L’Alzinar: Pasqua Cristiana, Pasqua Jueva el Ramadà i les saludables fruites i verdures de temporada

Una mica més de 25 litres i mig (inclosos els 12,6 de dimecres) han caigut aquests dies dins la nostra Vall dels Tarongers, amb quatre dies de pluja durant aquest mes d’abril, i un còmput total anual de 120 litres.

Segons les previsions, des del dijous (dia que redactem aquesta nota informativa) fins avui, Festa de Pasqua, canvi radical i calma absoluta, perquè els creients puguin gaudir de l’esperada Setmana Santa. Les temperatures poden superar àmpliament els 25 graus, però, a partir d’aquest vinent dimecres, aquest gratificant estiuet pot tocar sostre, normalitzant-se els termòmetres, tornant baixar les temperatures fins a 10 graus, amb noves possibilitats de pluja a partir d’aquest vinent dimecres.

Varen crucificar a l’única persona que podia convertir l’aigua en vi… Tot ho fem malament… Tot!

Les Pasqües Illenques.

Dins les nostres illes, estat aconfessional, hi coexisteixen diverses Pasqües: la Pasqua Jueva, el Pésaj, de la vesprada del passat divendres, dia 15, al vespre del vinent dissabte, dia 23; la Pasqua Cristiana, avui 17 d’abril; i la Pasqua Musulmana (l’Iftar del Islam), que si no em manca la memòria, es fa enguany des del dissabte, dia 2 d’abril, fins al dilluns, dia 2 de maig, que tanca el dejuni del mes del Ramadà, amb un sopar comunitari, després d’haver degollat el ritual xot, de cara a la Meca.

Pasqua Florida Cristiana.

Segons la tradició catòlica, apostòlica i romana, la Pasqua Florida és la Festa Major, és la commemoració de la probable resurrecció de Jesucrist, tres dies després de “morir” clavat a la creu, i a la que l’ambient familiar, les processons de caperutxes relacionades amb els darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, que comencen set dies abans, el Diumenge del Ram, commemorant la seva entrada a Jerusalem; i el menjar hi tornen a tenir un paper molt destacat.

Pels catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa.

A Mallorca era habitual (abans de la covid-19), i afortunadament ara també, que tota la família s’ajuntés per celebrar la Setmana Santa, en el nostre cas el Divendres Sant, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, o de peix, els crespells, els rubiols, el frit de Pasqua, la greixonera dolça…, que, a pesar que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, quan arriben aquestes tradicionals festes.

Per cert, he recollit les saboroses receptes de la pasta de les panades i els rubiols, de la meva cunyada Antònia que, resumint és aquesta:

PANADES:1 quilode farina + 1 tassó d’aigua + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó de saïm + 1 tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol.

RUBIOLS: 1 quilo de farina + 200 grams de sucre + 250 grams de saïm + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó d’aigua + mig tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol + 3 ous complets (vermell i blanc d’ou) + 1 copa d’anís.

El Ramadà.

El Ramadà, el mes sagrat i de dejuni de l’Islam, revelació del Quran (Cora) al profeta Muhammad, simbolitza pels moros la disciplina i autocontrol, fent dejuni (de sòlids i líquids) des de l’albada fins a la posta del sol, amb oracions especials els vespres.

L’id al-ad·ha, festa del sacrifici, o festa del xot, és una de les  més importants de la tradició islàmica, recordant el text alcorànic, o bíblic, en què Abraham (originàriament Abram; Ibrahim en àrab), fundador del judaisme, i al que tant jueus, com musulmans, com cristians, reconeixen com a pare de tots els creients, va estar a punt de sacrificar al seu propi fill Isaac, al cap d’amunt de la muntanya de Moriah (la muntanya de Yavé, segons la gènesi), a petició del seu Déu, mitjançant un somni, fins que l’arcàngel Gabriel li aturà el destructor braç que portava el ganivet a punt de clavar-li, recomanant-li que, al seu lloc, oferís un xot que es trobava darrere ell, enganxat per les banyes dins un esbarzer, un episodi bíblic més de la increïble submissió perfecta a la voluntat dels déus.

Posteriorment Muhammad (Mahoma), dins la religió musulmana el darrer dels profetes, per darrere Abraham, Moisés, Jesús i Buda, va tornar a degollar (tallant-li la jugular) un xot durant el seu pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se, des d’aquell moment, com a ritual pasqual, després d’una pregària multitudinària  passada la sortida del sol (si pot ser a la Meca).

Pasqua Jueva.

El Pésaj, també anomenada Festa de la Llibertat, o Pasqua Jueva, recorda la sortida, fa prop de 3.300 anys, de l’esclavitud dels fills d’Israel, d’Egipte, cap a la llibertat, començant el dia 15 de Nissan, el primer mes del calendari hebreu, i se celebra durant set dies, dels quals el primer i el darrer són de descans. És una de les tres festes de pelegrinatge cap al temple de Jerusalem que celebra el judaisme.

El vocable Pésaj deriva del verb saltejar, en referència al fet que a la darrera de les deu plagues d’Egipte, abans que el faraó deixés partir als jueus, l’àngel de la mort, enviat per Déu, saltejà les cases dels fills d’Israel, entrant només a les dels egipcis, matant als primogènits de cada família, data que quedà establerta com a dia de dejuni, el Taanit bejroim, abans del Pésaj.

El Pésaj és la festa que evoca la transformació de les dotze tribus (descendents del patriarca Jacob) en un poble, i l’èxode cap a la seva llibertat, deixant enrere els anys d’esclavitud, dins la segona meitat del segle XIII abans de Crist, en temps del faraó Ramsés II, dirigits pel profeta Moisès.

Durant aquests dies els jueus tenen prohibit menjar aliments derivats de cereals fermentats (jametz), alimentant-se de matsà, pa sense llevat, fet amb farina i aigua. Dins la nit del Séder és costum fer el sopar de Pasqua, festa que es remunta molt més enllà del període egipci, amb la que s’oferia a Déu un xot d’un any, per obtenir la seva benedicció. La Pasqua jueva, durant la qual va tenir lloc la “mort” del també jueu Jesús, se celebra cada any el dia de la primera lluna plena de la primavera.

A principis del segle II, alguns cristians, no jueus, varen començar a celebrar, dins les mateixes dates, l’aniversari anual de la “mort i la resurrecció” de Jesús, que Roma va acceptar dins la segona meitat de segle.

Fruita i verdures, a més de panades i rubiols.

Sabíeu què menjar set peces de fruita i verdura al dia, i millor si són de procedència local, redueixen un 42 % el risc de mort?

Segons una de les investigacions del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de la University College de Londres, publicades al Journal of Epidemiology and Community Health, set són millors que les cinc recomanades tradicionalment,

Segons l’estudi d’estil de vida de més 65.000 persones, de 35 anys en endavant, durant set anys i mig. A més de la reducció del 42 % del risc de mort, per qualsevol causa, es detectà un 25 i un 31 % menys de càncer i malalties cardiovascular, o ictus, respectivament, sent destacable que ofereixen més beneficis per a la salut les verdures que la fruita, que no s’hauria de menjar mai congelada o enllaunada, ja que molt possiblement pot augmentar un 17 % el risc de mort.

“Nosaltres quan és el temps ferim l’escorça, la pell dels nostres arbres fruiters. (Ricard II, Acte III, Escena IV). -William Shakespeare-

Anellament d’una llimonera.

Fa set o vuit anys que vaig sembrar una llimonera al nostre olivaret, que anava molt bona, verda i maca, però fins ara no m’havia fet cap llimona ni una, i tampoc, cal dir-ho, cap flor.

Ja em començava a tocar els nassos, i l’any passat vaig decidir fer-li un anellament a totes les branques, menys una, per si l’experiment no m’anava bé.

I aquesta setmana les oloroses i esperades flors han començat a sortir, han rebentat amb tota la seva potència, gràcies a aquesta esplèndida primavera que estem vivint aquests dies, a totes les branques anellades. L’única sense anellar segueix exactament igual, sense cap flor, com els anys precedents.

Pels que no coneixen aquest vell sistema pagès us diré que és molt senzill i molt bo de fer. Es pot fer directament al tronc principal de l’arbre, però és més recomanable fer-ho a totes les branques, menys una, per si aquestes es morissin per qualsevol circumstància, com per exemple fer ho fora del temps que pertoca, segons l’espècie a anellar.

L’anellament consisteix simplement, com podeu veure a la foto, en treure un anell sencer de l’escorça, amb qualsevol ganivet, o ganivet d’empeltar, ben esmolat, net i desinfectat.

L’anellament es pot fer amb la intenció de promoure la floració dels fruits (el nostre cas), o per millorar la seva mida, el quallat (quan les flors van quallant, i es van tornant fruit), i la qualitat, a causa del seu efecte de bloqueig del fluix de retorn superficial, sense bloquejar el transport d’aigua, minerals i nutrients, des de les arrels cap a les branques i fulles, que puja per vies molt més interiors.