Pel camí de Cavalls a Menorca (II); de Es Grau a Cap de Favàritx
Avui continuarem amb la trescada per terres menorquines, fent una interessant caminada per la costa que s’obre al Golf de Lleó, desenvolupant una altra etapa del Camí de Cavalls, GR223.
L’itinerari el començarem a Es Grau i finalitzarà al Far del Cap de Favàritx.. El terreny és un pujar i baixar continu amb la referència de la mar sempre constant i algunes incursions –prou significatives- en l’interior. Pràcticament planera, els punts més alts seran els promontoris i puntes que separen uns arenals i endinsades de les següents. Itinerari marcat, amb indicacions en tot el terreny. L’ús del mapa millora l’experiència i facilita calcular distancies i temps a més d’identificar topònims. Sense llocs a on proveir-se d’aigua potable. És altament recomanable portar binocles, prismàtics i càmera fotogràfica per captar les evolucions de la vida animal, especialment els aucells. Equipament per fer un bany si la temporada i el dia ho permeten imperatiu.
Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica. Recordeu que estareu dins un parc natural i heu de seguir les seves regulacions.
Es Grau
Arribats a aquest antic poble de pescadors, accedirem a la Platja des Grau fent servir una passarel·la de fusta que ens deixarà a les arenes d’aquesta zona que separa. S’Albufera de la mar. L’ampla cinta de sorra s’encamina cap a un turonet de pedra que és conegut amb el nom de Roques dels Mabres. Aquest caramull de pedra ens dona pas a una altra zona arenosa anomenada Es Bol Llarg. Hem de recordar que en la parla dels pescadors, un bol és un conjunt de xarxes per a pescar o l’acció d’estendre’ls a la mar. El camí puja per damunt l’Escull des Pardals, tot deixant el canal que separa les platges de Cala En Vidrier i la des Patró Llorenç i l’illa d’en Colom a la dreta. En un brusc gir ens endinsem a la garriga per trescar per la zona propera a Es Vidrier, iniciant tot d’una el descens cap a Cala Tamarells del Sud enmig d’una densa garriga a on les mates arrodonides fan evident la potència del vent de Tramuntana.
Cala Tamarells (del Sud i del Nord)
Arran de platja tenim una perspectiva excel·lent sobre la Torre de Rambla i el conjunt d’endinsades que conformen aquesta part de la costa. La zona del mig de la cala es coneix com a Fondejador d’en Llenès i permetia recalar a embarcacions amb poc calat. L’aigua de la Font de S’Oli, localitzada a un centenar de metres cap a l’interior, era feta servir per pescadors i navegants per fer l’aiguada. El Caminot, una ampla pista que surt a l’esquerra, ens portaria cap a ses cases de Sa Torre Blanca. Seguim caminant vorera de mar fins al Prat de Sa Torreta per endinsar-nos ja a la Cala Tamarells del Nord. L’omnipresent Torre de Rambla és el referent visual de qualsevol mirada a la mar. Girem suaument cap a Ponent per fer una estirada i arribar a Cala Torreta. Iniciarem la baixada cap a una cala amb una vorera ampla i lluminosa d’arena, amb un escar situat a l’extrem nord.
Cala Rambles
En la baixada cap a la sorra passem al costat de la Caseta des Guarda, un sensacional exemple d’arquitectura tradicional menorquina, amb un porxo cobert per unes enramades que protegeixen façana i carrera del sol. En arribar a la vorera del mar, el camí s’interna per un bosc mixt de pi i plantes aromàtiques que discorre per la part esquerra de l’endinsada. Quan ja veiem la caseta que tanca la cala travessarem Sa Canal de Ses Figueres, l’element que recull les aigües de tota la zona i que les mena per desembocar en aquest racó. Tot el sud de la zona és molt fèrtil per l’abundància del reguiu. Els topònims dels Horts dels Alocs i Es Pou des Pla de Mar així ho certifiquen.
Cala En Cavaller
En dirigir cap a l’interior i el paisatge esdevé una successió de camins amples i ben marcats que enllacen diferents comellars que existeixen entre la Marina de Morellet a Llevant i Ses Planes a Ponent. Les bardisses limiten el territori, amb les seves acumulacions d’ullastres, mates i esbarzers, tot dividint els diferents conreus en una successió de camps en el que els colors de la terra criden l’atenció. Sembla increïble que a unes quantes passes cap a la dreta la mar domini sobirana. En un gir cap aquest costat, darrere una paret de pedra, apareix l’extrem sud de Cala En Cavaller, amb una construcció i un espigó a l’esquerra, conegut com a Es Tudó de Cala En Cavaller.
Ara ens internem per un bosc de pins després de superar un portell per trescar enmig de la garriga en direcció nord fins a arribar a un encreuament de camins amb Cala Morella Nou a la dreta. Hem de continuar recta deixant a la banda de mar la petita península del Cap de Ses Piques.
Arenal de Morella i Cala Presili
Amb un lleuger gir cap al nord-oest albirem finalment la figura imponent del Far de Favàritx. Estenent-se com una estora daurada els fins grans de sorra de l’Arenal de Morella ens rebran. De nou ens trobem amb un paisatge encisador, amb tota la banda de l’interior ocupada per plantes que s’organitzen al voltant de Sa Bassa de Morella en la zona coneguda com el Prat de Morella. Es tracta d’un petit conjunt d’aiguamoll que replica –a petita escala- les condicions de S’Albufera de Es Grau.
El petit dit rocós de la Punta Presili ens separa de Cala Presili, en un ample espai obert al vent de Llevant i protegit de la Tramuntana del Golf de Lleó pel Cap de Favàritx. Un sender que transita clarament marcat ens fa pujar fins al turonet que domina la Badiola per desembocar en la carretera que transitant per la Marina des Far ve a finalitzar al Far de Favàritx.
Far de Favàritx
El terreny a on s’ubica aquesta instal·lació és geològicament molt antic, concretament de l’era primària, també coneguda com a Era Paleozoica. Està envoltat de penya-segats baixos de pissarra negra i grisenca, formant un paisatge que molts defineixen com a lunar o fins i tot infernal. No us estranyeu si experimenteu la sensació que has canviat d’illa, de què no es tracta de Menorca en absolut.
Un petit llac natural es troba al costat de la carretera que porta al far. Aquest petit llac es diu Cós des Síndic. Es tracta d’una bassa temporal que es forma quan hi ha temporals i que té una gran importància ecològica, ja que és un lloc de descans i alimentació d’alguns ocells, especialment en les èpoques de migració.
La construcció d’aquest far va ser obligada pels desastres marítims ocorreguts en aquestes aigües. Entre el 1898 i el 1910 tres vaixells es varen perdre amb moltes víctimes. Just amb el naufragi del vaixell “General Chanzy” varen morir 156 persones. Nomes una va sobreviure miraculosament.
La seva imatge és –sense dubte- una de les més emblemàtiques i representatives no sols d’aquesta costa nord de Menorca si més no de l’illa sencera.
Temps aproximat entre 3 hores i mitja i 4 hores
Referències
Mapes i Toponímia Mascaro-Pasarius
Diccionari Alcover-Moll
Mapa Alpina Camí de Cavall GR223
Wikipedia en català
Torre de Rambla, construïda per no res!
Avui en dia en mal estat i procés de recuperació, aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada en el cap de Rambla, que separa la Cala de sa Torreta de la Cala dels Tamarells. Va ser construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un superior i un altre inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa.
Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de queviures, pólvores i recanvis. En la planta intermèdia s’allotjava la guarnició. Estava formada per una sola habitació voltada i planta octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d’una xemeneia.
En la planta baixa estava excavada una cisterna quadrada. La porta original, com sempre, a la meitat, és rectangular amb un lleuger arc en la part superior i estava defensada pel matacà superior sostingut per quatre mènsules, deixant entre les mènsules espitlleres per a disparar a través d’elles. La terrassa és circular, amb una obertura en el parapet al costat del matacà i empleada segurament per a pujar el canó i els projectils.
Es conserva en el seu estat original a excepció de l’accés practicat en la planta baixa. No s’ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que les unia, amb gran perill de despreniment de materials, per això s’aconsella no acostar-se ni accedir a l’interior d’aquesta.
En els voltants queden les restes d’un edifici que allotjava als dragons, soldats de cavalleria que transmetien els avisos si el temps era boirós i vigilaven els punts ocults a la visió des de la torre.
Curiosament, el Tractat d’Amiens, per la qual cosa Espanya va recuperar el domini i plena sobirania sobre Menorca, va coincidir amb el final de la seva construcció. La seva funció original –la defensa contra l’amenaça francoespanyola- mai es va desenvolupar.
