Origen i simbologia de l’Arbre de Nadal

Per Nadal, entre d’altres, un dels elements que simbolitza aquesta època és l’arbre de Nadal que es fa present als carrers i places de viles i ciutats, aparadors comercials, i en moltes llars de l’àmplia geografia universal. No obstant això, de pocs és conegut el veritable origen i significat d’aquest costum.
Diu la tradició que aquest arbre és el símbol de fertilitat i regeneració. L’origen de l’arbre de Nadal se situa a Alemanya i s’associa amb la fe cristiana, arribant a Mèxic al voltant del segle XIX i convertint-se en una gran tendència decorativa durant les dates nadalenques.

Aprofitant les festivitats nadalenques, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Però d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?
Una recerca a través de les xarxes de comunicació, empesa per la curiositat personal, ens explica de diferents maneres i amb distintes paraules, però amb el mateix argument, quin és l’origen d’aquest costum, ja convertida en tradició.
Una de les descripcions, diu així:

Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates pròximes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre d’arrel que representava les creences antigues de déus pagans i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la Santíssima Trinitat. Així mateix, va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment, la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Així i tot, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de Nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava a observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre de Nadal públic es va col·locar el 1878 al mercat de Nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió.

Simbologia i ornaments

La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Així mateix, va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment, la tradició va anar afegint-hi detalls diversos, les pomes i les llums, es van transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia. Així i tot, la tradició va obtenir tal impacte que va anar més enllà de les creences religioses convertint-se en tot un èxit. Com totes les modes, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de Nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població, d’escassos recursos, es conformava a observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre de Nadal públic es va col·locar el 1878 al mercat de Nadal del Bon Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui en dia encara roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que duent la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant aquest costum als Estats Units al segle XX. A Espanya aquesta tradició va arribar el 1870 de mà de la princesa Sofia Troubetzkoy, casada amb el marquès de Alcañices, acostumada a veure aquest element a les cases senyorials europees. Va manar instal·lar l’arbre en el seu palau, lloc que avui ocupa el Banc d’Espanya a Madrid.

L’arbre de Nadal a Mallorca

L’origen de la tradició de l’arbre de Nadal a la nostra illa, per la documentació consultada, hem de situar-la a Palma, i no té unes arrels massa antigues. Les primeres notícies daten de l’any 1913, l’arbre era el centre d’una festa denominada la festa de l’arbre de Nöel, en la qual es repartien regals. Era organitzada per la junta directiva de l’Escola Catòlica Alemanya de Palma.
El 1918 els ‘Exploradors Mallorquins’, associació boy scout, van estendre el costum de fer l’arbre de Nadal. Ho inauguraven el dia de Reis amb una festa, aquell any feta al Gran Hotel, i repartien regals a canvi d’un donatiu per a finançar les seves activitats.
A Mallorca, doncs, no va ser fins als inicis del segle XX que va arribar aquest costum, amb constància escrita el 1920 quan la revista Baleares va parlar per primera vegada d’un arbre de Noël col·locat en el Cercle Mallorquí.
El 1963, l’arbre de Nadal per antonomàsia de Ciutat va ser l’avet de la plaça de Cort, donat per Uli el Jardiner, fins al 1989 quan, en la referida plaça, es va sembrar la famosa olivera que encara la presideix.
Amb el temps, l’«arbre de Nadal», en múltiples versions artístiques o enginys diversos, sempre en forma cònica o triangular, que res tenen a veure en un arbre, excepte contades excepcions, s’ha convertit amb un símbol imprescindible per les dates nadalenques que, per diverses qüestions -més aviat comercials- s’inicien un mes abans de Nadal i finalitzen el dia de Reis.