L’Escut d’armes de Sa Pobla

El consistori pobler en sessió plenària celebrada el passat 26 d’agost de 2021, va acordar entre altres punts, el que feia referència a “procedir a aprovar l’escut de l’Ajuntament de sa Pobla de la manera legalment establerta”. Un assumpte, el de l’escut que representa la nostra vila, que ja va despertar l’interès del consistori pobler de l’any 1953, que presidia com a batle Nofre Pons Martorell Corme, com veurem més endavant.
Abans, però, d’aquella gestió municipal demanant informació qualificada sobre els detalls i origen del nostre escut, trobam, també, una detallada informació que ens ofereix el vicari Joan Parera, el número 113 (maig 1918) de la revista Sa Marjal, segons ell, a petició d’un molt apreciat amic. Un tema, que segons el mateix Parera desconeixia per complet i que li va despertar la curiositat i després de “girar, una vegada i una altra, alguns papers vells i nous, i estudiant un poc l’assunto…” va extreure les següents conclusions:
“Un GRIF és s’escut de sa Pobla: aquest és, com se sap, un animal fabulós, mig àguila i mig lleó: de mig cos per amunt és àguila, i de mig cos per avall és lleó, manco els peus que també estan formats amb arpes d’àguila. Aquest escut ornamental i heràldic és tan antic que conté més de vint segles, essent ell ja famós entre els imperis de Siria i Persia.” (sic)

Quant al seu significat, segons Parera, “no pot ser més expressiu: el lleó, pel seu aspecte majestuós i imponent i per ser el més valent de tots, és considerat el rei dels animals; ell és el símbol de la força i de la sobirania, i per això són moltes les nacions, entre elles Espanya, que l’han triat com emblema. L’àguila avantatge a tots els animals de ploma a volar més aviat i més amunt, i per això l’anomenen la reina de les aus. Des de la més remota antiguitat els militars l’han triada com insígnia de valor, uns pintant-la dins un cel borrascós amb la llegenda “Nil fúlmina terrent” (els llamps no li fan gens de por).”
Si fem un recorregut per les places i carrers de sa Pobla, l’escut més antic que trobarem és el que llueix esculpit en pedra, damunt el portalet gòtic del campanar de l’església parroquial, amb algunes lletres illegibles i la data de l’any 1596. Un altre escut, “el més bell i expresiu –diu Parera- és el que està per damunt l’altar major, just a baix de sa volta; es lleó és de color natural, s’àguila amb ses ales esteses, de color d’or, i tot brilla dins un camp verd molt viu, tancat amb una vasa daurada sostinguda per un àngel.”
Després d’algunes investigacions heràldiques sobre l’escut de distintes famílies nobles de l’illa que tenien certa relació amb sa Pobla, Parera creu que fou algun descendent de Ramón Desbrull, natural d’Inca, noble i de gran capacitat i talent, quins descendents foren propietaris de les finques de Ternelles i Son Brull, de Pollença, qui ens donaren el grif.

Acaba Parera el seu article dirigint-se als poblers dient que “el grif significa terra, força, progrés material, l’àguila cel, esperit, progrés moral…”
Un estudi més recent sobre l’escut de sa Pobla, és el que va encarregar l’Ajuntament, l’any 1953 a la Societat Arqueològica i Lul·liana, sobre els requisits que ha de reunir l’escut d’armes de la dita vila, publicat en el butlletí de la mateixa en el tom XXXI, quin dictamen està signat per Josep Ramis d’Aireflor, Acadèmic C. de RI. De la Història; Jaume Lladó i Ferragut, llicenciat en història; Joan Muntaner i Bujosa, Cronista Oficial de Palma i Regne de Mallorca.
L’esmentat informe, datat a Palma de Mallorca, el nou de maig de mil nou-cents cinquanta-tres, comença dient que, “El municipi de sa Pobla, antigament anomenat de Huyalfás y després La Pobla de Hyualfás, ve emprant per escut, durant el segle XVI, un grif rampant a la dreta. Així figura a l’escut en pedra, l596, que es troba sobre un portal gòtic als baixos de la torre de les campanes de la parròquia, i és el testimoni més antic existent avui en dia de la dita municipalitat.”
Afegeix dit informe que “altres blasons, amb idèntica posició del grif, es troben al peu d’una custòdia barroca datada el 1695, sobre l’arc triomfal de l’eglèsia parroquial, en el lavatori de la sagristia de la mateixa església (principis del segle XVII), a la làpida que dona nom a la plaça de la Constitució, així com a un antic segell en sec, fet servir per segellar les certificacions, i en els segells usats per la batlia i l’Ajuntament en el segle passat i bona part del present (segle XX).

