Un estudi pioner de la UIB revela el perfil del resident fix a les autocaravanes
La Càtedra d’Estudis Urbans de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va presentar ahir els resultats preliminars d’un estudi que posa de manifest un fenomen en creixement: l’ús d’autocaravanes com a habitatge fix a Palma. Aquest treball és pioner a Espanya en oferir una primera radiografia d’un col·lectiu que viu en caravanes, una pràctica que, tot i no ser nova, sembla respondre a les dificultats per accedir a un habitatge assequible en el mercat local.
L’enquesta, desenvolupada entre els mesos de juny i juliol d’enguany, va permetre identificar un total de 150 autocaravanes a Palma, de les quals un 80% es troben en ús residencial. Entre els enquestats, el 76,25% viu habitualment en aquestes caravanes, i més de la meitat ja fa entre un i cinc anys que opten per aquesta solució habitacional.
Una fotografia del perfil demogràfic
El perfil dels residents és divers, però comparteix certs trets: la majoria són homes adults-joves de nacionalitat estrangera, molts d’ells procedents d’Amèrica Llatina, especialment de l’Argentina. Aquest col·lectiu està format per persones amb feina estable, que, tot i tenir ingressos, no poden assumir els costos d’un habitatge convencional a Palma. En general, no disposen de més de 200.000 euros per adquirir un immoble ni poden destinar més de 1.000 euros mensuals a un lloguer.
L’estudi destaca que en el 58% dels casos, les autocaravanes són habitades per una sola persona. Tot i així, s’ha registrat la presència de menors d’edat en aquest col·lectiu, fet que apunta a una problemàtica amb impactes socials i familiars.
Un fenomen amb arrels complexes
A la roda informativa de presentació, els investigadors de la UIB han destacat que l’auge d’aquesta alternativa d’habitatge és multifactorial. Tot i que l’escalada de preus és clau, altres factors com les dinàmiques urbanes i la manca de polítiques d’habitatge assequible també hi contribueixen. Un altre element rellevant és la resignació dels residents: gairebé un 64% d’ells ja ha desistit de la recerca d’un habitatge convencional per l’alt cost de la vida a la ciutat.
L’investigador Jesús M. González, director de la Càtedra d’Estudis Urbans de la UIB, va subratllar que les autocaravanes s’han convertit en una sortida temporal davant la crisi residencial, però aquesta opció també planteja reptes de legalitat, de convivència urbana i de qualitat de vida. Aquestes complicacions, diu, fan evident que la problemàtica no pot abordar-se únicament incrementant l’oferta de pisos.
Els autors de l’estudi han posat èmfasi en la necessitat de donar continuïtat a aquesta recerca per analitzar l’evolució d’aquesta pràctica i entendre millor els patrons sociodemogràfics i econòmics dels seus protagonistes, així com les dinàmiques de creixement del fenomen.