Més de tres-cents anys de l’orgue de la parròquia Sant Antoni de Sa Pobla

Aquests dies de Nadal, els orgues de les diferents parròquies de Mallorca espargiran amb força les seves melodies pròpies de les distintes funcions religioses que se celebren, especialment el tradicional cant profètic de la Sibil·la.

A Mallorca, els orgues històrics, anteriors al segle XX conformen un important patrimoni artístic, que ha estat objecte d’acurats estudis per part d’historiadors especialitzats amb aquests valuosíssims instruments musicals, propis d’esglésies i convents, i cada un d’ells amb la seva pròpia història. En aquest reportatge ens centrarem en la història de l’orgue de l’Església Parroquial de Sant Antoni Abad de sa Pobla.

Construït entre 1700 i 1717 per l’escola o família dels Caymari, el mestre fou un geni de la seva època, dins el període barroc «segle de l’edat d’or dels orgues mallorquins”, el de sa Pobla fou considerat pel seu restaurador Gerhard Grenzing com «un dels millors i més ben conservats en el sentit de puresa d’estil, juntament amb els de l’església del Socors, de Sant Jeroni de Palma, i el de la parròquia de Petra».

Les seves característiques, com les d’altres orgues del barroc espanyol i mallorquí, són, entre d’altres, la normal disposició de dos orgues en un: l’orgue més gran (segon teclat) i l’orgue menor o «Cadireta», col·locat darrere del seient de l’organista (primer teclat). La baixa pressió de l’aire insuflat, la suavitat dels teclats, la precisió i rapidesa de resposta del so en prémer cada tecla, constitueixen les millors qualitats d’aquests orgues. La trompeteria i els registres de llengüeta, li foren aplicats amb motiu de la restauració a què fou sotmès l’any 1815 per l’organista Esteve Font, en temps del rector Francesc Sard Torres.

Si bé no es pot precisar amb certesa quan l’orgue deixà de sonar per deteriorament de les seves peces, sí que es disposa de documentació escrita sobre quan començà a despertar-se en el poble un viu interès a procedir a la seva restauració. L’any 1976 l’organista Grenzing presentà un pressupost per la seva restauració xifrat en un milió de pessetes que fou inassumible per la parròquia, ja que alguns intents encaminats a demanar ajudes a institucions i empreses privades resultaren infructuosos.

Un any després sorgeixen els primers intents de constituir una «Comissió per a la restauració de l’orgue», idea que fou exposada a l’aleshores rector en Sebastià Salom. El desembre de 1978 s’encarregà a Grenzing la confecció d’un nou pressupost i aquest proposà la restauració, en primer lloc, i com a cos a part, de la «Cadireta».

La visita efectuada a l’orgue per un organista francès i els seus elogis sobre els valors artístics de l’instrument animaren, encara més, a les persones que estaven immerses en la tasca de dur a terme la seva restauració i al rector titular en Joan Perelló, que intensificaren les seves gestions per dur a terme la seva total restauració. A la fi de 1980 fou constituïda definitivament la comissió, que quedaria integrada per n’Antoni Caimari, na Vicenta Asius, en Bartomeu Siquier, n’Antoni Torrens, n’Antoni Crespí, en Joan Perelló, na Paula Bonnín, n’Antoni Gost i en Jordi Soler.

Recollides les ajudes necessàries a través de diferents entitats locals i estaments oficials, el 26 de gener del 1981  se signà el contracte amb Greizing per la restauració de la «Cadireta», per un import de 693.200 pessetes més despeses. Aquesta primera i parcial reparació es dugué a terme entre desembre del 1981 i juliol del 1982 i el 8 de desembre d’aquell mateix any s’estrenà la «Cadireta» amb un concert ofert pel jove músic organista en Miquel BennàssarBibiloni ‘Molondro’.

Segona fase.

Durant els següents anys 1983, 1984 i 1985, seguiren arribant petits donatius per emprendre la segona fase de la restauració i el Consell Insular de Mallorca (CIM), que ja havia efectuat una aportació de sis-centes mil pessetes pels primers treballs, concedí una nova subvenció d’un milió de pessetes, la qual cosa animà al rector mossèn Perelló i al batle de la vila n’Antoni Torrens a emprendre la total restauració de l’orgue major, signant el 26 de febrer de 1986 el contracte definitiu  amb el mateix Gerhard Grenzing, per un total de tres milions de pessetes, més altres despeses.

Entre els mesos de maig i juny del 1986, es procedí a les tasques de desmuntatge de tots els tubs i secrets pel seu posterior transport al taller de l’organista, situat al Papiol (Barcelona), on començaren les tasques de restauració, que finalitzarien l’octubre del mateix any. Entre octubre novembre i desembre, l’equip del restaurador procedeix al muntatge i afinament de tots els tubs restaurats, així com dels secrets i tubs nous. A més se li aplica a l’orgue una ampliació de tres-cents tubs nous i un nou teclat, segons el seu original, col·laborant en aquestes tasques diversos ferrers i fusters de sa Pobla.

Totalment restaurat, l’històric orgue parroquial, tornà a escampar les seves melodies amb tota la seva força i esplendor l’onze de gener de 1987, acariciant les tecles les joves mans del músic pobler en Miquel BennàssarBibiloni, avui dia organista titular de la parròquia, rememorant als seus antecessors mestres que com organistes deixaren profunda empremta: en Joan Siquier ‘des Rafal’, en Rafel Reynés‘es Mestre Caldés’ o en Miquel Serra ‘Senceller’.