Respostes a les crisis que han afectat al sector del vi
Les crisis semblen una situació reiterativa en el món i quan passen és imperiós elaborar una resposta per superar-les: un canvi. A vegades són generals i altres, més específiques del vi com fou la fil·loxera en el segle XIX. Analitzarem tres moments de crisi
Segle XIX
Crisi específica de la vitivinicultura. En el segle XIX d’Amèrica va arribar una plaga: la fil·loxera, que va destruir pràcticament totes les vinyes de molts d’indrets, les de França que fou el primer lloc on va arribar i el 1891 a Mallorca on va fer estralls. En realitat l’arribada de la fil·loxera va ser el tancament d’un cercle que havia començat la plaga amb el seu atac a França i que va provocar l’augment de les exportacions mallorquines a aquell país de manera espectacular. Al recuperar-se França i tancar el seu mercat va provocar una crisi econòmica greu rematada per l’arribada de la fil·loxera a Mallorca provocant la ruïna de molta gent que no podia tornar els crèdits bancaris. Es va produir una gran emigració Amèrica del Sud i altres indrets.
Una de les respostes a aquella crisi fou el canvi de la vinya per altres cultius, l’altre fou el cooperativisme. La unió de tots els viticultors per crear una entitat que elaboràs i comercialització el vi a partir dels seus raïms. Així va néixer l’Estació Enològica que va funcionar entre el 1915 i el 1956 i el Celler Cooperatiu, entre el 1919 i el 1991. Aquestes accions representaren la represa de l’activitat vinícola.
Segle XX
Amb l’arribada del turisme i la posterior entrada a la Unió Europea es va produir un gran canvi social. D’una banda l’abandó del camp per treballar en el sector turístic i de l’altre els ajuts europeus a la transformació del camp facilitant l’arrancada de vinyes va canviar el món agrícola que va suposar la crisi en l’elaboració tradicional del vi en el qual l’important era tenir vi en abundància com a complement calòric de l’alimentació.
La resposta a aquesta situació podríem que fou el pas de la quantitat a la qualitat en l’elaboració de vi. L’any 1985 hi havia 12 cellers oberts, en l’actualitat són quasi 100. Evidentment, per poder col·locar el seu vi al mercat havien d’aconseguir vins de qualitat. El mapa del vi va canviar. Es varen formar les DDOO i les IIGGPP. Varen canviar les vinyes, es va introduir el cultiu de varietats internacionals
Segle XXI
En el present segle tenim dues crisis: la xil·lela i la covid-19, a la que ara s’ha afegit la invasió de Rússia a Ucraïna. A la xil·lela de moment no s’ha trobat una solució eficaç, excepte l’eliminació dels ceps malalts. Es contempla amb molta preocupació l’atac destructiu sense opcions a tenir una teràpia eficaç.
La crisi del covid-19 ens ha fet reflexionar. Amb el confinament de l’any 2020 es va manifestar la feblesa d’un mercat que depèn principalment de l’afluència turística. La comercialització es va contreure un 50%. La situació demana una sortida a l’exterior a la recerca de nous mercats. A més, els CCRR s’uneixen per realitzar accions de manera conjunta. Aquest any, les DDOO Binissalem i Pla i Llevant i VT Mallorca seran o han estat presents a les fires Taste Spain a Zuric, Barcelona Wine Week, Prowein a Düsseldorf i Fenavin a Ciudad Real. Veurem quins són els resultats.
Ara ha sorgit un nou problema: la invasió per part de Rússia a Ucraïna. D’aquesta crisi no sabem com ens afectarà, poc o molt. Haurem d’estar pendents de les conseqüències. Les crisis no cessen, siguin globals: covid-19 i guerres o específiques del vi com la xilel·la. Món difícil que demana respostes.