, com és el talaiot del Claper dels Doblers, situat just a la vora de les fonts. Tot plegat conformen un conjunt paisatgístic de gran bellesa.
Les Ufanes de Gabellí formen part d’un sistema de fonts que s’estén de Massana fins a Gabellí, passant per Biniatró, i que tenen l’origen en un vessament cabalós d’un aqüífer fissural que forma un embassament subterrani d’aigua localitzat a la base d’un escampament calcari.
L’elevada permeabilitat dels materials de les capes superiors d’aquesta bossa hídrica és la causant, tant de la baixa capacitat d’acolliment, com de la baixa resposta de les fonts a la pluja. Les dimensions de la unitat hídrica que alimenta les fonts Ufanes, s’ha calculat en uns 45 quilòmetres quadrats de superfície i una gruixa que oscil·la entre els 200 i 300 metres.
Tot i la intermitència de la periodicitat, i sempre depenent de les pluges, les rajades d’aigua es poden arribar a produir entre tres i set vegades per any, sempre entre els mesos de novembre i abril. El volum d’aigua que emana de les fonts pot arribar a superar els 40 metres cúbics per segon i fis a 100 en sortides excepcionals. La descàrrega d’aigua es produeix unes vuit hores després dels aiguats, tot i que l’estroncament també és ràpid i sol tenir lloc als tres o quatre dies d’haver començat a brollar.
El fenomen hidrològic que es perpetua a la finca de Gabellí Petit de Campanet, ha originat les més diverses especulacions acientífiques i els més seriosos estudis. Fins i tot s’ha arribat a dir que l’aigua que brolla de les Ufanes és provinent d’una estranya mare de riu subterrània, quin origen estaria a una zona propera al Pirineu català. En aquest aspecte, s’ha afirmat que entre l’aigua de les fonts de Gabellí s’hi havien trobat fulles d’arbres que no existeixen a Mallorca, fulles, però, que mai més han estat mostrades, el que fa pensar que tal hipòtesi forma part d’una llegenda.
Malgrat tot, la hipòtesi més fonamentada és que es tracti d’un important dipòsit d’aigua que acumula les pluges de la Serra de Tramuntana i que brolla a l’exterior quan arriba a cert nivell. El cert és que la singularitat de les Ufanes ha estat objecte d’estudis d’universitats espanyoles i estrangeres. Fruits d’aquests estudis, s’han pogut treure conclusions tècniques com aquestes:
–La conca d’alimentació de les Fonts Ufanes és d’uns 46 quilòmetres quadrats i constitueixen la Unitat Hidrològica, “Ufanes de Gabellí”, d’una gran complexitat estructural. Geològicament, la vorera sud o de migjorn de l’esmentada unitat esta afectada per una falla normal amb enfonsament del bloc sud, que posa en contacte una formació de permeabilitat molt alta, i una altra que pot considerar-se fonamentalment impermeable. És a la llarga d’aquest accident tectònic, a les seves cotes topogràfiques més baixes, on es produeixen les surgències.
–La freqüència de sortida de l’aigua de les fonts, els cabals instantanis i el volum que brolla a cada episodi, estan directament proporcionats amb la profunditat del nivell de l’aigua existent a l’aqüífer i amb les precipitacions, com poden ser la intensitat de la pluja, quantitat, manera de ploure, o distribució espacial. A més, la quantitat de pluja necessària per influenciar els nivells piezomètrics o superfície superior de la capa freàtica i que es produeixi la recàrrega eficaç a l’aqüífer varia segons l’època de l’any i l’estat del sòl. Així, a principis de tardor, després d’un llarg període de sequera com solen ser els mesos d’estiu, perquè es produeixi una recàrrega notable de l’aqüífer i brollin les fonts, la quantitat de pluja necessària pot arribar a ser tres vegades major que en època humida com són els mesos d’hivern i de començament de primavera.
–Les fonts poden rajar entre tres i set vegades a l’any, però en els anys més eixuts no han rajat ni una sola vegada. Com ja s’ha dit, els canals són molt variables, podent arribar als 70 metres cúbics per segon . Els hidrogrames decreixement es caracteritzen per un fort augment del cabal en poques hores, un màxim, i un descens progressiu fins a l’esgotament total de les fonts en pocs dies. En certes ocasions i quan les pluges son irregulars, durant el mateix episodi i ja iniciada la fase final de desens, es poden produir altres puntes de cabal cada vegada que arribin noves aportacions de pluja a l’aqüífer. Aquestes són característiques típiques dels aqüífers calcaris d’elevada permeabilitat per fissures i conductes que es coneixen, també, amb el nom d’aqüífers càrstics, i les Ufanes de Gabellí en són un exemple bastant espectacular.
–El volum mitjà de descàrrega de les Fonts Ufanes és de 10 a 12 Hectòmetres cúbics a l’any, part dels quals descarreguen, per infiltració, als aqüífers del pla de sa Pobla, mentre la resta desemboca a la mar a través del torrent de Sant Miquel, travessant s’Albufera. Les oscil.lacions del nivell piezomètric al aqüífer estan compreses entre 45 i 60 metres. Quant les precipitacions són suficientment intenses, els nivells reaccionen molt aviat i pugen fins a la superfície del terreny en un temps de 8 a 10 hores.
–La temperatura de l’aigua de les Fonts Ufanesoscil.la entre els 16 i 16,2 graus, mantenint-se sempre dins aquest interval. En quan a la qualitat química, la composició de l’aigua es manté molt regular i amb una baixa mineralització, és aigua potable i es pot classificar com bicarbornatada càlcica. L’aprofitament hidràulic d’aquest tipus de font per abastiment, planteja molts problemes i no sempre es factible, degut a les característiques d’aquesta mena d’aqüífers.
D’una gran estima i de gran valor sentimental pels campaneters, l’espectacularitat de les Fonts Ufanes ha motivat que siguin conegudes arreu de tota la nostra illa, essent un dels punts de visita de milers de persones durant els dies d’aflorament.
Per tal de preservar aquest singular entorn natural, des de l’any 1991, la finca de Gabellí Petit té la consideració de “Àrea Natural d’Especial Interès”. A més, des de l’any 2001, les Fonts Ufanes són un espai natural protegit, amb la categoria de “Monument Natural”.
Després d’uns quants intents frustrats de compra per part de les administracions públiques, el mes de juny de l’any 2005, la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, va adquirir la finca de Gabellí Petit, de 44,91 Hectàrees, amb l’ajuda de la Comunitat Europea. Amb aquella operació de compra-venda es va fer realitat una antiga reivindicació popular i es va posar fi als problemes d’accés públic a les Fonts Ufanes, que fins aleshores havia estat limitat pels propietaris de la finca, i a la polèmica que tal restricció venia generant.
Al mateix temps, la propietat pública de la finca de Gabellí Petit, garanteix que la gestió d’aquest Monument Natural depengui dels geòlegs de la Conselleria de Medi Ambient, els quals són contraris a les extraccions del aqüífer que estaven previstes per la propietat privada.