Puig Caragolí pel Camí de l’Arxiduc

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria és un personatge sobradament conegut pels seus fets i obres. Avui transitarem pel seu territori, fent una ascensió al petit cigró del Puig Caragolí fent servir un camí que és una vertadera obra d’art. Ens permetrà descobrir alguns aspectes del nostre paisatge i història sorprenents. Una part significativa de les antigues possessions adquirides per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria entre el 1872 i el 1901 als termes de Valldemossa i Deià faran ofrena de les seves espectaculars vistes i paisatges. Els noms de Miramar, Sa Pedrissa, S’Estaca, Son Moragues i Son Marroig es faran avinents als nostres ulls.

L’itinerari està dissenyat per fer-lo d’anada i tornada, amb inici i final a Ca Madò Pilla, l’antic hostal avui en dia convertit en hotel de luxe. La caminada es pot fer en qualsevol temporada a condició que les condicions meteorològiques siguin adequades. Recordeu que la Coma de Son Gallard està oberta al nord i és freda i inhòspita a l’hivern. El vent fort pot fer incòmode i exposat el trànsit pel tram del Camí més proper als cingles. Es pot combinar amb altres itineraris, acabant a la vila de Valldemossa, bé pel Camí de Ses Fontanelles bé per la Coma dels Cairats. Les restes de l’explotació intensiva dels boscos en forma de les restes de forns de calc i sitges es faran evidents en tot el recorregut.

Recomana’m l’ús de transport públic sempre que es pugui. La línia 203 us deixarà a pocs metres de Ca Madò Pilla i l’inici del recorregut. Consulteu horaris i freqüències. L’itinerari segueix gairebé sempre camins de carro o de ferradura ben marcats i evidents. Hem de comptar amb segments en pujada continuada. No requereix cap habilitat tècnica tot i que recomanem fer servir bastons per facilitar la marxa. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell positiu supera per pocs els 600 metres. Un bon mapa Alpina a la motxilla i a mà per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. La temperatura és un factor a considerar acuradament. El vertigen pot fer la seva aparició en els trams del Camí de L’Arxiduc més propers al buit. Poseu seny de bístia vella.

Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu en consultar la previsió meteorològica. La part central de la Serra de Tramuntana us oferirà alguns dels racons més encisadors per gaudir de la seva magnificència.

Mirador dels Tudons

Just davant la instal·lació hotelera hi veureu un ample camí que s’endinsa en un alzinar ombrívol. Seguim el camí i ben aviat arribarem a una cruïlla. Hem d’ignorar el que surt a la dreta (que ens portaria a l’Ermita de la Trinitat en uns 15 minuts) per continuar tot dret. Som en el Camí de Muntanya usat des d’antic –certament abans de l’arribada de l’Arxiduc- per a l’explotació dels recursos del bosc. Després d’un parell mallorquí d’empitades que haureu d’afrontar amb briu per no perdre l’alè, arribareu a una ampla zona plana en què a l’esquerra s’eleva una massiva construcció; el mirador dels Tudons. Citat per primera vegada el 1884 per l’Arxiduc, aquest afirma del mateix: “És d’on més bé se colombra Miramar” Cert és, amb l’afegitó de península de Sa Foradada i Son Marroig a la dreta. La monumental escala permet accedir a un ample mirador circular en què podem descansar i gaudir del paisatge. No seria mala idea que la propietat i l’autoritat competent fessin algun tipus d’actuació per millorar les vistes, avui en dia limitades pel creixement natural de la vegetació.

Reprenem la caminada transitant entre restes de l’activitat dels carboners. És possible que a l’esquerra veieu indicis del camí que us portaria a la Cova del Beat Ramon Llull. Al cap de pocs minuts un monumental coll de tords apareixerà a la vostra dreta. Es tracta d’un excepcional exemple dotat amb escala de pedra per accedir al seient damunt la trona per atrapar –amb un mica de sort i uns bons filats- els tords a l’albada o a l’entrada de la fosca.

El camí tornarà estret, esdevenint camí de ferradura. Fa un suau gir a l’esquerra per superar una paret de partió per un esbaldrec. En ascens es dirigeix a un collet en el qual hem de girar a la dreta, deixant de banda un sender que –tot dret i en descens- es dirigiria cap a la Font de Son Gallard. El camí ara acompanya la Coma de Son Gallard guanyant alçada de forma constant i progressiva dirigint-se cap al sud-est. Dues contundents empitades enllaçades fent una ziga-zaga posaran a prova les vostres forces. El Mirador de Son Gallard us espera com a premi a poques passes. Recomanem una llarga i distesa aturada per gaudir de les vistes.

Mirador de Son Gallard

Erigit després de l’adquisició de la possessió de Son Gallard per l’Arxiduc l’any 1896, es tracta d’una estructura vagament trapezoïdal que ocupa un petit replà damunt les roques, accessible amb dos amples graons frontals. Les seves baixes parets serveixen com a seients, ideals per admirar les vistes sobre Son Gallard i l’omnipresent Foradada. De nou el creixement incontrolat de la vegetació limita la perspectiva. Suplirem amb imaginació la falta de visió directa. Lloc recomanable –molt recomanable- per aturar i fer una berenada distesa i panoràmica.

Deixant a la nostra esquena el mirador reiniciarem el trajecte seguint el camí de Muntanya. Enllaçarà pujades i baixades al peu de les parets ciclopies del Morro de S’Eco per la dreta mentre a l’altre costat del Comellar del Bosc s’obren les parets del puig arrodonit de Sa Moleta. Les restes dels carboners resten disperses ací i allà als peus dels troncs poderosos com a columnes de les alzines. El camí –arrecerat a la penya- s’atraca a una canal en la qual s’obre un portell.

S’Estret de Son Gallard

Aquesta gola, gorja o grau és conegut com a Estret de Son Gallard. El camí construït sobre marges guanya alçada enllaçant revolts sense descans. Alguns trams s’han vist afectats per l’escorrentia i just ofereixen arrodonides pedres sobre les quals transitarem enmig d’un bosc esplèndid i majestuós. Us faltaran dits a les mans per comptar els ranxos, rotlos de sitja i barraques de carboner que us sortiran a camí. Ignoreu els petits tiranys i caminals que surten a banda i banda mantenint-vos sempre en el camí principal, que es dirigeix cap a una ampla collada situada al sud. Alguns petits miradors us permetran alliberar-vos de l’ombra dels arbres per admirar la costa retallada per la mar en la distància.

Després d’un gir a l’esquerra una paret de partió equipada amb un alt botador us habilitarà en poques passes més al punt més alt. Hem passat de Son Gallard a Son Moragues.

Coll de S’Estret de Son Gallard

Els pedrissos del Coll de S’Estret de Son Gallard us permetran descansar i recuperar forces. És el punt a on es creuen el Camí de Muntanya -del que venim-, el de Sa Talaia Vella –que surt a la nostra dreta en direcció oest, el que ve del Pla des Pouet –just de cara, en direcció sud- i el que ens interessa, el Camí de l’Arxiduc que surt a l’esquerra i està clarament indicada. Aquesta peculiar construcció data de finals del segle XIX. Els seus seients, amb bons respatllers, es distribueixen en angle de gairebé quaranta-cinc graus, apuntant un cap l’oest i l’altre cap el sud-oest.

Camí de L’Arxiduc

Agafarem el camí que s’interna en el bosquet en contínua pujada. Al cap d’uns minuts veurem un ramal que surt a la dreta i que ens portaria fins a l’anomenada com a Cova de S’Ermità Guiem. El nom se li va donar a l’antiga ermita de Son Moragues que fou habitada al segle XVII per l’eremita Guiem de Sant Pau, molt venerat al seu temps per les gents de Valldemossa. Continuem fins a superar una paret de partió i agafar un camí que es dirigeix cap al nord fent llargues anades i vingudes guanyant metres de forma clara. Podrem destriar cap a Ponent el petit edifici del Refugi de l’Arxiduc a veïnat del putxet de Sa Talaia Vella. En contarem fins a cinc de voltes abans d’arribar a Ses Tres Osques i gaudir de l’espectacle impressionant que se’ns presenta.

Sa Foradada sorgeix de la mar vigilada pel buc de les cases de Son Marroig. Algunes construccions delaten la presència –amagada i subtil- de Deià. Darrere el Far de Muleta les blanques cases del Port de Sóller es dibuixen a l’ombra del Puig de Bàlitx. El Puig Caragoli destaca en la cresta que s’alça a veïnat dels Cingles de Son Gallard i Son Rullán. Darrere l’arrodonit Puig dels Boixos, la carena del Teix resta en penombra. Una cinta oberta en la pedra, brillant i lluent es perllonga fins a perdre’s en l’horitzó; som a la part més espectacular d’aquesta obra d’enginyeria i bon gust.

Puig Caragoli

Ara just queda seguir el clar sender obert perquè la cavalleria amb la qual l’Arxiduc solia trescar les seves terres per gaudir dels seus racons més preuats, pogués transitar amb comoditat i seguretat. La mateixa de què gaudirem nosaltres tot el temps. El recorregut va fent un imperceptible arc que abasta de Ponent a Llevant. La primera part és excepcionalment panoràmica i ens descobreix vistes sobre la marina de Deià corprenedors. No hem d’ignorar la Badia de Palma que s’obre a migjorn.

De mica en mica el bony del Puig Caragolí es farà més gran. Un desviament cap a l’esquerra ens donarà pas a unes desenes de metres de camí per arribar al seu cim. Bon lloc per descansar i regalar-se amb l’espectacle alhora que recuperem forces.

El volum de Es Teix domina tot aquest sector de Tramuntana. La part més prominent, amb el Puig Major al capdavant, treu el cap a l’altre costat de la Vall de Sóller. El camí de l’Arxiduc continua recta en direcció cap al Puig des Boixos, deixant a l’altre costat el Pla de Ses Aritges.

Una placa situada al costat sud del Caragoli proclama “A l’Arxiduc en homenatge dels muntanyencs. Nadal 1990” Segurament no ens n’hem adonat. Però totes i cadascuna de les passes que avui haurem fet servirà per retre homenatge a aquest personatge excepcional. Però sobretot i de forma destacada, a totes aquelles gents –humils, desconegudes i oblidades- que posaren la seva sang i suor perquè ell convertís en realitat els seus somnis. Honor i glòria per a ells i elles. I memòria per damunt tot.

Just queda desfer passes i admirar des de un altre punt de vista el recorregut. Segur trobareu detalls i aspectes que heu passat per alt.

Temps aproximat vora les cinc hores

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa editorial Alpina, Tramuntana

www.toponimiamallorca.net

Wikipedia en català

El paisatge de l’Arxiduc, Nicolas S. Cañellas Serrano (1997)

Moltes putes, senyor, moltes putes!

Avui hem partit del nom conegut popularment com a Ca Madò Pilla. Avui en dia és una instal·lació hotelera de luxe. En els temps de l’Arxiduc va ser S’Hospederia de Miramar, un dels elements més característics i populars del territori Arxiduc. Aquest va adquirir una casa a poca distància de Miramar anomenada Ca Na Matgina per servir d’allotjament als visitants de Miramar. L’any 1874 ja estava en marxa, oferint al visitant tres dies d’estança completament de franc. La posada va estar contínuament en obres per ampliar i millorar els seus serveis, sempre a càrrec de l’Arxiduc. Des de bon començament la posada va estar governada per una dona de malnom Madò Pilla, veïna de Deià. Diu l’Arxiduc d’ella: “…amb sa seua energia i amor a sa feina, va dur sa casa molt bé i endavant, per espai de molts d’anys” Madò Pilla va ser un personatge significatiu de Miramar i el seu record va restar associat per sempre més a les cases que va governar fins a la seva mort el 1907, a l’edat de noranta-vuit anys.

Poc després de la mort de l’Arxiduc en 1915, les cases es varen tancar. L’any 1926 es varen tornar a obrir com hotel. Després de passar per moltes mans i funcions han esdevingut una instal·lació turística de referència en la zona. En l’àmbit popular retenen el nom de la que va ser la governanta dels seus inicis, que va marcar amb el seu tarannà i entusiasme la primera etapa de les primitives construccions, avui en dia pràcticament desaparegudes.

La posada va rebre la visita de moltes persones procedents de tots els estrats socials i culturals. Ferrer i Oliver escrivia a la revista Majoria l’any 1924 “Quants grups de famílies contentes han pernoctat en aquella caseta petita enmig de les alzines!”

L’estudiós Cañellas Serrano ha recollit àmpliament detalls sobre la seva construcció i gestió. El problema de la massificació i el mal comportament d’alguns que desfà les bones accions i obres dels altres no és propi dels nostres dies. Alguns veïnats de Valldemossa encara us podran contar la història que afirma que de tant en tant, l’Arxiduc visitava S’Hospederia i li demanava a Madò Pilla “Com va, Madò Pilla?, qui ha vingut a S’Hospederia?” y ella li contestava “Moltes putes, senyor, moltes putes!”