Ara llegint
Pel camí de S’Esquena de S’Ermita i Puig de Sa Creu

Pel camí de S’Esquena de S’Ermita i Puig de Sa Creu

El punt d’inici és l’Àrea Recreativa d’Es Fornassos al poble de Caimari localitzada al final del carrer del mateix nom en el límit entre el nucli urbà d’aquest poble, integrat en el municipi de Selva, i la garriga.

Collada de Sa Placeta

A la dreta neix un camí que va agafant una forta pendent en pocs minuts. Entre pins i murteres el sender ens mena per un camí recentment recuperat fins a la collada de Sa Placeta en el que desemboquen un parell de camins que ens desviarien cap a Sa Coma d’en Mairata. A continuació agafem el camí de la dreta que continua la pujada, ara més dolça,  enmig de pins. Aviat, mirant cap a Ponent, tindrem una excel·lent visió de Mancor de la Vall, del Convent de Santa Llúcia i del Puig des Suro. Aquest camí encara guarda restes dels usos tradicionals; restes de cable metàl·lic per traure fusta, colls de tords, sitges de carboner…, En una estona arribarem a Sa Bassa situada en un tiranyet d’anada i tornada a la dreta. És una curiosa construcció amb dues obertures que aprofita en part una formació natural per acumular l’aigua, testimoni de l’explotació ramadera i carbonera d’aquesta zona de la Comuna de Caimari. Un petit promontori amb una vista privilegiada sobre el Comellar dels Horts es anomenat com S’Ermita donant nom al Camí. Se suposa que en el segle XIV es bastí una ermita en la Comuna de Caimari, als voltants d’Es Coll Matar, però, ara com ara no s’ha trobat evidencia alguna de la seva ubicació definitiva. Un misteri més d’aquesta terra!

Indicació per arribar a la Collada de Sa Placeta. (Foto: Xisco Simón)

Mirador de S’Esquena de S’Ermita

El tirany va guanyant alçada amb el Puig de Sa Creu just al davant i la capital de Raiguer, la industriosa Inca, al darrere. Des d’El Planiol podrem tenir una visió sensacional del Puig de N’Escuder. Sembla gairebé increïble que en el seu cim es bastiren unes improvisades fortificacions erigides per la comunitat musulmana en un  intent de resistir a les tropes del Rei En Jaume en la conquesta del segle XIII. El camí va i ve cap a un costat i l’altre fins a arribar al Mirador de S’Esquena de S’Ermita, lloc a on, a més de gaudir de panoràmiques sobre les badies bessones de Pollença i Alcúdia una barraqueta de carboners en bon estat es a la vora. Un excel·lent lloc per descansar una estona i recuperar forces pel que vindrà.

Sa Bassa Tancada. (Foto: Xisco Simón)
Sa Bassa Oberta. (Foto: Xisco Simón)
Detall de la volta de l’interior de Sa Bassa (Foto: Miguel MP)

Puig de Sa Creu

Sortim per un tiranyet ben marcat per un munt de pedres a l’esquerra que ens va fent guanyar metres de desnivell enmig d’una garriga espessa i aspre, en la que convé extremar precaucions i anar amb vista per no perdre l’orientació. Alguns conjunts de fites ens ajudaran en la progressió. Al cap d’una estona superarem una paret passant al seu costat dret tot iniciant la pujada per una cresta cap al cap cucurull del Puig de Sa Creu i els seus sis-cents un metres d’alçada, a on es situa una construcció de forma troncocònica feta de pedra amb una creu de fusta al seu extrem superior.

Aquest element i la paret que hem seguit marquen el límit entre els termes de Mancor de la Vall i Selva, just a la frontera entre les comarques de Es Raiguer i Tramuntana. Altrament al mateix punt hi ha la partió entre les finques de Son Maga, Ses Rotes, Els Horts i Sa Comuna.

La posició elevada ens oferirà una visió privilegiada. Al nord el Puig de N’Ali que amb els seus 1038 metres és el més elevat que podrem destriar. Girant el cap en direcció a Caimari, observarem Campanet i Moscari, amb el Puig de Santa Magdalena i les viles d’Inca i Selva. La badia d’Alcúdia i les seves poblacions costaneres s’estenen com varetes d’un ventall gegantí.

Els caminants atacant el Puig de Sa Creu. (Foto: Xisco Simón)
Imatge frontal del Puig de Sa Creu. (Foto: Xisco Simón)

Cases de Els Horts

Agafant com a referència una obertura en la partió i un gran pi amb cimals sobre una placa de pedra llisa, comencen a baixar del cim en direcció cap a mestral per un tirany en fort pendent en què convé parar esment. Anem baixant per graons rocosos sota l’ombra d’alzines fins a arribar a un terreny més planer en contínua baixada. Agafant com a referència per la dreta la paret de partió arribarem en una estoneta a l’ampla Collada de Ses Rotes a on desemboca la pista que, per l’esquerra, ens portaria a aquestes cases. A la dreta trobarem un portell que hem d’agafar per començar a baixar cap a Els Horts. Al principi el camí pot no resultar més que un tirany, però a mesura que ens endinsem es transformarà en un ample camí de pedra que s’endinsa en un bosc d’alzines gegantines amb restes de l’activitat febril dels carboners a cada cap de cantó. El camí desembocarà en un tancat en què localitzarem la Font de S’Hort de Dalt o del Noguer, que abasteix d’aigua a les cases d’Els Horts com palesen els tubs que del seu ull neixen. Podem veure les cases a la raconada esquerra de la Vall a les quals arribarem en un parell de minuts més de baixada per camí evident, tot desembocant en la pista asfaltada del camí públic de Sa Comuna de Caimari.

