Ara llegint
Nectarina: dolça, llisa i d’estiu

Nectarina: dolça, llisa i d’estiu

Una passejada per qualsevol mercat tradicional de la nostra comunitat es converteix, quan arriba el bon temps, en un autèntic paradís pel que fa a les sensacions de tot tipus que transmet. La bellesa sensorial dels mercats tradicionals durant aquesta època acondueix els seus visitants a tota una sèrie d’experiències que l’abundància, tant de productes com de colors, olors i sabors fan que esdevenguin úniques i irrepetibles.

L’arribada de la plena de la major part de les fruites fa que les parades de places i mercats s’omplin a vessar de tot tipus de fruita i verdura que posen a prova la nostra disposició com a consumidors davant tan àmplia oferta. Una de les fruites que compten amb un ampli seguiment són les nectarines que, per textura, sabor i color, es converteixen en assídues de les nostres llars.

Xinesa.

La nectarina és una fruita oriental d’origen dubtós, tot i que se sol atribuir el seu origen a la Xina, on es conreà des de l’antiguitat i des d’on passà al continent europeu de la mà dels romans, que la descobriren i expandiren arran de la implantació del seu imperi. D’Anglaterra passà a Amèrica al llarg del segle XVI, on aconseguí implantar-se amb facilitat, essent en l’actualitat els Estats Units un dels màxims exportadors d’aquesta fruita.

La paraula nectarina deriva del mot nèctar en clara al·lusió a la seva polpa dolça i amb un lleu toc àcid que ha fet que sigui una de les fruites preferides dels amants de les fruites d’estiu.

Del melicotoner.

Una de les particularitats que presenta la nectarina rau en el seu origen taxonòmic, ja que hi ha qui considera aquest arbre com un fruit del creuament entre prunera i melicotoner, tot i que els estudis més avançats en el tema incideixen en considerar la nectarina com una varietat de melicotoner, com de fet proclama el seu nom científic: Prunus persica var. nectarina.

Els nectariners són uns arbres fruiters propis de zones de poca altitud i se solen cultivar des de zones properes al nivell de la mar fins als 300 metres d’alçada. Són uns arbres que no requereixen d’un llarg repòs hivernenc -com certes varietats de melicotoner-, tenint preferència per climes on predominin els hiverns curts i relativament temperats i estius llargs d’atmosfera seca. Es tracta d’un arbre força sensible a les baixes temperatures, ja que pateix per sota dels zero graus. En comptar amb una floració precoç també és molt sensible a les gelades primaverals, sofrint danys greus a partir dels 3 graus negatius.

Contràriament a això, és un arbre que per tal de produir fruits d’òptima qualitat necessita de moltes hores de claror. Pel que fa al tipus de sol, el nectariner prefereix sols profunds, ben drenats i de naturalesa àcida.

La nectarina és una drupa rodona de polpa sucosa que té un pinyol separat de la polpa, a diferència del melicotó. La seva pell és llisa i brillant -principal discrepància amb el melicotó-, de color vermell i amb vetes grogoses; presenta, a més, una línia de sutura i una cavitat al voltant del peduncle. Les nectarines se solen dividir en dos grans grups atenent el color de la seva polpa: de polpa blanca o de polpa groguenca.

La nectarina és una fruita fresca, molt mengívola en temps de calor. (Foto: Guillem Puig)

Pel que fa a l’arbre, el nectariner és un arbre que pot arribar als 6 metres d’alçada i es caracteritza per un tronc de color grisenc amb tonalitats rogenques; les seves fulles són de  mida grossa i amb els cantons serrats. Les flors del nectariner poden ser solitàries o bé agrupades, podent ser rosàcies -amb pètals oberts i grossos- o campanulàcies -amb pètals més petits que no es baden del tot.

Tot i ser un arbre ben conegut per la pagesia local, no compta a la nostra comunitat amb conreus extensius, sinó que es tracta d’exemplars d’arbres fruiters aïllats que solen formar part dels sementers d’arbres fruiters en horts i jardins privats.

Líders.

En tractar-se d’un arbre perfectament adaptat a la climatologia mediterrània, la nectarina és una fruita força conreada al nostre país. Les regions on més es produeix són Huelva i Sevilla; tant és així que Espanya és el segons productor d’aquesta fruita a nivell europeu -només superat per Itàlia- i el quart a nivell mundial, tan sols superat per Xina, Itàlia i els Estats Units.

En tractar-se d’una de les fruites estiuenques per excel·lència, convé remarcar que és una fruita amb un alt poder depuratiu i amb una aportació escassa de calories que duu aparellat al seu sabor extraordinari un fort poder digestiu i antioxidant. La nectarina és, per tant, un vertader regal per fer front als rigors de l’estiu a base d’una fruita que manté unes condicions organolèptiques de primer nivell que la converteixen en la protagonista indiscutible dels àpats saludables de la canícula.

Hi ha dies de calor asfixiant, com els que passam ara, en els quals el consum de fruita, pel seu elevat contingut en líquids, es converteix en una de les millors opcions per la seva frescor. Precisament el mes de juliol en que ens trobam és un dels que més variada oferta hi ha al mercat pel que fa a fruita i hortalissa.

A l’hora de comprar-les -aquesta temporada el seu preu oscil·la entre l’1’50 i els 2 euros per quilogram- convé escollir les que presentin una pell llisa i brillant i que es mostrin fermes, però lleugerament flexibles al tacte. Una excessiva duresa serà indicativa de falta de maduresa i per tant d’una polpa menys sucosa. A més, cal observar que el contingut en sucre de la nectarina no augmenta un cop recol·lectada; per la qual cosa és molt rellevant que a l’hora d’adquirir-les siguin ben madures i aromàtiques.

Una de les particularitats més rellevants de la nectarina és la seva fragilitat, per la qual cosa hem d’anar alerta a l’hora de manipular-les sense fer-los cops i conservar-les. Cal tenir present que una nectarina es conserva en òptimes condicions durant alguns dies a temperatura ambient i vàries setmanes en la gelera. Si les hem guardat a la gelera és preferible atemperar-les abans de consumir-les perquè resultin més gustoses i dolces.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt