Que les vegem santes i alegres. Bon Nadal

La publicació d’aquest article quan falta una setmana justa per entrar de ple dins les festes de Nadal, convida a recordar un dels nostres costums o tradicions perdudes dins la boira del temps i esborrades per unes noves formes, producte dels constants progressos i de les noves tecnologies que a poc a poc han anat desvirtuant i apagant la calor que antany envoltava el tracte o comunicació personal dels nostres bons desitjos i sentiments.
S’acosten uns dies en els quals canviem les nostres salutacions habituals quan ens creuem amb una persona coneguda, amics i familiars, o en acomiadar-nos d’una conversa. Canviem el ‘bon dia’, ‘bones tardes’ ‘bona nit’, o l’adeu’, per un «Bones Festes», antic costum de desitjar-nos joia i felicitat durant aquestes dates nadalenques. La frase,’Bones Fetes’ o ‘Bon Nadal’ poc ha canviat. Però si la forma, el ritual d’expressar aquests desitjos.
Recordava Jordi Soler en un article publicat a la revista local Sa Plaça el desembre de 1997, el sant costum de felicitar el Nadal que antany existia a sa Pobla, i a tots els pobles de Mallorca. Un ritual tradicional desaparegut ja del nostre costumari que practicaven, com si es tractés d’una obligació, totes les famílies la tarda de la segona festa de Nadal i del dia de Cap d’Any.
“Anar a donar ses Bones Festes”, consistia a fer després de dinar, pares i fills, abillats amb les seves millors gales, acudien al domicili dels seus majors, que els esperaven al costat del foc de la llar o asseguts a la taula braser. Allà reunits, a més de desitjar-se mútuament unes bones festes i un pròsper nou any, entaulaven la seva particular conversa. Mentrestant, degustaven unes galetes de coco, un tros de torró i prenien un glopet de mistela. Les frases fetes més emprades per expressar els seus desitjos, eren: “Que les vegem santes i alegres” per Nadal, i, “Així com l’hem vist començar, el vegem acabar”, o “Venturós Any Nou”, el dia de Cap d’Any.
Per donar per acabada la visita, era costum que els nens i els seus pares, besessin la mà als avis i familiars més grans, que corresponien obsequiant els nens amb algunes monedes, que en sortir anaven a gastar ràpidament a la paradeta de llaminadures de “es Panero” o “en Calent”, instal·lats a la Plaça Major.

El mateix ritual solia repetir-se visitant diversos domicilis familiars d’ambdós consorts i si els familiars més propers eren nombrosos, el recorregut de casa a casa i les seves preceptives tertúlies podia perllongar-se tota l’horabaixa. De vegades, aquestes visites no solien ser massa alegres, ja que sempre es recordava a algun familiar absent.
Les dates nadalenques, també eren propícies per intercanviar visites entre familiars residents a altres localitats, que es feien a través de diferents mitjans de locomoció per desplaçar-se a complir el seu compromís amb els seus majors.
Era també costum que encara perdura en algunes famílies, reunir-se a dinar el dia de Nadal i donar bon compte d’un suculent arròs sec de calderó i porcella rostida, el menú més típic a la part forana, el dia de Nadal. Altres menjars típics casolans, elaborats per la mestressa de casa eren la “coca de torró, amb neules” o el “Tambó de ametlla”, que constituïen el plat dolç d’aquestes festes.
Deia Soler en el citat article, fa uns vint-i-cinc anys, que “avui sembla haver entrat en crisi el concepte de família, entesa com a estirp o nissaga. Avui el nucli familiar està reduït als mínims, si bé encara, el dia de Nadal es reuneix la família estricta al voltant del ‘Pater famílies’ gaudint d’un bon àpat, i a les postres els més petits reciten, pujats sobre una cadira, el poema nadalenc o la cançoneta que han après a l’escola”.
Les generacions nascudes a mitjans del passat segle XX, recordem aquell ritual de donar les bones festes i altres formes de felicitar el Nadal que amb el pas el temps anaven imposant-se i que no deixaven de contenir un sentiment afectuós i romàntic, de bons desitjos cap a familiars i amics. Desitjos i sentiments que s’expressaven per carta, i més tard a través d’aquelles originals postals nadalenques que tant treball de repartiment donaven als carters.   
A les ciutats, repartien les seves felicitacions de Nadal, porta per porta, els serenos, els escombriaires o fematers, i altres persones que realitzaven uns serveis públics escassament remunerats, i que amb el seu detall es veien recompensats amb algunes monedes, un donatiu al qual es deia “aguinaldo”, amb què alegrar les seves humils festes de Nadal.    
Irremissiblement, el progrés i els avenços tecnològics, a poc a poc, o massa ràpid, han anat enterrant i deshumanitzant aquelles nostàlgiques velles maneres de felicitar Nadal. Primer el telèfon fix, després el mòbil i el seu ‘WhatsApp’, i posteriorment internet i el seu ‘Facebook’, i altres xarxes anomenades socials, s’han dut bona part d’aquell entranyable esperit nadalenc que envaïa aquelles llars de la ruralia mallorquina de fa tan sols una centúria. Llars, els d’avui, en què l’il·luminat arbre de Nadal i el funanbulista Pare Noel, han substituït aquell pessebre familiar que muntaven amb tant afecte pares i nens. Afortunadament i gràcies a l’enginy d’alguns nostàlgics, seguim gaudint i admirant alguns fantàstics pessebres, molts dels quals rendeixen al·legoria als costums i tradicions illenques.

Però, no només són els avenços que ens ha aportat el progrés els que han fet canviar aquell esperit nadalenc d’antany. En els apuntats canvis de tradicions i costums, també hi han jugat un paper important distints canvis d’hàbits que, amb el pas dels anys, han anat produint-se dins la nostra societat, com poden ser culturals, en la pràctica de les creences religioses i altres circumstàncies, que han fet canviar moltes tradicions i costums.
Bon Nadal. Que les vegem santes i alegres!