Processons, xots i rialles al dia de Pasqua

Són moltes les manifestacions populars que s’han anat produint al llarg d’una setmana tan vital per als cristians com és la Setmana Santa, però l’arribada del dia de Pasqua, el dia en què Jesucrist ressuscita d’entre els morts, compta a casa nostra amb un grapat de costums i manifestacions que la singularitzen especialment. La major part d’aquests costums venen marcats pel fet de realitzar-se sota un aspecte alegre i festiu, tal com pertoca el dia en què Jesucrist ressuscità i després d’una setmana de passió marcada per un sentiment general de dolor i penitència. D’entre les diverses manifestacions que la nostra comunitat encara manté vigents en aquest sentit cal destacar-ne tres: el Sermó de l’Enganalla de Llucmajor, les processons de l’Encontrada, generalitzades a tots els municipis, i el consum de carn de xot per celebrar el dia de Pasqua.

Una de les manifestacions més curioses del dia de Pasqua balear la trobam a Llucmajor, on encara perviu la celebració del Sermó de l’Enganalla, que es pronuncia de bon matí al convent de Sant Bonaventura. Es tracta d’una competició dialèctica entre l’orador i el cor de l’església i l’organista  que cerca la rialla dels espectadors mitjançant una sèrie d’enganys -d’aquí prové el títol del sermó-, on el predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per enganyar el predicador posant-se a fer sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes.

Aquest costum enllaça des del punt de vista cristià amb el fet de la resurrecció de Jesús, ja que mitjançant aquest fet Déu perdona els pecadors i s’inicia un procés de renovació interior on hi predomina l’optimisme, ja que s’han superat les tenebres i comença una etapa de llum. Precisament aquest fet lliga amb l’alleugeriment de la duresa de la quaresma -marcada per les penitències, dejunis i abstinències- i l’arribada d’una època de lluminositat -que es veu reflectida en una millora de la gastronomia i en un alliberament espiritual, així com en un relaxament de molts costums-. En aquest context s’hi insereix la tradició mil·lenària del “risus paschalis” (el riure de Pasqua), tot un conjunt de tradicions, rituals i accions encaminades a superar les restriccions quaresmals i a celebrar la victòria de Jesucrist.

Les bromes i acudits que sovint empraven els predicadors, com és el cas del Sermó de l’Enganalla llucmajorer, pretenien assolir tres objectius fonamentals: fomentar l’assistència a missa el dia de Pasqua, alegrar els assistents després del trànsit penós de la quaresma i mantenir desperts els fidels durant els serveis religiosos. Alguns exemples de fragments d’aquests sermons mostren fins a quin punt podia arribar l’enginy de predicador i organista:

            “Estimats germans, Jesús ha ressuscitat i el sermó ja està acabat”

            “Es sol sortit ja està

            defora tenim s’orquesta

            disposta per a tocar.

            L’orgue ara ja pot sonar

            que el Senyor ressuscità.”

És curiós que aquest divertit sermó hagi arribat fins als nostres dies, en un món on les manifestacions religioses van a la baixa, i continuï ben viu entre els llucmajorers. Tot i això cal recordar que hi ha manifestacions escrites que ens recorden que aquest mateix sermó s’havia representat a Montuïri, Algaida, Vilafranca i Felanitx, on actualment ja no es representa.

Ara bé, el costum més generalitzat el dia de Pasqua el trobam en la celebració de la Processó de l’Encontrada o de l’Encontre on té lloc la reunió de la Mare de Déu amb Jesucrist ressuscitat, en un ambient de festiu respecte. Crida força l’atenció que d’aquest fet -el retrobament de Jesucrist ressuscitat amb la seva mare- no hi hagi notícia ni en la Bíblia, ni als evangelis apòcrifs, per la qual cosa segurament es tracta d’un fragment de la Llegenda Àuria on es degué considerar més decorós que Jesucrist veiés primer la seva mare que no Maria Magdalena.

La processó de l’Encontrada es remunta a l’Edat Mitjana, època en què es popularitzà la teatralització de diversos misteris religiosos, i amb la Contrareforma es degué convertir en article de fe. Cal destacar l’aspecte festiu -tot i que amb un toc matisat en tractar-se d’una manifestació religiosa de primer ordre- constatable en les vestimentes de la Verge Maria que, per a l’ocasió, abandona el dol rigorós dels dies previs i va vestida amb colors lluminosos, bàsicament blancs i color de cel. Igualment aquesta manifestació sol anar acompanyada de càntics especials d’alegria, com és el cas del cant del “Regina caelis” a Sóller.

La finalització del cicle quaresmal ve acompanyat d’un relaxament dels costums restrictius propis de temps d’abstinència i l’alegria pasqual s’obri lloc en la vida quotidiana, fent-se sentir especialment en la gastronomia on el xot es converteix en el rei de les taules de les illes.

Igual que en la pasqua jueva, el xot -l’anyell bíblic- és el protagonista indiscutible de la jornada gastronòmica de Pasqua. Cal destacar la presència del xot en la consabuda freixura de mè o en les panades elaborades a base d’aquest animal. Convé recordar que era costum elaborar-les dies abans del dia de Pasqua però era un costum inevitable no consumir-les fins les dotze del migdia del dia de Pasqua després que les campanes de les esglésies haguessin tocat a Glòria. Tot i que sí que és cert que alguns plats tradicionals com les trunyelles de xot (budells trenats) han caigut en l’oblit i tan sols resten en receptaris de cuina tradicional.

L’arribada del dia de Pasqua és, per tant, a la nostra comunitat un dia de festa que sovint és celebrat en forma de rialla i alegria, ja sigui d’una manera més recollida en celebracions com la Processó de l’Encontrada o més faceciosa com el Sermó de l’Enganalla, obtenint la seva màxima expressió en les receptes a base de xot que dominen durant tota aquesta jornada posant fi a les constriccions del cicle quaresmal.