Cases dels Horts mab el Puig de n’Escuder de fons. (Foto: Xisco Simón)

Comellar de Els Horts

Ara ens queda una passejada caminant en sentit descendent passant enmig d’olivars i garrigues crescudes a les faldes de les parets del Puig de N’Escuder a l’esquerra i Es Puig de Sa Creu a la dreta. En un revolt a la dreta podrem observar una enorme  balma  en la roca que avui en dia fa servir el bestiar com a punt de refugi. El Torrent d’Els Horts ens acompanyarà fins a pràcticament arribar a la carretera Caimari – Lluc a poques desenes de metres de les primeres cases del poble.

Es un bon moment per admirar les marjades que s’eleven a la nostra dreta en direcció a Tramuntana i els terrorífics cingles  per al que s’eleva el Pas de Caçadors que permet pujar a N’Escuder.

Bosc al Camí del Coll de Ses Rotes a Els Horts. (Foto: Xisco Simón)
La Font de S’Hort de Dalt o des Noguer. (Foto: Xisco Simón)
La Balma dels Horts. (Foto: Xisco Simón)

Salut i Muntanya sempre!

Temps aproximat sense comptar aturades Damunt 4 hores

Referències

Mapa Alpina Pla de Mallorca

Mapa General de Mallorca de Mascaró-Pasarius, lamines 5 i 10

Web excursionspermallorca.blogspot.com

Puig de Sa Creu o Puig de S’Aladernar?

Entre la gent de Selva i Caimari no és infreqüent referir-se a aquest cim com a Puig de S’Aladernar, en referència a l’Aladern (Rhamnus Alaternus) que és habitual en aquests boscos. Sense entrar en polèmica tal volta el nom de Puig de Sa Creu li vengui de què, segons afirmen els companys d’excursions per Mallorca “Aquesta creu de fusta era ben visible des dels carrers de Selva, principalment de la barriada de Camarata, a on precisament s’hi celebren les festes de la Creu. Segurament el bosc no era tan esponerós, ja que també es podia veure la paret de partió de sa Comuna i Son Maga.”

Que era una Comuna?

“Una comuna, a Mallorca, és un terreny pertanyent a tots els veïns d’una població. Sovint es localitza a zones marginals de boscs i prats. Segons la forma en la qual es duia la seva administració es diferenciava entre la comuna de bé de propis i la de bé comunal. La comuna de bé de propis, propietat de la universitat   (municipi), feia servir els beneficis obtinguts de la seva gestió per a cobrir les despeses dels serveis municipals. La de bé comunal es destinava tan sols a l’aprofitament directe, personal i gratuït dels terrenys pels habitadors de la universitat.

La implantació d’aquests terrenys comuns o ‘comunes’ a Mallorca va ser molt generalitzada des del XIII i, en alguns casos, els terrenys comuns podrien tenir fins i tot orígens previs a la conquesta cristiana. Tot i que les comunes eren en general terrenys a l’abast dels habitants de les viles, la gestió corresponia al consell de la universitat. Aquesta circumstància en determinà en molts de casos l’alienació per fer front a les necessitats financeres de les viles i posteriorment la rompuda de la garriga per a guanyar noves terres de conreu. En altres casos la universitat de la vila arrendava l’ús de les comunes, dividides en sorts, per a obtenir-ne unes rendes.

A més de terrenys ocupats per boscos i garrigues (utilitzats per a l’obtenció de llenya, caça i pastures), hi havia pous comuns (obtenció d’aigua per persones i bestiars), eres comunes (per a batre els cereals) i quintanes comunes (espais per a guardar el bestiar, sobretot el de pas que utilitzava les vies de transhumància interior de l’illa). A més de les comunes que han perviscut com a tals després de sobreviure els processos de desamortització del segle XIX, només Bunyola, Lloret i Caimari, altres han restat vives tan sols a la toponímia. Algunes comunes documentades o vives com a topònims són: Alaró, Alcúdia, Algaida, Andratx, Artà, Bunyola, Búger, Caimari, Campanet, Campos, Escorca, Fornalutx, Lloret, Lloseta, Santa Margalida, Santa Maria, Son Servera, Ses Salines i Selva.”

Font : Wikipedia en català

I la Comuna de Caimari?

La Comuna de Caimari va patir un procés d’esquarterament com a resultat de la cessió d’alguns bocins de terra a veïns en estat de necessitat i d’algunes vendes per obtenir recursos de les corporacions locals en el decurs de la seva història. Això fa que no configuri una unitat geogràfica coherent (com la de Bunyola), ja que és més aviat irregular, farcida de propietats particulars. Així i tot ocupa terres a banda i banda de la carretera de Lluc fins a una extensió de 1010 quarterades (718 hectàrees).

Foto portada: Miguel MP

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt