Lliris d’aigua, l’elegància de la Pasqua

Un dels elements més característics de la Pasqua -i de l’arribada de la primavera- és l’aparició tant en jardins com en esglésies d’una de les flors més elegants de la nostra flora. Es tracta del lliri d’aigua, la presència del qual va fortament lligada a la decoració pasqual, sobretot pel sentit de puresa que duu associat ja des de l’antiguitat. Tant és així que  el lliri d’aigua és la planta emprada per excel·lència per guarnir els temples durant el cicle pasqual, ja sigui en l’elaboració de les cases santes el Dijous Sant com en la decoració d’altars i capelles el dia de Pasqua.

L’espectacularitat i elegància d’aquesta flor -que no és originària de l’àrea mediterrània- ha fet que sigui molt freqüent trobar-la als jardins i corrals de les cases illenques on no tan sols serveixen per donar vida i color a aquests espais sinó també per decorar espais interiors gràcies al volum i fesomia tant de les flors com de les fulles d’aquesta singular planta.

El lliri d’aigua (Zantedeschia aethiopica), també conegut com a cal·la, lliri de paperina o lliri d’orella d’ase és una planta originària de l’Àfrica del Sud, més concretament de la regió que s’estén entre Sudàfrica i Malawi, que amb el pas dels segles arribà a la conca mediterrània on s’adaptà perfectament gràcies a una climatologia propicia.

El lliri d’aigua sol créixer en condicions òptimes quan la temperatura oscil·la entre els 15 i els 20 graus, tenint preferència pels indrets ombrívols i humits, presentant l’inconvenient -gairebé l’únic pel que fa al seu creixement i reproducció- de no suportar gens bé les gelades.

Sovint l’excés d’humitat -cal tenir present que no es tracta d’una planta aquàtica encara que resisteixen força bé l’excés d’humitat i en ocasions poden, fins i tot, arribar a florir trobant-se submergides- pot arribar a podrir el rizoma de la planta, per la qual cosa i per tal d’obtenir el seu òptim creixement és millor sembrar-la en zones properes a l’aigua que no directament dins d’ella. Els lliris d’aigua es multipliquen per rizoma cada dos anys, depenent del vigor i creixement de l’exemplar, essent la millor època per al seu cultiu  la primavera. Si s’opta per fer del lliri una planta aquàtica, cal plantar-la a uns 25 centímetres de profunditat; en cas de fer-ho al terra convé tenir en compte que els terrenys més adequats per al seu desenvolupament són els sòls fèrtils i humits, amb un bon drenatge; tot i que per conrear lliris en òptimes condicions cal que els sòls siguin lleugerament àcids.

El lliri d’aigua és una planta vivaç i herbàcia de fulla perenne que compta amb diferents varietats, moltes d’elles fruit de l’experimentació en botànica i floristeria que han provocat l’aparició al mercat de varietats acolorides de lliris d’aigua -vermelles, liles o grogues- que eren impensables fa tan sols alguns decennis.

Es tracta d’una planta rizomatosa que pot arribar a superar el metre d’alçada i que es caracteritza per unes fulles de grans dimensions d’un verd lluent que tenen un llarg pecíol; aquestes fulles són de creixement vertical, sagitades i amb orelles obtuses. Les inflorescències d’aquesta planta són molt característiques perquè estan llargament pedunculades i són de color blanc crema i verd a la part bassal  -amb un espàdix groc intens- que desprenen un agradable aroma. Quan fructifica fa un fruit en forma de baia de color groc pàl·lid.

La floració d’aquesta planta té lloc de manera contínua des del principi de la primavera fins a finals d’estiu. Convé anar tallant les flors un cop s’hagin pansides  per afavorir la continuïtat de la floració. Si la planta emmalalteix -les tiges s’afluixen o les fulles groguegen- convé arrabassar-la d’arrel per tal d’evitar que transmeti la malaltia a les que es troben al seu voltant. Per obtenir una bona floració s’ha de tenir present que aquesta planta requereix molta aigua quan està florint i poca humitat quan acaba la floració.

Cada planta produeix dues o tres flors, però si tallam la flor abans que produeixi llavors pot tornar a florir durant el mateix any. Un cop tallada és convenient canviar l’aigua del gerro diàriament per prolongar durant el màxim de temps la seva frescor.

Malgrat l’aparent caràcter inofensiu d’aquesta planta convé anar-hi alerta perquè és tòxica degut a la presència d’oxalat de calci que, per ingestió, pot causar sensació de cremor, inflor dels llavis, la llengua i la gola i -fins i tot- mal de panxa i diarrea; per tant és convenient netejar amb cura tant les mans com les eines que hem emprat per tallar les flors per evitar aquestes possibles intoxicacions.

Els lliris d’aigua han estat considerats ja des d’antic unes flors que remetien a la puresa i a la compassió i que, a més, representaven la bellesa; per aquesta raó han estat emprades com a elements de decoració en moments de solemnitat -d’aquí prové la seva tradicional presència als temples durant les celebracions pasquals de la Setmana Santa-. Basta fer una volta per les esglésies de la nostra comunitat per observar aquest fet en la seva màxima plenitud, gràcies en part a la coincidència en el temps de l’arribada de la primavera i del cicle pasqual.

Atenent a la peculiar simbologia del lliri d’aigua relacionada amb la puresa, aquesta és una de les flors preferides per a les celebracions de casament  ja que també es considera una planta que duu bona sort a la núvia que les inclou en el seu ram.

Som, per tant, en plena època de lliris d’aigua; una flor que pel seu fàcil conreu i per la bellesa de la seva floració s’ha convertit no només en un símbol d’elegància sinó també en tot un indicador natural de l’arribada del cicle pasqual.