Pel que fa als metalls o colors heràldics del blasó, diu l’informe que “van distribuïts de la següent manera: Sobre camp de gules grif daurat, i en aquesta disposició queda un antic escut tallat en fusta, al parèixer, del segle XVII, i que degué pertànyer a algun retaule, estant avui guardat a un magatzem de la parròquia. En la mateixa forma estan els blason de La Puebla que decoren l’artesonat d’una de les sales de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i el modern del despatx de la Presidència de la Diputació Provincial (avui Consell de Mallorca), i també a un dels finestrals del saló de sessions de l’Ajuntament de Palma, igualment modern. Així mateix, mereix tenir-se en compte que, idètica disposició de color i metall guarda l’escut de La Puebla que figura en una de les làmines litografiades de certa obra, que sobre heràldica municipal de Mallorca, tenia en preparació el que fou cronista de la Ciutat de Palma i Regne de Mallorca, Benet Pons i Fàbregues.”

L’esmentat informe coincideix amb el vicari Parera en assenyalar que els orígens de l’escut de la nostra vila, podria provenir de la família Desbrull, família noble posseïdora de béns aloudiats al terme de sa Pobla.

A l’informe, també es fa una observació que adverteix, “Si de veritat es conserven encara alguns escuts blasons, d’aquesta vila amb el camp blau verdós, que no és heràldic, o tenen el grif passant o rampant a l’esquerra, s’ha d’atribuir aquestes anomalies a la fantasia d’artífex que els esculpiren i decoraren estant els autors poc versats en la ciència heràldica. Per aquestes raons dits escuts no poden fer prevaleixa ni l’anòmala postura i metall del grif, ni el color del camp, davant la regular disposició que aquests elements heràldics mantenen en el blasó que ve usant avui en dia l’Ajuntament de La Puebla, el qual, des de fa molts d’anys, ha vingut a quedar consagrat per al seu ús.”
I segueix advertint que “en heràldica tot és simbolisme, i per això, si la curiositat ens du a cercar el significat que els elements que integren aquest escut, veurem que el grif, animal fantàstic mitològic, representa l’extremada vigilància, doncs els antics creien que tenien la missió de custodiar l’entrada de les mines d’or; metall que simbolitza la riquesa, i el color vermell –gules- el valor.”
Finalment, l’informe consultat, sentencia que “La imaginació, que és facultat molt donada a pasturar pels frondosos boscos de la fantasia, ens ajudarà a cercar una ideal interpretació de l’escut de La Puebla: el grif d’or serà el gelós gordià de la pujant riquesa agrícola del terme municipal d’aquella vila, i el color del camp –gules- simbolitzarà el valor, entrega i esforç en què els poblers han lluitat per convertir i mantenir, les seves terres en la font de riquesa que és en l’actualitat.”
Per tot el que s’ha dit, les persones que signen l’informe, són del parer que “la Vila de La Puebla ha d’adoptar que, definitivament el blasó que, salvant algunes rares excepcions, sempre ha usat, fixats els seus elements d’aquesta forma: EN CAMP DE GULES GRIF D’OR RAMPANT A LA DRETA, sense orla ni cap llegenda.”