Les Llàgrimes de Sant Llorenç, a punt d’arribar
L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai, un any més, organitza la Nit dels Persèids, popularment coneguda com la nit de les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Des d’un indret privilegiat com és el Castell de Bellver, dissabte dia 5 d’agost, en companyia d’especialistes de l’IMCE, es va realitzar una primera sessió sobre la física dels meteors i les recomanacions per a poder gaudir autònomament la nit del 12 al 13 d’agost, coincidint amb el màxim d’aquesta pluja.
Durant gairebé dos mil.lennis els humans hem pogut gaudir d’un fenomen astronòmic que es ve repetint certes nits del mes d’agost quan asseguts a la fresca ens dedicam a observar la volta del cel: la pluja d’estels.
Al llarg de tota aquesta setmana té lloc un dels fenòmens astronòmics més apreciats: la pluja d’estels anomenada pluja dels Perseids, o més popularment les llàgrimes de Sant Llorenç.
L’observació s’ha de realitzar mirant en direcció nord-est, a mitja alçada entre l’horitzó i el punt més alt del cel, just on es troba la constel.lació de Perseus -d’aquí, prove el nom de Perseids.
Generalment, la pluja dels Perseids es produeix el 10 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Llorenç, d’aquí prové el seu nom més popular. llàgrimes de Sant Llorenç. Fou en l’Edat Mitja i el Renaixement quan es començà a denominar a les Perseides amb el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç degut a la coincidència amb la festivitat d’aquest sant; l’al.lusió a les llàgrimes es deu al fet que aquest sant va morir martiritzat: fou cremat en una foguera, més concretament sobre una graella; les llàgrimes són una clara al.lusió a aquest fet.
Óbviament, les millors condicions per dur a terme l’observació de qualsevol pluja d’estels requereix que no hi hagi lluna i la menor quantitat de contaminació lumínica, així com la total absència de niguls.
Els experts aconsellen veure la pluja d’estrelles de Sant Llorenç a simple vista, sense telescopi ni prismàtics, perquè cauen a molta velocitat
Meteorits a l’atmosfera
Quan un meteorit entra a l’atmosfera s’està movent a una velocitat d’uns cinquanta quilòmetres per segon; la rapidesa d’aquest moviment provoca que el material metàl.lic que forma el meteorit s’escalfi per la fricció amb l’atmosfera terrestre. El calor el posa incandescent i el gasifica, d’aquesta manera la incandescència provoca que el meteor pugui ésser visible a simple vista.
Els experts calculen que en el cas de les Perseides es pogueren observar com queien entre 60 i 80 estrelles l’hora; tot i que en el moment de màxima intensitat fou possibole veure’n caure més de 150 l’hora.
Tot i això, els científics han detectat que la intensitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç va a menys d’any en any.
Concretament, la pluja de les Perseides ve ocasionada per l’entrada en l’atmosfera de partícules provinents del cometa Swift-Tuttle: un cometa descobert l’any 1862 i que passa molt a la vora del nostre planeta cada 120 anys.
Nit de desitjos
És una creença molt arrelada en la nostra cultura popular que si es veu un estel fugaç s’ha de demanar un desig. Per aquest motiu molta gent sol observar el cel de les nits d’agost -època per a molts de vacances i temps lliure- a la caça d’estels fugaços que els permetin acumular desitjos.
Sigui com sigui, les Llàgrimes de Sant LLorenç són tal vegada un dels fenòmens astronòmics més populars que ens permeten tot observant l’infinit adonarnos de la petitesa dels nostres desitjos.