Preparar un aquari a casa, una feina en família

L’aquariofília és una afecció amb una llarga tradició històrica arreu del món des que els xinesos domesticaren el popular peix vermell. Des de llavors ençà, els experts asseguren que s’ha convertit en un art el de reproduir un ecosistema i un hàbitat natural en un espai molt reduït sense que això minvi les condicions de vida dels seus habitants, ja siguin peixos, plantes, crustacis o mol·luscs.

Tenir un aquari és un entreteniment que no surt barat, no és necessari molt temps per a la seva supervisió, ja que un aquari ben plantat pot arribar a ser pràcticament autosuficient, però hi ha molts factors a tenir en compte, ja no només la qualitat o la duresa de l’aigua, sinó un seguit d’aspectes que requereixen, sempre, una inversió econòmica major a la d’altres afeccions.

Un aquari curiós i ben poblat és sempre un espectacle visual que mereix ser contemplat i entès, per això aquí explicarem alguns dels trets més importants a tenir en compte a l’hora de tirar endavant el projecte de creació d’un aquari.

Cal escollir les dimensions i el lloc on es posarà l’aquari. Són indispensables unes dimensions mínimes (actualment els aquaris d’entre 60 i 100 litres es consideren com a aquaris de principiants).

Qualitat de vida.

No serveixen ni els aquaris de bolla, estrets i sense cap atractiu, ni els aquaris de dimensions massa reduïdes on les condicions de vida dels animals i plantes es veuran minvades a diari, ni tampoc els aquaris amb formes extravagants, plans o molt alts, que poden resultar estètics des del nostre punt de vida, però gens funcionals per a un correcte funcionament.

Per tant, ens decantarem per tancs amb uns 30 centímetres de fons i amplària i uns 60 de longitud a mode d’exemple. En quant al lloc, que s’ha d’escollir molt bé perquè un cop ple, l’aquari és inamovible, no hauria d’estar prop d’una finestra perquè la llum directa provoca l’aparició d’algues als vidres.

Tan important com els éssers vius de l’aquari és l’aigua. És sens dubte la base de l’èxit o el fracàs d’instal·lar un aquari. Utilitzar aigua de l’aixeta per omplir el tanc és un error que pot comportar la mort dels peixos als pocs dies de viure-hi. S’hauria d’optar sempre per aigua sense calç ni clor o aigua de cisterna que podem tractar nosaltres mateixos.

Hi ha nombrosos tests per controlar el nivell de qualitat i condicions de l’aigua, el més conegut del qual és el test del PH. El PH és un dels elements més a tenir en compte pel benestar dels peixos. Es tracta de la duresa de l’aigua, un espectre que varia de l’acidesa a l’aigua a l’alcalinitat. A Mallorca els valors solen ser elevats, per això cal corregir-los fins als valors desitjats, que per la major part de les espècies de peixos tropicals i d’aigua freda es troben entre el 6’8 i 7’2. Generalment, els peixos toleren millor els valors baixos de PH, però algunes famílies, especialment els cíclids, toleren i prosperen amb nivells significativament més elevats.

El següent pas per preparar l’aquari domèstic és planejar quin equipament serà necessari, ja sigui filtres, encalentidor o una il·luminació idònia.

Si volem destinar el nostre aquari a les espècies tropicals necessitarem moderar la temperatura del tanc. Així, la majoria de peixos necessiten temperatures entre els 20 i els 28 graus centígrads. Per tant, és necessari un encalentidor, que es pot adquirir fàcilment. N’hi ha de diversos tipus, des del popular tub que és col·locat a l’interior de l’aquari a un sistema de plaques que encalenteixen l’aigua. Generalment, els iniciats a l’aquariofília poden optar per l’ encalentidor de tub com a solució més pràctica.

L’equipament més necessari a qualsevol aquari és el sistema de filtratge. Hi ha una gran varietat de filtres que ens permetran neutralitzar els elements nocius o un excés de nutrients a l’aigua, a la vegada que l’oxigenaran i simularan, a petita escala, el funcionament d’un ecosistema natural. La major part dels aquaris compten amb un sistema de filtratge extern. Ens garanteix que la qualitat de l’aigua es mantindrà en òptimes condicions. Els filtres interns funcionen de la mateixa manera, però són més complicats de netejar, mentre que altres opten per utilitzar un filtre de base o placa, que es col·loca al fons de l’aquari. És una solució estètica, ja que no s’aprecia per estar tapat per la grava de l’aquari, però un tant incòmoda perquè per fer-lo net s’ha de buidar el tanc.

Oxígen.

L’oxigenació és força important, ja que influeix directament en el benestar dels animals. La major part de filtres oxigenen l’aigua quan l’aigua filtrada surt i es mescla al tanc, però en alguns casos és necessari i en tots és recomanable instal·lar un sistema d’aireació addicional. Són aparells molt econòmics, darrerament molt silenciosos, i que ens millora notablement la qualitat de vida dels peixos.

Finalment, cal tenir en compte la il·luminació de l’aquari, que necessita unes deu hores de llum  al dia. El millor sistema és emprar tubs fluorescents per a aquaris, que projecten una llum molt semblant a la solar. S’haurien de descartar fluorescents comuns o també llums de colors.

Paciència.

Un cop plantat l’aquari i posats en funcionament tots els seus equipaments, necessitarem esperar uns dies, o fins i tot setmanes pels aquaris més grans o específics, a fi d’aconseguir generar un microecosistema propi, amb una colònia de bacteris que generin les condicions perquè els peixos puguin prosperar al tanc. És per a molts la fase més dura, ja que un cop es té l’aquari ple i lluint amb tot el seu esplendor és difícil resistir-se a posar els primers peixos. Però si no volem que pateixin o morin els primers dies, la millor solució és tenir paciència i esperar.

Escollir els peixos que es volen a l’aquari és sens dubte una de les activitats més esperades per a tot aquariòfil. La major part dels iniciats opten per la solució més pràctica i també més econòmica: mesclar una sèries d’espècies que poden conviure fàcilment. Peixos socials com el guppie o el plattie, amb altres espècies com les zebretes o els barbs.

Graves

Un cop preparat l’aquari podem procedir a la seva decoració. Graves de diverses mides són recomanables pel fons de l’aquari, ja que capten partícules en suspensió i assimilen més l’aquari a un entorn natural. És important no posar pedres calcàries a l’aquari, ja que augmentarien el PH.

Fusta o plàstic.

En quant a la decoració, les possibilitats són infinites: des de fusta a plantes de plàstic (una opció cada cop més en desús), aquí tot s’hi val, sempre que siguin elements especialment treballats i netejats per poder-los usar en un aquari.

Les plantes.

Hi ha una gran varietat de plantes per posar als aquaris. Segons les necessitats de cadascú i el tipus de peix que es vulgui tenir, les possibilitats són molt variades. Bona part de les plantes poden conviure en un mateix aquari i s’ha de seguir un important criteri estètic.

Diferent creixement.

Plantes de creixement ràpid i altura considerable sempre al fons de l’aquari, deixant pel primer pla les plantes baixes o de creixement lent. També hi ha plantes que suren a l’aigua, i que poden resultar molt beneficioses pels alevins que, fugint dels altres peixos, s’amaguen entre aquestes plantes.