Ara llegint
Pels contraforts del Puig Major: el Pas dels Bous

Pels contraforts del Puig Major: el Pas dels Bous

Avui recorrerem les faldes del Puig Major, el cim més alt de Mallorca, tot seguint un itinerari exigent i desafiador. L’escenari, espectacular, compensarà amb escreix l’esforç que caldrà fer. Al llarg del camí observarem com l’activitat humana s’ha sabut adaptar i treure profit d’alguns dels indrets més feréstecs, abruptes i inaccessibles de l’illa. El punt culminant del recorregut és el Pas dels Bous, un veritable tresor de l’arquitectura tradicional, avui en dia en perill de desaparició.

Començarem des de la coneguda plataforma del Funicular, situada al quilòmetre 2,1 de la carretera MA-2141, en direcció a Sa Calobra. Cal tenir en compte que, en el moment de redactar aquesta informació, no hi ha servei de transport públic disponible, i l’espai per estacionar vehicles particulars és molt limitat. Per això, és recomanable organitzar cotxades i arribar d’hora per evitar quedar-se sense lloc.

Puig Roig i Tomir cap a l’est de la Serra de Na Rius|

L’itinerari no està senyalitzat: no hi trobarem indicadors i, com a molt, algunes fites disperses. Per això caldrà seguir les instruccions amb atenció i orientar-se a partir de referències naturals i una lectura acurada del terreny. Més de la meitat del recorregut transcorre fora camí, i en alguns punts caldrà fer petites grimpades, tot i que sense dificultat tècnica rellevant. El terreny és de petja incòmoda, per la qual cosa es recomana portar el millor calçat disponible per protegir bé els peus. Sumarem gairebé 1.000 metres de desnivell acumulat entre pujada i baixada, amb trams de pendent considerable. Es tracta d’un recorregut circular, que coincideix només a l’inici i al final.

És imprescindible dur un mapa detallat per seguir l’itinerari, ja que la navegació serà part essencial de l’experiència. No hi ha punts d’avituallament ni fonts d’aigua al llarg del camí. Cal consultar amb antelació la previsió meteorològica per evitar sorpreses i imprevistos. No recomanem iniciar la ruta si es preveuen condicions adverses. Aquest itinerari requereix una bona forma física i experiència prèvia en muntanya, especialment en terrenys accidentats. Només és apte per a persones amb capacitat tècnica i d’orientació demostrada. Les temperatures extremes, tant de calor com de fred, haurien de fer-vos reconsiderar si és prudent començar l’excursió.

Primers contraforts de la Serra de Na Rius
Puig de Ses Vinyes i massis nord-oest Puig Major

Plataforma del Funicular

Un tirany parteix cap a ponent en direcció a la collada del Porxo Esbucat. El caminal és poc més que una clariana oberta entre les carritxeres, amb trams de roca despullada per l’erosió de l’aigua i el pas del temps. S’enfila guanyant desnivell fins a arribar a una zona més planera, a la qual accedirem després de caminar poc més de deu minuts.

Deixem el camí i girem cap al sud, iniciant el pas per una extensa catifa de càrritx, amb algunes crestes que ens queden a l’esquerra. Penjats a les parets, alguns rotabocs i exemplars d’heura lluiten per aferrar-s’hi amb força. Cap a llevant s’alcen els cims del Puig Roig, el Tomir i Es Galileu.

 És probable que trobem restes de camí o tirany, que haurem de seguir. La referència clau serà una alzina aïllada, la darrera d’un petit conjunt que remunta pel comellar. Just darrere seu apareix el cim del Puig de Ses Vinyes. Entremig, localitzarem una paret de partió amb un botador que ens permetrà continuar. La superarem pel costat dret i avançarem fins a trobar una altra paret, coronada per una reixeta, a poc més de cinc minuts.

Seguim les restes del tirany, cada cop més evidents, que ens endinsen progressivament dins un alzinar. Una barrera metàl·lica pintada de vermell ens permetrà travessar una nova paret de terme. Estem a punt de tenir la primera visió de la part nord-est del massís del Puig Major. A partir d’aquest moment, l’Agulla des Frare, el Pa de Figa de Son Torrella i el Coll de Son Torrella —que els separa del Puig de Ses Vinyes— passaran a formar part del paisatge que ens envolta.

Bosc de Turixant de Dalt

 Turixant

Ens trobam dins la Vall de Turixant, amb la serra del mateix nom tancant l’espai per migjorn. Seguim el tirany fins a enllaçar amb un camí ben marcat, que uneix el Coll de Son Torrella (també conegut com el Coll de S’Escudella) amb Turixant de Dalt.

Quan arribem a les proximitats del barranc que forma el Torrent de Turixant, hem d’abandonar el camí i començar a pujar en direcció nord. Primer travessarem un petit alzinar, i poc després passarem per la part baixa d’una gran rosseguera, que acumula les pedres despreses de les altures situades a ponent. El pendent s’accentuarà considerablement.

La Vall de Turixant tancada per la seva serra

Ens aproparem a una gran extensió rocosa gairebé despullada, on només alguns coixinets de monja i unes mates esquifides de càrritx destaquen sobre la grisor dominant. És possible que hi localitzem restes de parets i filferros. Cal extremar la precaució, ja que al costat d’una d’aquestes construccions s’obre la boca de l’Avenc de Sa Feinada, a uns 900 metres d’altura.

Continuarem l’ascens amb els cingles a la dreta, que de mica en mica ens desviaran cap a l’esquerra, en direcció nord-oest, fins a l’inici del segon esglaó de la Serra de Na Rius, o de S’Almangra. Un darrer esforç ens durà fins a una petita collada penjada a una mica més de 1.000 metres. A la nostra dreta s’estén la gran collada tancada per una paret que delimita el flanc de llevant de l’enorme Coma dels Bous.

006 – Progressant amb el Massanella al fons
La Coma dels Bous

Coma dels Bous

L’escenografia és excepcional i, ben segur, compensarà tot l’esforç que heu fet fins ara i el que encara queda per endavant. Davant nostre, el vessant nord del Puig Major de Son Torrella es desploma abruptament cap a la Coma Fosca; al seu costat, el punxegut Morro d’en Pelut s’alça com a sentinella, mentre que la Vall de Binis s’estén cap a la mar fins a fondre’s amb l’horitzó. Cala Tuent i la seva Torre des Forat —o de S’Udro— es projecten sobre les aigües de la Mediterrània amb una bellesa austera i poderosa. 

La coma apareix completament coberta de càrritx i argelagues, que oculten gairebé tota la superfície. Només algunes rossegueres i promontoris rocosos trenquen la uniformitat d’aquest paisatge vegetal. 

Ens dirigirem cap a la part central de la coma, iniciant el descens cap al punt on s’intueix un tall a la murada rocosa del fons, lleugerament desplaçat cap a la dreta. És probable que, en algun tram, la vegetació ens engoleixi gairebé del tot. Caldrà avançar amb precaució, prendre’s el temps necessari i, sobretot, deixar-se captivar per l’espectacle natural que s’ofereix als nostres ulls.

En poc més de mitja hora —a tot estirar— arribarem a un congost. Allà, una estructura que recorda un antic camí molt espenyat supera una paret i continua cap a un nou tram de sender.

Puig Major i Morro d’en Pelut
Baixant per la Coma dels Bous

Pas dels Bous

Sembla que aquest camí fou utilitzat per permetre l’accés dels ramats a aquestes pastures de càrritx, aprofitades per a l’alimentació del bestiar. Al mateix temps, es bloquejava aquest estret pas per evitar que els animals anessin a lloure. La situació i l’orientació de la coma la feien ideal per “agostejar”, és a dir, per fer-hi passar l’estiu al bestiar.

 A la sortida del pas, veurem com el camí s’encaixa als cingles mentre comença a perdre altura. Marges de sosteniment i una estreta calçada es confonen amb la roca, talment com si un gegant hi hagués jugat una estona a fer i desfer casetes. Després de diverses revoltes, aquest magnífic camí s’esvaeix.

Us recoman girar la vista i contemplar el petit estret pel qual hem passat i la grandiositat de la Coma dels Bous. Fa feredat!

Hem de prendre com a referència un bosc de pins situat a la part inferior de l’entrada a la Coma Fosca. Algunes fites —poc fiables— hi apareixeran. L’objectiu és descendir per un fort pendent rocallós fins a localitzar la sortida de la petita vall. El tram final forma part del curs superior del Torrent del Gorg dels Diners, que recull l’aigua d’aquesta zona i la condueix fins a Cala Tuent.

 Quan el terreny esdevingui més o manco favorable, un tiranyet ens durà a un dels camins més emblemàtics de la Serra de Tramuntana.

