Madò Buades, 57 anys del naixement d’una estrella

Era el mes de juny de 1968, quant «Madò Buades» ses proclamava guanyadora del “Primer Concurso Nacional de la Canción Popular Española”, celebrat a Madrid. La representant poblera va interpretar la ‘tonada d’esterrossar’, més coneguda des de llavors com ‘Perendenga’, paraula amb la qual comença la primera estrofa de la cèlebre cançó: Perendenga, perendenga / ja t`ho podies pensar/ que qui no s’arrisca a sa feina / quan te talent no te pa…

    Amb aquell triomf nacional d’Antònia Buades havia nascut una nova estrella de la cançó popular mallorquina, dos mesos després que Massiel hagués guanyat el Festival d’Eurovisió celebrat en el Royal Albert Hall de Londres amb la cançó ‘La, la, la.’

  Nascuda a sa Pobla el mes de gener de 1911, Antònia Buades Vallespir va aprendre a interpretar les cançons (tonades) que acompanyaven els durs treballs del camp pobler, ajudant, de nina, als seus pares en les labors del camp com feien tantes nines i nins de la seva generació. Ella, tal vegada sense adonar-se’n, imprimia a les seves cançons un estil personal, segons Alexandre Ballester, “amb un virtuosisme brillant innat, un cant ple de naturalitat, tant en els matisos suaus, com en els registres aguts i amb una clara dicció, cantant com un rossinyol”.

   Abans del seu gran èxit nacional, a principis dels 60 “Madò Buades”, juntament amb un destacat grup de ximbombers i cantadors, ja havia meravellat amb les seves cançons en els diferents certàmens celebrats en distintes poblacions de la nostra illa, així com en els continuats concursos anuals de “Cançons de treballs del camp a Mallorca”, impulsat per Alexandre Ballester i que se celebra (actualment com a certamen) ininterrompudament els dimarts de Pasqua, davant l’ermita de Crestatx des de 1962.

   Juntament amb el seu espòs Bartomeu Gamundí i Pep Ferrer, dos virtuosos de la ximbomba i altres cantadores i ximbombers havia creat el grup “Ximbombers i Cantadors”, que, amb ella com a protagonista estel·lar, van escampar les seves tonades per tots els racons de Mallorca, van gravar alguns programes de televisió i van enregistrar diversos discos.

Gran rebuda

  La notícia del triomf d’Antònia Buades a Madrid, va córrer com a reguera de pólvora per tot el poble. Havia nascut una estrella. A la seva arribada a sa Pobla, aquella tarda de juny, els regidors de l’Ajuntament de sa Pobla Pau Torrens Mir “Nana”, Pedro Aguiló “Fava” i Bernat Fornari Gomila van anar a esperar a madò Buades a l’entrada del poble, a Ca Fat, on va arribar en el Seat 600 de Fornari, amb el també regidor Andreu Tyriay Anglada que l’havia acompanyat a Madrid en les diferents fases del concurs. Entre l’entusiasme popular i en comitiva encapçalada pel jutge de Pau Martí Gelabert, el capellà, rector Jaume Vallés, els citats regidors  en representació del batle Pedro Ventayol Qués, amics i familiars, es van dirigir a la Casa de la Vila, per des d’una de les finestres dedicar al poble la tonada guanyadora del concurs nacional, “Perendenga”, que es faria tan popular que es va convertir en l’afectuós sobrenom de la cantadora.

   A partir de llavors Madò Buades va continuar cantant amb els seus respectius grups de cantadors i ximbombers en les festes populars del seu poble i altres localitats de les illes. Va participar en infinitat de certàmens i va ser cada any estrella convidada fixa en les festes de Sant Antoni de sa Pobla a Gràcia, impulsada pel dinamitzador cultural Antoni Torrens.

   Madó Buades va ser un referent i font de consulta de destacats folkloristes i diverses de les seves cançons van ser adaptades i popularitzades per Maria de la Mar Bonet, Biel Majoral el grup Uc d’Eivissa i alguns altres intèrprets de la cançó popular.

Distincions

   Al llarg de la seva prolongada trajectòria musical, Antònia Buades, a més de guanyar diferents concursos i certàmens de cançó popular, també va rebre el reconeixement de les institucions oficials. L’any 1988, l’Ajuntament de sa Pobla li va atorgar l’“Escut d’Or de la Vila”. En 2001, va rebre la “Medalla d’Or” del Consell de Mallorca. L’any 2002, el Govern Balear que presidia Francesc Antich li va concedir el “Premi Ramon Llull als Arts”. L’Ajuntament de Palma, li va dedicar el setembre de 2009, un carrer en l’antigament denomina Sergent García, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. I el gener de 2011, en el marc de les festes de Sant Antoni, i com a homenatge en el centenari del seu naixement, l’Ajuntament de sa Pobla va inaugurar un carrer que porta el seu nom, prop de la Plaça Prínceps d’Astúries.

   L’any 2023, la seva figura, juntament amb la d’Antoni Ballador, forma part de la parella coneguda com a «gegantons», que a les festes populars desfilen juntament amb la colla de gegants de sa Pobla, Margalida i Toni.

   Antònia Boada, ja malalta del cor, va aconseguir un avançat estat d’Alzheimer, i altres malalties que la van prostrar en la residència palmesana del Consell de Mallorca, on rebia constants visites dels seus companys ximbombers i cantadores que havien begut de la seva saviesa per a perpetuar aquest tros de la nostra cultura popular, com Biel Collut, Antònia Mussola i Antoni Ballador, entre alguns altres. El rossinyol va fer callar els seus trinats el 24 de desembre de 2007, mentre a les esglésies de Mallorca sonava el cant de la Sibil·la. Però la veu de “Madò Buades” continuarà impressionant a través dels discos i vídeos que ens va deixar registrats i que deixen sentir-se, amb força, cada any als carrers i plaça de sa Pobla per les festes de Sant Antoni, com a homenatge a una dona de la qual la gent del seu poble se sentia orgullosa, estimava i respectava.