Pas de S’Escaleta i Puig de Can Llenderina
La vila d’Alaró és un dels punts d’entrada a la part central de Tramuntana més coneguts. La poderosa imatge del Puig Major de Son Torrella, presidint la vall de Solleric, en la porta oberta pels penyals del Castell d’Alaró i el Puig de S’Alcadena són de les que, per molt que les hagis mirat, no cansen mai.
Avui la proposta serà circular amb inici al barri de Los Damunt. Per recórrer el Camí de S’Estret, superar el Pas de S’Escaleta i anar a cercar el Puig de Can Llenderina, que alguns també identifiquen com a Sa Tossa. Les vistes sobre la Vall d’Orient i la part central de la Serra de Tramuntana alleugeriran tots els nostres mals. La tornada es farà des d’Es Pla des Pouet passant per Es Verger, en el clàssic camí al Castell d’Alaró, avui part del GR221.
El recorregut es pot fer tot l’any a condició que les condicions meteorològiques siguin adequades. Es pot perllongar o combinar amb altres itineraris, estirant fins al Castell o baixant fins a Orient. La vostra creativitat us dirà que fer.
Recomana’m l’ús de transport públic sempre que es pugui. Hi ha bus de línia amb horaris regulars per arribar a Alaró en combinació amb el tren de SFM. El recorregut segueix gairebé sempre camins, tiranys i senders, amb referències clares, com fites i alguns indicadors. En el tram des del desviament del Pas de S’Escaleta fins al Puig de Can Llenderina anirem fora camí, amb bocins en constant pujada. No requereix cap habilitat tècnica. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat arriba als mil metres que es fan superant pendents amables. El mapa sempre a mà per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. Llevat de l’inici, no trobareu fonts ni aigua, encara que a Es Verger, si està obert, us hi podeu aturar per fer un refresc. A l’estiu molta precaució en jornades solejades.
Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu mai de consultar la previsió meteorològica. Ideal per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Coneixereu una carena prodigiosa i una balconada que us deixarà sense alè. L’oferta gastronòmica i patrimonial d’Alaró és un motiu més.
Los Damunt
Iniciarem la caminada a la Plaça Cabrit i Bassa del barri de Los Damunt. Aquest conjunt ubicat al nord-oest de la vila és, en opinió d’alguns estudiosos, el nucli original de l’actual població. La plaça, a la part alta del poble, és tinguda per un enclavament estratègic des del punt de vista patrimonial pels historiadors. La documentació històrica disponible la identifica com la plaça d’Oloron, una de les antigues alqueries islàmiques, pot ser la més important, que van donar lloc a la vila d’Alaró.
Agafem pel carrer de Can Duran en direcció nord per anar deixant enrere les cases de la població. Al cap de pocs minuts ja ens endinsarem dins el congost pel qual el Torrent de S’Estret desaigua. A l’esquerra, a l’ombra de la Sa Bastida veurem la portalada de Can Corona, bellament decorada amb rajoles admonitòries. “Per la vostra pròpia dignitat i respecte als altres, PARLEU BÉ” proclamen. Amén, dèiem nosaltres!
Amb la llera del torrent a la dreta anem progressant per una ampla pista asfaltada. A pocs centenars de metres podrem admirar el buc del Molí des Jardí, un dels nou que feien servir l’aigua com a energia per a la seva activitat.
Al costat dret de la petita vall s’alcen les construccions del carrer del Poador, arrecerats a les faldes del Puig de Sa Comuna.
Font de Ses Artigues
En la nostra progressió veurem un enorme safareig al costat dret, molt proper al Camí de Sa Font de Ses Artigues. Aquest s’alimenta de l’esmentada font a la qual arribem al cap d’unes passes més. L’entrada a la mina està situada en una petita construcció amb forma de capelleta amb una porta metàl·lica tancada per impedir l’accés no autoritzat al seu interior.
Aquesta font és del tipus qanat, tècnica importada a les nostres terres pels musulmans andalusins. Encara queden restes d’aquella etapa en un tram de galeria feta amb pedra i amb volta de canó que enllaça amb l’ullal de la font, una galeria natural que s’interna en el cor de la muntanya. El cabal és important i encara que avui en dia és propietat d’una comunitat de regants, en cas d’emergència encara es fa servir per abastir a la població.
La font se situa al punt a on es creuen els torrents del Comellar de Can Cerós i el de S’Estret sota les cases de Ses Artigues. Darrere les cases arranca el Camí des Rafal que passant pel Coll de Sa Bastida ens portaria a aquesta propietat, situada a ponent del municipi.
Camí de S’Estret
Un petit indicador ens avisarà que el tram que ara enfilarem es coneix amb aquest nom. El torrent passa ara d’un costat, el dret, a l’altre, l’esquerre. El camí apunta pràcticament al Puig de Can Llenderina, que podem endevinar en la distància. Una mica més endavant de Can Paleta podríem sortir del camí i progressar pel Pas de S’Estaca, que ens deixaria a veïnat d’Es Verger, enllaçant amb la part final del camí de Ses Rotes Fredes. Avui no toca.