Pas dels Bous
Pas dels Bous

Camí dels Cingles

Aquest antic camí conserva encara alguns trams de l’antic empedrat. Girem a la dreta per iniciar el retorn cap al punt d’inici. Al cap de poques passes, veurem un petit bosquet d’alzines. Entre elles es troba el que queda de la coneguda Alzina Fumadora.

Com s’explica a la reconeguda web toponimiamallorca.net:

“L’alzina és, a Mallorca, l’arbre protector. El que més generosa cobertura ofereix amb el seu fullatge sempre verd. El que millors redols de fresca conserva durant l’estiu. Això ho sabien els treballadors d’un temps, que s’aturaven baix de les alzines a fer la fumada, costum conservada en el topònim s’Alzina Fumadora, que trobam (…) al camí des Cingles (Bini).” 

Quan hi arribem, no està de més fer una aturada reparadora, aprofitant, com feien les persones d’un altre temps, el regal de l’ombra i la frescor.

Una mica més endavant, veurem a l’esquerra el que queda de les Cases Velles des Colls, molt a prop de l’antic sementer. Una barrera metàl·lica amb la indicació Bini Gran s’obre pas en el mur de partió entre finques. La presència d’una línia elèctrica, sostinguda per unes antiestètiques torres metàl·liques, ens anuncia que ja som a tocar del que queda del conegut Porxo Esbucat.

Arribats a la collada, i esperonats per la visió del Galileu i el Puig Roig a banda i banda, farem les darreres passes per tancar el cercle i retornar al nostre punt de partida.

S’Alzina Fumadora al Camí dels Cingles
Camí dels Cingles de camí cap al Coll del Porxo Esbucat

Agraïm la col·laboració de Josep Ferrer i la seva web VIARANYS

Fitxa tècnica resumida

Distància: 8 km

Desnivell acumulat damunt uns 950 metres

Temps estimat: Al voltant de 4 hores sense comptar aturades.

Dificultat: Elevada, només apta per a caminants amb experiència contrastada en muntanya

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

www.toponimiamallorca.net

Web Tresques per Tramuntana  arni-muntanya.blogspot.com

Els bous a Mallorca: la jovada, una manera de mesurar la terra

Durant mil·lennis, els humans han treballat la terra i desenvolupat les seves activitats comercials i artesanals gràcies a la força física pròpia i a la dels animals que han aconseguit domesticar. El bou fou un dels primers animals domesticats, fa entre 9.000 i 10.000 anys al Creixent Fèrtil, i des d’allà la seva cria i ús s’estengueren per tot el món. A la Mediterrània, en particular, arribà a ser un animal simbòlic per la seva energia i fortalesa.

A Mallorca, el bou també tingué un paper destacat en la vida quotidiana i les activitats agrícoles. No és improbable que alguns de nosaltres hàgim vist, ni que sigui en fotografies o imatges antigues, una parella de bous llaurant un camp, guiats per un llaurador dirigint una arada amb una vara. Fins a la seva desaparició al llarg del segle XX, els bous proporcionaren força per conrear, moure carretons, així com carn per alimentar i cuiro per protegir. Segons fonts escrites, sembla que no era estrany que els propietaris de finques del Pla establissin acords per dur els seus bous a estivar a la muntanya.

La seva importància era tal que, a Mallorca, la distribució de terres consignada al Llibre del Repartiment, atorgat pel rei Jaume I, assignava les propietats als porcioners utilitzant com a unitat de mesura la jovada. Aquest terme prové de jova —una parella de bous units per un jou— i feia referència a la superfície que es podia llaurar en una jornada. Era, doncs, una unitat útil i funcional per calcular rendiments i drets de pastura o conreu. No molt precisa, per altra banda. Avui en dia no es fa servir, és pràcticament desconeguda i poc més que una curiositat.

A Mallorca, la jovada fou una mesura tradicional de superfície agrària, emprada sobretot en àmbits rurals i senyorials entre els segles XIV i XIX. Tot i que no era tan habitual com la quarterada, apareix en capbreus, llibres de possessió i contractes de censos. Les fonts històriques indiquen que una jovada equivalia aproximadament entre 2 i 2,5 quarterades —és a dir, entre 14.000 i 18.000 m² (1,4 a 1,8 hectàrees). Cal recordar que una quarterada mallorquina equival a uns 7.103 m².

Si voleu aprofundir en aquests aspectes, us recomano la lectura dels següents documents:

  • Les mesures agràries antigues de Mallorca, de Josep Mascaró Pasarius.
  • Diccionari Aguiló, recull de termes antics mallorquins.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt