Marratxí, terra de fang i ceràmica
La ceràmica està lligada a l’evolució de l’home, ja que, des de la prehistòria, els diferents recipients per emmagatzemar líquids i per coure diferents tipus de menjars, canviaren el seu modus vivendi, passant a ser objectes que l’acompanyaren en els seus moviments diaris.
Des del Neolític, la ceràmica formà part de l’esdevenir dels pobles i la seva aparició suposà un canvi revolucionari en la millora de la qualitat de vida dels nostres avantpassats. Les cultures dels pobles antics -talaiòtica, romana i islàmica- deixaren la seva empremta en l’evolució de la ceràmica a les Illes Balears en introduir noves formes que han perdurat fins avui.
Al voltant de ses Coves de Marratxí, el clot de terra vermella, aquesta terra tan especial, que una vegada obrada és tan resistent al foc, han aparegut més de vint olleries que han constituït el nucli de Pòrtol i han donat al seu poble caràcter i estil de vida.
Pel que fa a l’olleria, la primera matèria és la terra vermella. Una vegada a l’olleria, la terra s’hi emmagatzema i es manté seca fins a l’hora d’utilitzar-la; és quan s’inicia el procés de trituració amb màquines capoladores de terra que fan la mòlta per convertir-la en pols. Després es mescla amb aigua per obtenir una massa pastosa que, un cop porgada amb d’un sedàs bastant fi, es deixa reposar. Es deixa perdre part de l’aigua a la pasta obtinguda o coladís fins que la textura del fang és òptima per a la seva utilització. Després, el fang es pasta per posar-lo a punt, fins que té les característiques de flexibilitat i plasticitat necessàries.
A partir d’aquí comença la labor de creació artesana: es col·loca un pilot de fang damunt la roda o torn i l’oller dona forma a la peça que vol obrar. Per aconseguir la mateixa alçària i diàmetre de les peces, s’ajuda d’uns bocins de fusta o canya de diverses mides. La peça es retira de la roda i de la resta del pilot de fang, tallant-la amb un fil molt prim de ferro o de niló. Per eliminar el fang que sobra de la base de les peces es llima amb la ferrussa.
Després es posen les anses a la peça, si n’ha de tenir, i es col·loca als eixugadors. Un cop eixuta, se li dona un bany de vernís a l’interior. Després es col·loquen de manera que no es toquin l’una amb l’altra dins el forn per a la cocció definitiva. Antigament, els forns eren de llenya (forn àrab), avui han estat substituïts pels de gasoil, propà o electricitat. Una vegada apagat el forn, s’han de deixar refredar les peces abans de treure-les-en. Algunes, per la seva mida, han de ser cordades. El procés s’ha acabat i ja estan a punt per ser utilitzades.
Pel que fa a la gerreria, la primera matèria és el fang i s’obté a partir de l’argila blanca, terra que donarà al test que en sorgeix unes característiques de textura i porositat singulars. Una vegada extreta l’argila de la pedrera, es fa la mòlta per convertir-la en pols. Després es mescla amb aigua i se n’obté una massa pastosa relativament clara que, un cop porgada amb un sedàs bastant fi, es deixa reposar. Es deixa perdre part de l’aigua a la pasta obtinguda o coladís fins que la textura del fang és òptima per a la seva utilització. Després el fang es pasta o amaura per posar-lo a punt per ser obrat.
L’espai
Marratxí, terra del fang, aporta un espai dedicat a la nostra cultura, identitat i tradició. El Museu del Fang mostra la riquesa de tècniques, formes i funcions que les cultures han donat a les peces de ceràmica, presents en les societats de totes les èpoques i procedències, atès que han desenvolupat i encara tenen un paper fonamental en les necessitats de la humanitat.
El museu centra inicialment el seu interès en la ceràmica tradicional de Mallorca, i molt concretament en la ceràmica de fang del municipi de Marratxí. Algunes d’aquestes peces són actualment en desús, desaparegudes o en perill de desaparèixer a causa de la substitució en les societats industrials de la terrissa per altres materials, i d’aquí la importància de mostrar-les i preservar-les.
Important fons
També podem observar que és un objectiu prioritari crear un fons documental i bibliogràfic i activar les visites i activitats relacionades amb el fang dirigides a tots els escolars de Mallorca. El Museu del Fang és el punt de partida d’un recorregut dirigit a les terrissaries del fang.
Seguint la visita, ens expliquen que el museu s’ha d’entendre com un punt d’arrencada d’un projecte més ampli i de futur; ha de ser un lloc de divulgació i didàctic per als escolars, amb activitats transversals i complementàries com ara tallers de fang i itineraris per visitar les olleries i les gerreries de Marratxí.
El Museu del Fang té un paper molt important dins l’oferta cultural de l’illa pel que fa a la preservació de les nostres arrels, costums i tradicions. El visitant hi pot conèixer els aspectes més rellevants de la nostra identitat i hi disposa d’informació per visitar les olleries i gerreries del municipi i, al mateix temps, adquirir els seus productes.
El museu s’ha d’entendre com un punt d’arrancada que es complementa amb la visita a les olleries, gerreries i siurelleries del municipi, la qual cosa permet que el visitant pugui adquirir algunes de les peces que alberga el museu a les mateixes botigues dels obradors de fang.
El fons del Museu del Fang consta de devers 900 peces de les quals 400 són de ceràmica tradicional i la resta poden incloure’s al vessant artístic; a més, compta amb una secció d’ormeigs i eines de les olleries que han entrat a formar part del fons museístic a partir de la lamentable desaparició d’alguna olleria.
En el vessant tradicional han classificat les peces segons el seu origen: olleria, gerreria, siurelleria, teulera, plats morenos, ceràmica de pinzell…, i a la vegada les han dividit en seccions dedicades a la seva funcionalitat i altres aspectes: ormeigs de cuina, ornamentació, joguines, l’home i l’aigua, elements de construcció.
Una de les tasques del museu és l’adquisició de peces de fang realitzades per personatges del món de la terrisseria que ja han deixat de treballar o que ens han deixat. És important que el fons s’enriqueixi amb l’aportació de peces d’antics artesans perquè la memòria històrica tengui també un lloc al museu.
En el seu discurs museístic interior, la primera exposició del Museu del Fang és per donar a conèixer els atuells de terrissa més importants de tres tipus d’obradors del fang: l’olleria, la gerreria i la siurelleria. Algunes de les peces de la mostra són avui en perill de desaparèixer, com per exemple les gerres brodades. La mostra inclou també una col·lecció de peces singulars per la seva mida: olla de brec, olla collera, olla de quatre anses, procedents de les olleries de Pòrtol i algunes peces que havien deixat d’elaborar-se i que avui han estat recuperades, com la gerra oliera, l’olla de coll alt, el forn de coure o el ribell de matances.
La mostra de siurells es concreta en una exemplificació de les siurelleries que actualment funcionen. És remarcable l’aportació de peces d’algunes col·leccions particulars que enriqueixen la memòria històrica del col·lectiu d’artesans del fang.
L’antiga cuina del molí ha recuperat la seva identitat amb el muntatge de tota mena d’estris de fang que li són propis.
Des de sempre l’utillatge fet de fang dona totes les possibilitats en el camp de la creació funcional i culinària. Així, hi trobam tot tipus d’objectes de fang, tant per contenir líquids i sòlids com per coure, cuinar, rentar, emmagatzemar. Un audiovisual completa la visita al museu. Pretén ser una síntesi de la interacció de l’home i els elements.
La proposta de visita inclou un itinerari per les terrisseries de sa Cabaneta i Pòrtol i una activitat didàctica per als escolars amb la possibilitat de participar en un taller de fang.