Mes de maig, mes de Maria
L’arribada del mes de maig, mes florit per excel·lència, sense saber ben bé per què, m’ha duit a recordar aquell temps de alumne de l’Escola Graduada de sa Pobla a on cada jornada escolar, com a totes les escoles del país en aquell temps de postguerra, començava cantant, tots formats, braç dret en l’aire i mà estesa el “Cara al sol” o “Montañas nevadas”, mentre un dels alumnes hissava amb parsimònia la bandera nacional i es pronunciava amb veu alta una ‘consigna’ al·lusiva a la pàtria o al capitost que la governava.
Així mateix eren d’obligat compliment els resos de rosaris i altres oracions, i l’assistència, una tarda a la setmana, a l’església per escoltar el sermó espantadís del capellà de torn, sobre les funestes conseqüències que ens podrien esdevenir del pecats mortals, no tant dels venials.
Durant tot el mes de maig, un altre acte religiós era cantar cada dia a l’escola davant el pedestal que s’havia decorat amb una imatge de la Verge Maria, acompanyada d’un bon grapat de rams de flors. Tot plegat era conegut com el Mes de Maria, davant el qual tots resàvem i cantàvem aquella cançó que sabíem de memòria: “Venid y vamos todos con flores a Maria…” o “Oh! Maria mare mia…” Aquell decorat marià també el trobàvem, amb molta més pompositat, a cada capella de la Mare Déu de les esglésies, a on cada dia del mes de maig es celebrava una funció religiosa, amb resos i càntics a la Verge Maria. Tampoc era estrany que es muntés un Mes de Maria a les cases familiars.
Sobre els orígens i motius de dedicar el mes de maig a la Verge Maria, les fonts consultades coincideixen en assenyalar que el costum va néixer a l’antiga Grècia. El mes de maig era dedicat a Artemisa, la deessa de la fecunditat. Al mateix passava a l’antiga Roma, doncs el mes de maig era dedicat a Flora, la deessa de la vegetació. En aquella època es celebraven el jocs florals a final d’abril i demanaven la seva intervenció.
A l’època mitjana abundaren costums similars, tot centrat amb l’arribada del bon temps i l’allunyament de l’hivern. El dia primer de maig era considerat com l’apogeu de la primavera.
La idea de un mes dedicat específicament a Maria es remunta al temps barroc o segle XVII, si bé no sempre es va fer el mes de maig, el mes de Maria inclouria trenta exercicis espirituals diaris en honor a la Mare de Déu.
Fou en aquella època quan el mes de maig i de Maria es combinen, fent que aquesta celebració compti amb devocions especials organitzades cada dia durant tot el mes de maig, costum que s’estén sobretot durant el segle XIX i es practica encara avui en dia.
El mes de Maria a Mallorca
L’article “Recordant el mes de Maria”, publicat per Alexandre Ballester al seu llibre “Temps enrere i altres històries” (Edicions Albopàs, desembre de 2006), ens apropa a la celebració del Mes de Maria a la nostra illa i diu que “L’estructuració en la forma i el contingut del Mes de Maria es deu al jesuïta Dionisi que amb el seu ‘Mes de Maria’ publicat a Verona l’any 1725, establí les normes de pregàries i devocions i ofrenes de flors, tant a les esglésies com als improvisats altars de la Verge a les escoles i a les cases particulars.”
Afegeix Ballester que “devers l’any 1843, s’introduí a Mallorca la devoció del Mes de Maria, que es practicava a les esglésies de les monges caputxines i de santa Clara, i que el 1846, mossèn Gabriel Ribas de Pina va publicar el llibret ‘Mes de Maria o devoció a Maria Santíssima amb què se li consagra el mes de maig’. Josep Maria Quadrado, el 1848, també escriví i propagà el ‘Mes de Mayo’ que més tard havia de ser traduït al català per mossèn Costa i Llobera. Amb la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el 8 de desembre de 1854, el papa Pius IX, la devoció mariana es va incrementar notablement i, conseqüentment el Mes de Maria agafà una gran popularitat a tots els pobles”.
L’autor catòlic, Alfredo Cattabiani, escriu que la història del Mes de Maria comença amb la temptativa de cristianitzar les festes paganes en honor de la naturalesa en flor, sobre la qual brillava la reina de maig “Evocant la Verge Maria, la més alta criatura, es podien reunir els temes de la naturalesa i de la Verge. Tot en unes pregàries envoltades de flors”.
Avui, aquell Mes de Maria que durant segles va viure temps d’esplendor, dins la esplenderositad del mes de maig, mes florit per excel·lència, va anar decaient a poc a poc, com tants i tants costums i tradicions religioses i popular, a causa de circumstàncies, tant simples i tant diverses.