Ara llegint
Menjar bé a Sa Pobla

Menjar bé a Sa Pobla

Disset establiments de restauració participen en la nova edició de la guia gastronòmica  “Menjar bé a sa Pobla 2021” organitzada per l’Ajuntament de sa Pobla i que es desenvoluparà del 19 al 28 de novembre. Disset bars i restaurants que oferiran als seus clients una selecció de plats representatius de la gastronomia poblera.

L’organització al llarg de l’any, per part de l’Ajuntament, de quatre esdeveniments orientats a la promoció de la gastronomia típica de sa Pobla, com són la “Setmana de l’Anguila”, en el marc de les festes de Sant Antoni, la “Fira de la Patata” i el “Concurs de Truita de Patata”, a l’estiu, el “Menjar bé a sa Pobla”, dins el marc de la fira de tardor, anomenada “Fira de l’Arròs Pobler”, a més de la “Ruta Coenta”, molt bé ens podria dur a la reflexió que la patata, l’arròs, l’anguila i el coent, són, sense ordre de preferència, els pilars sobre els quals és bassa la més apreciada gastronomia de sa Pobla.

L’arròs, la patata i l’anguila, tres ingredients alimentaris bàsics, condimentats amb el seu toc de picant, que han conquerit a milers d’exigents paladars, i que compten amb una presència més que centenària dins el terme municipal de sa Pobla, tots procedents del mateix bressol: l’Albufera, l’antany productiva zona humida, quina incalculable riquesa saberen explotar, amb esforç i suor els poblers i pobleres, fins a convertir-la en el seu propi rebost alimentari i font d’ingressos per l’economia local.

Molt s’ha escrit i comentat sobre el cultiu de l’arròs i la patata a les marjals pobleres, i de la captura de l’anguila i d’altres espècies de la fauna i flora de s’Albufera que durant centúries nutrients els pobladors de l’alqueria de Huialfàs, després vila de sa Pobla. Però, segur, que encara queda molta tinta dins el tinter per seguir contant sobre els nombrosos episodis que han tingut el seu desenvolupament dins l’ample escenari de s’Albufera.

Sens dubte, el plat més popular que es coneix de sa Pobla, és l’arròs brut, cuinat amb la varietat bomba o bombeta, ja batiat com arròs pobler, tant pel gra, com per la peculiar manera de cuinar-lo, cadascú amb el seu toc personal.

Dels orígens de  l’arròs brut i els seus ingredients per cuinar-lo, s’han donat infinitat de versions, sempre depenent de la zona o població de la nostra geografia illenca. No es té el mateix concepte sobre el tema a Binissalem, Inca o Manacor, a com el conceben a sa Pobla, Muro o Felanitx, per posar un exemple. D’aquí, tal vegada, aquesta competència existent entre els diferents pobles de Mallorca i entre els mateixos cuiners i cuineres, vocacionals i professionals d’una mateixa localitat a l’hora de presumir de cuinar el ‘millor arròs’ i dels secrets inconfessables per cuinar-lo.

Parlant de l’arròs brut a un dels seus articles, el periodista manacorí, investigador i prou coneixedor de la cuina tradicional mallorquina Antoni Tugores Manresa, afirmava que “l’arròs brut és un invent recent” i basava la seva afirmació dient que reconeguts cuiners mallorquins com Madò Coloma o Mestre Tomeu Esteva, “no li dedicaren una sola línia a la seva a les seves extenses obres de receptes culinàries.” Y afegeix que al Diccionari Català, Valencià Balear d’Alcover i Moll, defineix l’arròs brut com “simplement l’arròs fet en llebre i la seva sang, ingredients que mai s’empren per cuinar-lo.”

El mateix Toni Tugores, al seu llibre “Cuina Econòmica (cuina fàcil per un temps difíl), referint-se a l’arròs brut ofereix dues receptes; una de l’esmentat plat en general i l’altra de l’arròs brut pobler, amb alguns ingredients que diferencien l’un de l’altre, i comença amb aquesta introducció: “Una cuina amb personalitat pròpia (la de sa Pobla) mereix recepta a part.”

Ja fa temps, tres vells coneixedors de la fauna i flora de s’Albufera, bons pescadors i caçadors de les distintes espècies d’aus i peixos que es criaven dins l’aiguamoll, afirmaven  que l’autèntic arròs brut pobler, tenia els seus orígens a s’Albufera i que el cuinaven amb carn de caça d’aquell paratge, com la fotja el siulador, el segall o el cap blau, amb els seus corresponents ingredients de verdures i espècies.

Anguiles fregides amb salsa. (Foto: Joan Payeras)

Més gastronomia típica poblera

Fent una ullada cap enrere i tornant a s’Albufera, recorden els ja pocs testimonis vius, que a les primeres dècades del passat segle XIX, els homes i dones que treballaven a jornal, de sol a sol,  a les terres de s’Albufera se n’emportaven dins el sarró un tros de pa i altres aliments per berenar i dinar al tall, acompanyats d’una botelleta de vi, aigua i un glopet d’aiguardent. També, a marjal, amos i jornalers es cuinaven, per dinar allà mateix, uns fideus o arròs de marjal, amb les verdures collides a la terra, unes patates i assaonat amb espècies, un tros de camallot i unes espipellades de sobrassada, xulla o botifarró, millor si era un poc coentet. Tant l’arròs com els fideus de marjal, són dos plats d’elaboració fàcil, econòmics, molt apreciats a sa Pobla, especialment per la gent major, o com a ‘menjar estrella’ a les bauxes entre familiars i amics, tant a casa com a una caseta de camp.

Altres formes de cuinar arròs, prescindint de la carn, era amb créixens silvestres que es criaven a les voreres de síquies a les quals, hi corria aigua neta, un vegetal, els créixens, comestibles en cru com una ensalada o fregits en forma de raoles.

L’arròs, tampoc podia mancar al sopar de matances i era batiat com arròs de matances, elaborat en variada carn de caça i un bon pollastre camperol o de corral, i de segon plat, amb la patata com ingredient principal, un bullit d’ossos de porc.

Com hem dit al començament d’aquest reportatge, la tradicional gastronomia poblera, a més de l’arròs, té altres ingredients bàsics com la patata i l’anguila, entre altres que avui poden semblar més bé exòtics i provocar una impressió de certa repugnància, com l’eriçó, el granot o les rates, tots ells criats dins s’Albufera i dels que en parlarem en una altra ocasió.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt