L’herència senyorial del segle XVIII

La casa senyorial, urbana i rural, arriba al seu esplendor en els segles XVII i XVIII. A la ciutat de Palma és l’època del desenvolupament i construcció dels grans patis, tipologia constructiva i funcional que s’articula a partir d’arcs rebaixats sobre suports que generalment prenen la forma de columnes d’ordre clàssic.

Aquest és el cas de Can Morell (Solleric) ubicada en el passeig des Born i en el carrer de Sant Gaietà, datada de l’any 1763, atribuïda a Gaspar Palmer i reformada a finals del segle XX (1989-1995) pels arquitectes Lluís i Jaume García Ruiz i Ignasi Arzubialde.

La construcció s’inicià a la segona meitat del segle XVIII, després de l’enderrocament de Can Cifre (1763), que havia estat heretat pel noble Miquel Bonaventura Vallès Orlandis, marquès de Solleric (1723-1790). Es tractava d’un personatge típic de la il·lustració, membre actiu de la Societat Econòmica d’Amics del País. És llegenda popular que el monarca Carles III va interrompre una de les seves caceres per entrevistar-se amb ell, fet realment inusual que seria recordat en la posteritat. Morí el 1790 sense fills i l’heretà el seu nebot, Pere Joan Morell de Partoritx i Vallès.

L’edifici de nova planta, fou bastit pel mestre picapedrer Gaspar Palmer (segle XVIII), qui participà en l’obra de la sagristia de l’església de la Mercè i li és atribuïda la construcció de l’església de Sant Gaietà (1752-1779) de Palma.

L’artista italià Antonio Soldati dissenyà les espectaculars llotges que donen al pati interior i al passeig del Born, ideades segons el gust italianitzant de l’època i que donen idea de la concepció de lleugeresa i elegància. Aquest important decorador i arquitecte, que s’instal·là a Mallorca a mitjan del segle XVIII, es dedicà principalment a la decoració en estuc i treballà des de 1770 amb el marquès de Solleric qui li encarregà el disseny de la planta noble de l’edifici familiar. Li són atribuïdes les pintures de la façana, del sostre de la galeria del Born i de la cambra de bany del marquès. Degut a la promoció de la seva creativitat, enginy i professionalitat realitzà altres obres com per exemple els ornaments laterals de les capelles de Sant Francesc de Palma, de la parroquial de Manacor, de la de Sant Joan, com també, decorà la capella del Baptisteri de la Seu de Mallorca.

El Casal Solleric simbolitza molt bé els temps de puixança de la Vila d’Avall, protagonitzats per famílies que s’enriquiren gràcies, entre d’altres aspectes, al comerç marítim. El resultat fou la construcció que fusionava la tradició arquitectònica mallorquina amb el luxe decoratiu del barroc, tant francès com italià.

L’estil arquitectònic de l’edifici conjuga el gust mallorquí i el barroc francès i italià. La irregularitat de la planta del casal obeeix a la necessitat d’adaptar-se a un carrer original.

Quatre plantes.

L’edifici té quatre plantes: baixa, entresol, noble i porxo. La inferior se subdivideix en pati amb entrada pel passeig del Born i és de planta rectangular, amb columnes de capitell jònic obrades en marbre rosat. Una doble escala, els dos trams de la qual convergeixen en segon nivell, feta amb pedra de Santanyí i flanquejada per una barana de ferro forjat, dóna accés a la planta noble.  A l’entresol s’hi accedeix des del pati mitjançant dos portals situats als dos costats de les escales principals. Té gran quantitat d’habitacions petites i mitjanceres, que eren utilitzades com a cambres.

La planta noble és formada per 29 habitacions, entre les quals destaquen tres dormitoris, set sales, un saló (a través del qual s’arriba a la llotja des Born, amb una arcada de cinc arcs), una capella amb sagristia, dos menjadors, una cambra de bany, una bugaderia, guarda-robes i rebosts. L’any 1876 es va tancar l’accés des del passeig del Born.

Altres usos.

Durant el segle XX en el qual fou declarat monument històric-artístic (1932), els usos funcionals antics variaren ja que gran part de les antigues cotxeres i habitacions annexes foren llogades per diferents entitats i utilitzades com a cafeteria i una sucursal de banc. Fins l’any 1968 la família Morell ocupà el casal i des de l’any 1975 passà a ser propietat de l’Ajuntament de Palma, l’edifici ha estat objecte de diferents remodelacions en el seu interior per habilitar-lo com espai per exposicions.

Contrastant amb l’austeritat de la façana d’entrada, la del passeig del Born respon plenament a la nova situació urbana apareguda amb la urbanització del citat passeig. L’element més característic és la loggia de cinc arcs de la planta noble que reprodueixen els de la galeria superior del pati. El remat de tot l’edifici és un voladís de pedra sobre un porxo amb obertures en forma d’ull de bou.

L’arxiduc Lluís Salvador va escriure les següents paraules a la seva obra “La ciudad de Palma”: “La hermosa casa Morell tiene en su fachada dos entradas de medio punto y dos portales laterales. En el entresuelo hay siete ventanas y en el piso superior una bellísima galería de siete arcos muy elegantes sostenidos por columnas de mármol y barandas de hierro forjado”.

A partir de l’any 1985, el casal Solleric va obrir una nova etapa dintre de la projecció i promoció de les belles arts a Palma.

Per les seves sales han passat els millors artistes contemporanis del segle XX com per exemple Joan Miró (1978 i 1992), Josep Guinovart (1981), Robert Motherwell (1986), Enrique Broglia (1987), Manolo Millares (1989), Ramon Canet (1992) i antològiques d’artistes mallorquins de renom considerable com Antoni Gelabert (1987), Ricard Abckermann (1991), Joan Bauçà (1993) o més recentment, una documentada aportació del doctor Marià Carbonell Buades (UAB) a la figura del pintor Miquel Bestard (1592-1633) a través del títol “Cendres de Troia” (febrer-abril de 2007).

Des del punt de vista de concepció arquitectònica, entre el 1993 i 1995 fou objecte d’una altra reforma, projectada pels arquitectes Jaume i Lluís Garcia Ruiz i Ignasi Arzubialde.

Es tornà a obrir la comunicació del pati i les cotxeres i es descobriren en el nivell inferior a aquestes uns antics dipòsits d’oli, que havien estat habilitats a començaments de segle per Faust Morell Bellet per a la recollida d’aigua. En aquest sentit, s’ha emfatitzat l’efecte de transparència del pati, una operació estètica que, llevat de la seva lògica funcional, ha suposat també invertir el sentit d’entrada original i, per tant, la percepció del pati projectada originàriament.

El 1995 s’obrí una altra vegada al públic amb una ampliació de la seva xarxa d’irradiació de centre cultural a través de la biblioteca especialitzada en art contemporani i formada per més de 8.000 volums, actes musicals i espais expositius que promouen exposicions de veritable luxe com la que podem veure actualment del fotògraf americà Richard Kalvar.

#Foravila