La pista, bastament asfaltada, gira cap al nord-oest, mirant a mestral, augmentant el seu pendent. De nou el torrent passa d’un costat a l’altre. Les cases de Can Colau i Ca Na Serratona, les deixem a la dreta en tant ens dirigim a S’Estret, el punt en què camí i torrent s’aprimen per superar la gorja rocosa. De nou el torrent canvia de part en tant ens internem en una petita vall reclamada per les marjades en què les oliveres es fan fortes. Un tram de camí enllosat ens recordarà que transitem per un camí ja documentat en temps dels moros! Les modestes construccions de Can Maiol ens avisen de la proximitat del camí de Ca Na Joanaineta, que s’enfila cap a les altures de la Talaia de Cals Reis.
El camí gira i regira guanyant alçada fins a arribar a un indicador a l’esquerra que ens convida a sortir del gris asfalt per internar-nos en la garriga i el roquissar. Les cases de Can Llenderina les trobaríem seguin una estona més per la pista.
Pas de S’Escaleta
Ens internem enmig del bosc per seguir restes d’un antic camí. Aquest tirany era fet servir no just com a comunicació entre Alaró i Orient, si més no per accedir al conjunt de sestadors i ranxos de carboner que se situen en aquesta contrada.
Després d’un parell de girs el camí agafa de nou la direcció de mestral, passant al costat d’alguna petita i esbucada construcció. Enmig de dues penyes que estrenyen el camí apareixen uns esglaons obrats en la pedra. A la part superior hi trobem un mur de pedra reforçada amb ciment mallorquí i una enginyosa obertura per facilitar el pas de les aigües. Set escalons en sentit ascendent d’esquerra a dreta ens situaran al damunt. Desemboquem en un dens bosc d’alzines ple de restes de sitges i barraques de carboners. A l’esquerra una paret mitgera en separa de l’inici dels costers de la Talaia de Cals Reis. Aquesta planícia és coneguda com a Sa Plana.
Ses Tosses
Continuen la caminada en suau ascens per uns minuts. Hem d’anar mirant cap a la dreta per identificar un caminoi fitat que ascendeix per un coster orientat a nord-est, mirant cap a gregal. De mica en mica les alzines deixen pas als pins que, al seu torn, cedeixen el relleu als ullastres. Per l’esquerra tenim com a referència una alta paret que ens acompanyarà per una bona estona. És la separació entre Alaró i Bunyola. Anem enllaçant rotlos de sitja un darrere l’altre seguint una ombra de camí motejada de fites. No us perdreu.
El pendent minvarà i ens permetrà superar una paret de partió. Superada aquesta us recomanem girar cap a l’esquerra i anar cap a la carena per gaudir d’una excepcional balconada sobre tota la Vall d’Orient i la part central de Tramuntana. Des d’Alfàbia fins al Puig Major podrem admirar. I als nostres peus les cases d’Orient i les diferents finques que organitzen l’espai d’aquest esplèndid lloc. Dues creus metàl·liques, una situada en lloc bastant exposat, us confirmaran que sou al punt d’observació indicat. Davall un luxós agroturisme erigit sobre les antigues cases de Son Bernadàs Vell. La zona adjacent rep el nom de Pla des Verger en alguns mapes.
Puig de Can Llenderina
Continuem a la vora del cingle per continuar admirant les vistes sobre la vall i la serralada mantenint una prudent distància. A pocs minuts trobarem una paret de partió. Sense passar a l’altre costat la seguirem cap a la dreta fins que el mur faci un gir cap a l’esquerra. Seguint tot dret veurem un petit cim amb un caramull de pedres enmig d’una clariana que s’eleva tímidament enmig d’un roquissar. Som al Puig de Can Llenderina.
Aquest promontori de 775 metres d’altura presideix discretament aquesta zona rocosa. Cap al sud-est, pel Coll den Simonet entre el Puig de Bellveure i el Penyal dels Bous, la vila de Binissalem obre la porta al Pla de Mallorca. Distants, les parets de Sant Salvador es retallen contra el cel. Al costat de la Serra, L’Ofre i els seus dos companys de cordada, Na Franquesa i Sa Rateta, acompanyen el Puig Major de Son Torrella. Les cases de Comasema s’endevinen sota la coberta vegetal del bosquet que les envolta. Les murades exteriors del Castell d’Alaró es veuen a la nostra mateixa alçada, permetent-nos una visió poc habitual d’aquesta obra mestra de les arts militars constructives.
Reprenem el camí anant cap a Llevant. Al cap de poques passes observarem un camí oblidat que hem de seguir. Ens portarà primera a vorejar els cingles. Trobarem una sitja que constitueix una excel·lent balconada sobre la vall, abans de conduir-nos en suau baixada enmig de la garriga a un ampla esplanada.
Pla des Pouet
Aquest espai rep el nom d’una antiga construcció de la qual s’extreia aigua pels carboners i llenyaters que laboraven per la contrada. Avui en dia ha esdevingut el punt final del Camí que enllaça amb el Castell. No es infreqüent trobar-se amb les someres que transporten els queviures pels estadants del refugi del Castell, pasturant i a lloure.
Al costat est veurem l’inici de l’obra de pedra en sec que en portaria cap al Castell. En aquest lloc podem, si així ho volem, ampliar el recorregut amb una pujada a la fortificació que suposarà uns 40 minuts més de camí. Avui nosaltres agafarem la pista que surt en direcció sud conegut com a Camí des Pouet i que ens portarà primer fins a Es Verger.
Es Verger
En les primeres passes deixarem al costat esquerre un conjunt de marjades que es projecten des del Penyal Agut una petita elevació de no més de 600 metres que presideix aquesta raconada. Avui en dia en estat de pràctic abandonament, han estat colonitzades per les espècies vegetals típiques de la garriga, amb predomini del pi.
El camí és una pista forestal sense més encant. Si li volem donar una mica d’alegria podem fer servir les diferents dreceres que, ara per un costat ara per l’altre, es van obrint en el nostre descens. En pocs minuts arribarem a les cases d’Es Verger. Beneïdes per una vista excepcional que permet gaudir del paisatge fins a la mar, avui en dia s’han reconvertit en casa de menjars amb pàrquing.
La pista anirà perdent alçada a mesura que ens atraquem a Alaró. Son Penyaflor i Son Curt són dos dels principals casals que trobarem. Uns actualitzats com hotel rurals i altres sotmesos a un perillós abandonament.
Arribats a Alaró, just ens queda retornar al punt d’inici. Si volem anar a Los Damunt, recomanem fer servir el Carrer del Puig de Sa Comuna i continuar pel Carrer del Pujol. Les cases de l’antic nucli original d’Oloron aviat seran a la vista.
Temps aproximat damunt quatre hores i mitja
Per anar i tornar és usar una combinació entre el tren de SFM i agafar elTIB342 (Estació Consell-Alaró).
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa editorial Alpina
www.toponimiamallorca.net
Wikipedia en català
El misteri de les Creus del Puig de Can Llenderina
Una de les coses que més us poden sorprendre del recorregut es trobar-vos amb dues creus metàl·liques de bona mida palplantades a la vora dels cingles que es precipiten cap a la Vall d’Orient.
L’estudiós i toponimista Miquel Angel Escanelles, ànima de la reconeguda www.toponimiamallorca.net , va tenir la curiositat i capacitat per fer recerca desprès de la comunicació de la seva existència pel tristament desaparegut muntanyenc Antoni Sureda (Socay). Finalment va trobar el perquè de tot plegat. Citem a continuació el resultat, donant-li el mèrit i crèdit degut.
“A les immediacions del puig de Can Llenderina s’hi localitzen dues creus de ferro d’un metre d’altura i separades entre si uns deu metres. Són creus de Calatrava i representen les armes de la família Feliu.
Des de la localització de les creus es poden divisar al fons de la vall d’Orient les cases de Son Bernadàs Vell i és fàcil deduir que foren col·locades allà per ordre del seu propietari, Sebastià Feliu de Cabrera i Quadreny (1925-1987). A mitjan segle XX adquirí les cases i les convertí en un centre de celebració i de reunió amb nombrosos membres de l’aristocràcia europea i particularment de la noblesa i de l’església ortodoxa russes.
La russofília de Sebastià Feliu s’evidencià en el canvi de nom que introduí per a la seva possessió que va passar de dir-se Son Bernadàs a dir-se l’Hermitage (catalanitzat com s’Hermitatge), en honor de la famosa pinacoteca formada pels tsars a partir del segle XVIII.
Però durant segles les cases havien estat conegudes com a Son Bernadàs i lligades a la família Cabot. Potser des de 1363, any en què “Guillem Palou estableix a Bernat Cabot un tros de terra i olivar anomenat Albague, un alberg, hort i clos dit la Cova, cases de la Riba situat a Aurient”, segons document aportat per Ramon Rosselló.
Com és bo de suposar Bernadàs deriva de Bernat i el 1685 trobam un altre Bernat Cabot com a propietari. El darrer membre del llinatge fou Lluc Batle Cabot, pare de Bernat Batle i Amengual.
Ara la possessió és un hotel que es coneix com l’Hermitage i l’escut dorat dels Feliu encara es manté al cartell de l’entrada.”
Segur que aquesta no l’havíeu vist venir! Qui es podia imaginar que a un perdut Putxet de l’amagada Tramuntana hi ha una història que enllaça una ordre de monjos guerrers medieval, un noble mallorquí d’una de les més destacades famílies i l’aristocràcia i el clero que encara enyora la Rússia Tsarista! I com no podia ser d’una altra manera, tot acaba convertit en un hotel!
I és que Tramuntana dona per molt!