Recuperant la nit de les ànimes

En uns moments culturalment caòtics on el fet de la globalització sembla haver-se ensenyorit totalment de qualsevol esdeveniment cultural, hi ha una festa que tot i que a dia d’avui presenta una forta impromta derivada del mercat anglosaxó encara lluita per deixar-se sentir a través de tota una sèrie d’activitats que giren al seu voltant: es tracta de Tots Sants i de les diverses manifestacions que giren al seu voltant.

L’arribada de l’hivern astronòmic, que sol coincidir al voltant de l’1 de novembre, dia de Tots Sants, tanca el cicle tradicional pagès balear amb l’arribada del fred i l’inici de l’època de sembra i dels dies més curts de l’any. El canvi de cicle llum versus fosca propicià des de temps immemorials tot un seguit de celebracions i festes relacionades amb el món dels difunts, unes celebracions que mantenen una estreta relació amb l’estat de la terra durant l’hivern: un cop recol·lectats els fruits, la terra sembla esmorteïda i convida a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i la relació amb els nostres antecessors.

Tots Sants és, sense cap dubte, la festa més important de la tardor illenca i aquesta importància es tradueix en la quantitat de tradicions i costums que s’hi relacionen, unes tradicions i costums que han bastit un patrimoni immaterial important que posa de relleu uns components que es mouen entre la devoció i el respecte cap als avantpassats, sense oblidar la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort.
L’origen de la festa de Tots Sants l’hem de relacionar amb el ritus celta anomenat Samhain que se celebrava l’1 de novembre i que obria el període d’obscuritat en què la frontera entre el món dels vius i el dels morts desapareixia, permetent que els esperits dels morts retornassin a la terra.

Durant el segle VII el papa Bonifaci IV cristianitzà la celebració del Samhain i designà l’1 de novembre com el dia de Tots Sants (All Hallows) i la nit de Samhain passà a anomenar-se la nit de Tots Sants o All-Hallows Eve, que posteriorment fou coneguda com Halloween.

La celebració d’aquesta vesprada ben aviat assolí un caràcter lúdic fortament vinculat al món dels infants amb la finalitat d’apropar-los a l’experiència de la mort; per tal d’assolir aquest objectiu, els personatges que bastien l’ideari de la cultura popular es feren presents durant aquesta jornada a base de disfresses i rialles, aconseguint-se així que la realitat de la mort fos alleugerida per mitjà d’una visió carnavalesca i divertida.
Tot i que a la nostra comunitat és força recent la relació de la nit de Tots Sants amb el carnaval -introduïda sobretot pel cinema nordamericà a partir de la dècada dels seixanta-; sí que era ben nostrada la realització de certes activitats per donar bona acollida als difunts durant la nit del seu retorn. A casa nostra la Nit de les Ànimes -així es com es designava antigament, i caldria tornar-la a anomenar d’aquesta manera- era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, per la qual cosa era habitual deixar llums encesos, dolços i presents per ajudar-los en el seu retorn a la terra.

En aquest marc era molt conegut el joc de les animetes, que consistia en amagar per la casa dolços i castanyes perquè els nins els cercassin l’endemà. Aquests presents eren tenguts com la verificació del pas dels difunts per les llars en qüestió. Com a vestigi d’aquest tipus de celebració encara roman vigent, però passant per hores baixes, el costum de regalar rosaris ensucrats, panellets, bunyols, castanyes, aglans o fruita confitada.

Per tal de revitalitzar aquest tipus de celebració, fa alguns anys que diversos ajuntaments i entitats lluiten per recuperar la celebració de la Nit de les Ànimes i alguna de les seves tradicions com la de regalar rosaris ensucrats. De fet, a Palma se celebrarà el proper 3 de novembre al Parc de sa Riera la Nit de les Ànimes. Es tracta d’una festa organitzada pels Dimonis des cau des Boc Negre amb un caràcter fortament lúdic on a part de diversió per a petits i majors s’elaboraran els tradicionals rosaris ensucrats.

A diferència del món anglosaxó o de Catalunya, a Mallorca no hi havia tradició de celebrar la Nit de les Ànimes amb disfresses ja que la mentalitat austera i conservadora dels illencs considerava gairebé sacrílega la celebració d’aquesta data amb disfresses, un fet que a dia d’avui ja ha quedat completament desfassat, gràcies a l’omnipresència de l’esperit de Halloween i de la globalització del mode de vida nordamericà.

El que sí que es feia era aprofitar les carabasses, hortalissa en plena temporada, per buidar-les i convertir-les en fanals i llanternes que es col·locaven a les finestres per espantar els vianants despistats i alhora assenyalar el camí als esperits dels difunts.
El rosari ensucrat de Tots Sants està fortament lligat als penjarolls que uns dies abans -el dia de les Verges- els infants solien confeccionar fent recapte per les cases dels voltants de dolços, confits i altres llepolies.

Tradicionalment, aquests rosaris estaven fets a base de massapà i fruita confitada i comptaven amb una patena d’encarabassat que solia estar decorada amb una imatge votiva que amb el pas dels anys s’anà substituint per cromos dels personatges del moment. Era tradicional que els padrins joves regalassin als seus fillols un rosari ensucrat el dia de Tots Sants.

Actualment, i seguint els gustos moderns, aquests rosaris estan elaborats a base de llepolies, caramels, monedes de xocolata i galetes en detriment de la fruita confitada que era la base d’aquests presents. Per revitalitzar aquesta tradició -en franc declivi- les escoles estan duent a terme activitats dinamitzadores que pretenen reconduir la davallada que fins fa tan sols alguns anys afectava als rosaris ensucrats, un fet que també intenten capgirar les iniciatives que pretenen recuperar la Nit de les Ànimes.
Tot i que avui en dia es considera que la festa de Halloween és una festa introduïda des d’Amèrica del Nord, cal tenir present que es tracta de la mateixa festa de Tots Sants originària del món celta que fou importada al nou continent pels immigrants irlandesos a mitjans del segle XIX. Per tant es pot considerar com una festa d’anada i tornada que ha quedat molt transformada i descontextualitzada per mor de la globalització. Malgrat tot, cal recuperar la Nit de les Ànimes com a festa tradicional, si bé serà inevitable que vagi acompanyada d’una sèrie de manifestacions provinents del Halloween nordamericà, posant de manifest els perills i riscos dels nostres costums davant un món cada cop més globalitzat.