Possessions de sa Pobla (I): Talapi

Començam el recorregut per les possessions de sa Pobla que figuren indexades al «Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla», elaborat pels arquitectes Juan M. Martínez i Susan Roig i editat per l’Ajuntament de sa Pobla el gener de 2005. Seguint l’ordre de l’índex-inventari de fitxes de l’esmentat document, començarem el nostre recorregut visitant i partint de la possessió de Talapi, que durant segles, i fins a la seva parcel·lació, va esser la més extensa del terme municipal de sa Pobla.
Han sigut molts els historiadors que han investigat i publicat sobre la història de Talapi des de els seus orígens, quins estudis i publicacions ens serveixen com a fonts d’informació per a la elaboració d’aquest treball. Josep Obrador Socias, Josep Obrador Cladera, Miquel Segura Aguiló, la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Bartomeu Siquier Serra, Joan Parera Sansó, Bernadí Cladera, A. Company i B. Campins, i altres, són alguns dels historiadors que ens han deixat referències escrites sobre la possessió de Talapi, i altres possessions de sa Pobla, de les que parlarem en propers reportatges.

La finca o possessió de Talapi està situada al sud-oest del terme municipal de sa Pobla, a uns dos kilòmetres de distància del nucli poblacional, bordejant la carretera de Llubí i just arran del camí de na Pontons.
Els distints propietaris
Segons figura al Llibre de Repartiment de l’any 1232, s’Alqueria d’Huyar-Alfaz, actual sa Pobla, tenia una extensió de 800 quarterades, mentre l’alqueria d’Atanapi, Talapi, propietat dels germans Frener, constava de 96 quarterades, o sia el 12% del territori de la vila. Es una dada que deixa ben clar la gran extensió de la possessió que ens ocupa.
Després de la Conquesta, els germans Frener tornaren a Catalunya i la possessió passà a nom de la família Crespí de Talapi, un dels llinatges més antics i arrelats a Huyar-Alfaz.

A mitjan segle XIV, Francesc Crespí, fill de Pere Crespí, que fou batle reial d’Huyalfàs de qui heretà Talapi, va engrandir la possessió aprofitant l’oportunitat de la subhasta d’unes terres properes, (el rafal d’en Guillem Salom). Amb aquesta annexió i altres, Talapi s’engrandí fins a fer-se d’una extensió de 1.000 quarterades. Els seus dominis s’estengueren per distints territoris confrontants, provocant algunes enveges i gelosies de alguns veïnats.
Com queda exposat, la nissaga dels Crespí, va engrandir, transformar i millorar l’alqueria, allargant els seus llindars fins a Vinegrella i Biniaco. Les seves confrontes migpartien amb Búger -encara alqueria- Son Vivot i Huyalfàs. A Talapi, a aquella època, hi vivien unes quaranta persones.
El 1451, arran de la Revolta Forana, la possessió fou adquirida per Domingo Oleza a Francesc Coll. En la relació d’Estims de cases i terres de la ja vila de sa Pobla de 1578, pertany a Agustí Gual, i figura com la possessió més gran de la vila. El 1702, Agustí Gual va realitzar la primera ampliació important de les cases, quina reforma definitiva es duria a terme per Pere Gual de Torrella, l’any 1830.

L’any 1872, sent propietari Pere Gual Salas, es realitza la primera partició, establint-se 78 parcel·les, quaranta de elles, d’una extensió de entre mitja i una quarterada. De la primera parcel·lació, la finca registral 2.250 del terme municipal de sa Pobla fou venuda a Pere-Josep Servera Camps, el trobador del valuós cap de bou de Talapi.
L’any 1883, la finca de Talapi, cases i terra, unes 95 quarterades, es venia per la quantitat de 120.000 pessetes a Joan Bennàsser i Amer de Monnàber, casat amb Maria Socies i Caimari. El matrimoni morí sense fills i Talapi passa als seus nebots Bartomeu i Florentina Comes Socies. A la mort del primer, l’any 1965 heretà la totalitat de la possessió Joan Bauzà i Castañer, casat amb Maria del Carme Fernández Bennàssar, actuals propietaris, que també gaudeixen de la casa senyorial de Can Socies, a la plaça Major de sa Pobla.
Les cases de Talapi
Talapi, com a gran possessió de Mallorca consta d’un gran casal i d’un conjunt d’edificacions annexes destinades a l’explotació agrícola i ramadera, i una gran extensió de terres, horts, sementers i pastures.
La casa s’estructura al voltant d’un gran pati central o clastra en que destaca la seva escala, amb columnes de grans proporcions que sostenen a coberta i els paviments de pedra viva i de cantells rodats. A la façana principal hi destaquen el portal d’accés, sobre el qual es troba l’escut del Marqués de la Romana del segle XVII i la galeria d’estil italià.

Talapi, té un celler amb arcs de grans proporcions, i una capella que conserva elements del segle XV. També hi ha un important aljub, el brocal del qual hi figura una inscripció de 1781 i l’escut de la Companyia de Jesús.
Els rellotges de sol
Un dels detalls curiosos que ens ofereix la possessió de Talapi és la presència de dos rellotges de sol que figuren dins la seva clastra i el perquè de la orientació de cada un de ells dos.
Segons estudis tècnics i històrics realitzats per Miguel Angel García Arrando, els dos rellotges de Talapi, molt probablement foren construïts de manera simultània el 1781. «Es tracta de l’única possessió de Mallorca a la que s’hi troben dos rellotges de sol amb orientació complementaria, situats a la mateixa clastra» comenta García, ja que normalment s’instal·lava un rellotge de sol a la façana principal i un altre a un lateral de les cases, o en la clastra.

En aquest cas, mentre el rellotge orientat cap al llevant te un àmbit d’influència dirigit a la clastra, que és la zona noble de l’edifici, el que està orientat cap a ponent va ser dissenyat amb el propòsit evident de poder ser consultat a gran distància des de la pròpia finca i finques confrontants. Això explica les seves generoses dimensions -194 per196 centímetres- i la seva elevada posició, a 10 metres d’altura. Així, aquell rellotge servia perquè els treballadors de les finques sabessin a l’hora que es trobaven, especialment a l’hora d’anar a dinar al migdia o de haver de deixar el tall a final de la jornada.
El dos rellotges de sol de Talapi, que ja es trobaven en un avançat estat de deteriorament, fa més d’una dècada, foren restaurants per personal tècnic, per decisió del propietari de la finca Joan Bauzà Castañer.