Quan a sa Pobla hi havia sis fondes

Ara que tant es parla i es polemitza sobre l’excés o no de places hoteleres i arrendaments turístics que saturen la nostra illa, si més no, encurioseix a fer un repàs per casa, en aquest cas sa Pobla, per a recordar com va ser el passat i com és el present que ha viscut i viu aquesta vila agrícola quant a establiments d’hostalatge o allotjament turístic, o no precisament turístic.

Un retorn al passat segle, a través dels programes de les festes populars de Sant Jaume, ens ofereix la possibilitat de saber -i als més vells recordar- com eren aquelles festes d’antany, els actes lúdics que se celebraven, les històries que en els seus articles es comptaven, i també els productes i serveis que es publicitaven en aquells fullets anunciadors dels festejos.

Precisament en el programa de les ‘Festes Populars de Sant Jaume’ de l’any 1918, conegut a Mallorca com a “s’any des grip”, es publicava un article, sense signatura, en el qual es descrivia com era “La Pobla” d’ara fa un segle, parlant de la seva configuració urbana i arquitectònica, cens de població (7.092 habitants), comunicacions amb la capital i altres poblacions a través del tren i diligències, de la seva economia -amb l’exportació de mongetes com a principal font de riquesa- de l’Albufera, del cultiu d’arròs i la fàbrica de paper… I tanca l’article dient: “En l’actualitat existeixen sis fondes on poden pernoctar”, citant, així, el nom dels establiments d’hostalatge: Fonda del Ferrocarril de Bernardino Campins, fonda d’Europa de Sebastián Franch, fonda del Comerç-Magín Ramis, fonda C’an Reala, fonda d’Europa d’Antonio Sureda, fonda de Mateo Reinés, abans Ca’n Mandilego.

Aquelles fondes que s’oferien als visitants, adornaven els seus anuncis publicitaris amb atractives frases per a destacar els seus serveis, com ara: “Llum elèctrica i bany”, “servei al cobert i a la carta”, “neteja i economia”, “habitacions ventilades”, “servei de carruatges de lloguer”. Entre els eslògans publicitaris, crida especialment l’atenció el de la fonda d’Europa d’Antonio Sureda “Turicano”, que deia. “No confonguin la casa!”, un advertiment motivat per l’existència, com queda dit, d’una altra fonda d’Europa, la de Sebastià Franch “Patena”, situada a pocs metres de la primera.

La fonda de Can Patena, s’anunciava com a Forn i Fonda Europa de Sebastià Franch. Hostalatge econòmic. Bon tracte i neteja. Electricitat en totes les habitacions. La casa preferida pels viatgers.” Publicitar l’existència d’electricitat a les habitacions, té fàcil explicació si tenim en compte que el fluid elèctric va ser inaugurat a sa Pobla el 24 de juliol de 1912. És a dir, feia tan sols sis anys d’aquell programa de 1918 i hi havia llars i establiments públics que encara no l’havien instal·lat.

Normalment, buscaven recer en aquelles fondes; representants de cases comercials de Palma, funcionaris destinats a sa Pobla, futbolistes peninsulars fitxats pel Poblense, artistes i treballadors temporers en labors agrícoles o industrials vinguts de fora.

A principis dels anys quaranta, una nova fonda va obrir les portes en l’actual número 14 del carrer Mercat, un edifici de quatre plantes que encara conserva la seva primitiva estructura. Se li va posar el nom d’Hotel Alomar, el mateix nom del qual fos primer establiment hoteler a Ca Picafort, construït pel sineuer Francesc Alomar, obert l’any 1934. A més de la seva clientela habitual, allà es van allotjar militars pertanyents a les tropes d’Infanteria i Artilleria amb plaça a sa Pobla els primers anys de postguerra. Anys després va passar a regir aquell establiment, amb el nom de Posada Vialfás, Antonio Riera Sansó, un acreditat restaurador manacorí, que al seu temps va regentar el prestigiós restaurant bar Can Riera de sa Pobla.

Fonda Europa, més que centenària

D’aquelles sis primitives fondes, la darrera a mantenir el seu servei com a tal i també com a restaurant, fou la Fonda Europa de “Can Patena”, emplaçada en el mateix edifici del carrer Misteri, 3 des de l’any 1908 en què va obrir les portes, regentada per la família Franch, descendents del seu fundador, fins a l’any 2009 en què es va jubilar el seu propietari Guillem Sans Franch, que juntament amb la seva esposa Margalida estigueren al capdavant de l’establiment, fins al juny de 2010 que es jubilaren. Segons certificació de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears, que ens ensenya Guillem Sans, “L’establiment denominat Fonda Europa, amb signatura H/577, va ser obert l’any 1908, es troba funcionant i té una capacitat de 8 unitats d’allotjament i 11 places”. L’establiment hoteler estava catalogat per la referida Conselleria de Turisme com a “Hotel Modernitzat”, des de l’any 1995.

Després de la jubilació dels seus propietaris va gestionar la fonda Europa, en qualitat d’inquilí, Josep Alorda, que ens comentava que la mateixa acollia una ocupació mitjana de cinc a sis hostes per dia en les seves sis habitacions individuals i una doble, amb dutxa i bany comunitari. El preu de l’habitació era de 15 euros per nit o de 300 euros al mes per als residents de llarga estada. Segons Pep Alorda, hi havia clients que portaven 20 anys venint cada any, com alguns podadors o especialistes en altres treballs que requerien quedar-se una temporada a la zona. També paraven alguns turistes i ciclistes que recorrien diferents rutes de Mallorca. Les habitacions estan situades en la segona planta de l’edifici i en la primera es troben la cuina i un ampli menjador del restaurant obert al públic especialitzat en cuina típica poblera i mallorquina, molt apreciada pels seus clients habituals. Fa uns anys, Josep Alorda va rescindir el seu contracte de lloguer, i des de llavors, la Fonda de Can Patena roman tancada.