Ara llegint
Que així com l’hem vist començar, el vegem acabar

Que així com l’hem vist començar, el vegem acabar

Bon dia, bon any!… I mai més ben dit. La coincidència de la publicació d’aquest article avui, el dia primer de gener de 2022, dia de Cap d’Any,  ens convida a la recerca del significat d’aquesta data, dels seus orígens i sobre els diferents costums de celebrar-la, així com dels refranys populars que entorn d’aquest dia encara expressem i sentim pronunciar.

Cap d’Any, segons definició enciclopèdica, és el dia que comença l’any civil i en el qual s’incrementa el compte d’anys. En moltes cultures, aquest esdeveniment se celebra d’una manera o l’altra. El Cap d’Any del calendari gregorià correspon al dia 1 de gener, igual que passava amb el calendari romà, si bé hi ha altres calendaris que situen el Cap d’Any a altres dates.

Una de les tradicions més esteses als Països Catalans és donar la benvinguda a l’Any Nou consumint dotze grans de raïm, coincidint amb les dotze campanades que acomiaden l’any vell. Un costum, que segons el diccionari de Cultura Catalana, va tenir els seus orígens a Alacant, l’any 1909. El conegut com a ‘raïm de la sort’, és el costum d’usar la fruita comestible com a element gastronòmic bàsic de la nit de Cap d’Any a diversos països d’influència valenciana. És el costum de donar la benvinguda a l’any nou, consumint dotze grans, coincidint amb les dotze campanades que assenyalen els dotze últims segons de l’any que ens deixa.

Normalment, aquest ritual es fa a casa, amb la família i amics, després d’un bon sopar, si bé en algunes poblacions la gent, amb multitud, es congrega davant el rellotge de l’església o de l’ajuntament per començar l’any amb alegria i amb comunitat.

Com hem dit, l’origen d’aquesta tradició es troba a Alacant i data de l’any 1909, després d’una temporada que hi va haver una bona collita de raïm. Per poder vendre tanta producció es va inventar el ritual d’acompanyar els últims segons de l’any amb grans de raïm i es va fer córrer la creença que portava bona sort. Aquest costum ha arrelat de tal manera que la gran majoria de llars de l’àmbit catalanoparlant no conceben la celebració de la nit de Cap d’Any, sense consumir els dotze grans de raïm.

La plaça de Sa Pobla engalanada per les festes de Nadal i Cap d’Any. (Foto: Joan Payeras)

Dites i refranys

Dins l’àmbit de població de parla catalana, i les Illes Balears no en són una excepció, existeixen nombroses dites i refranys populars que fan referència al dia de Cap d’Any, de les que en recordarem algunes, que si meditem el seu contingut, totes tenen el seu significat aplicable a distintes situacions o fets que no escapen a la realitat,  com per exemple: “Any Nou Vida Nova”,”Amb el nou any, un nou afany”, “Any acabat, porc engreixat”, “Any de neu, any de Déu”, “Bon any, bon guany”, “Per Cap d’Any el dia s’allarga un pam”, “El qui dies passa, anys empeny”.

La veritat és que el començament d’un nou any, sempre ens convida a expressar bons desitjos per nosaltres mateixos i pels éssers estimats. També, el nou any, ens empeny a imposar-nos alguns propòsits que considerem que seran beneficiosos pel nostre benestar o la nostra salut. Uns desitjos, propòsits i fins i tot somnis, que des d’aquest mitjà de comunicació desitgem que es facin realitat per a tots.

I com diu el titulat d’aquest article, el nostre desig és aquest: “Així com l’hem vist començar, el vegem acabar”. 

Salut i venturós Any Nou.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt