Robatori sacríleg d’en Parragó a l’església de la Sa Pobla (II)

Després d’haver ser detinguts i empresonats per als escandalosos i cruels fets comesos al santuari del Puig de Maria de Pollença, els lladres encapçalats per en Parragó, aviat es van escapar de la presó i de seguida van planificar i van perpetrar el robatori sacríleg a l’església de sa Pobla, que va commoure a tota Mallorca, i va mobilitzar a totes les forces vives de l’illa i als poblers en particular.

Conte Parera al número 3 de la revista Sa Marjal (març de 1909) amb estil una mica novel·lesc: “la boca d’un llop no és tan negra com aquella nit de tan tristos records. Cap a les onze de la nit serien quan Parragó i els seus tres mals amics es van presentar a la nostra parròquia per cometre el crim més horrible i sacríleg. Van entrar a l’església disposada a robar les llantíes de plata, els vasos sagrats i totes les joies que poguessin “(…)

Un dels quatre bandolers es passejava per la cantonada de la casa del Rafal (actual biblioteca) fent de centinel.la. Just al davant del Portal Menor del temple, a la casa de Son Pons i en la de Son Corp, davant el Roser, se celebraven uns animats balls de carnaval. Mentrestant, els lladres, amb les seves eines, van aconseguir obrir la porta d’un petit portal de l’església situat a l’altura de la pila baptismal i es van dirigir cap a la sagristia i van accedir a l’armari on es guardaven les joies més preuades, però no van poder obrir-lo. Van rastrejar per tots els racons de l’església sense que trobessin cap objecte de valor, doncs, tots havien estat amagats davant els rumors que per la zona de sa Pobla actuava una banda de lladres.

Però el rector es va oblidar d’amagar la custòdia i els vasos sagrats que es guardaven al sagrari de l’altar major. Els malfactors es van endur la part superior de la custòdia, anomenada ‘vericle’ amb els seus raigs centrífugs resplendents, que contenia una hòstia consagrada. Després es van dirigir a la capella del Roser, van obrir la porta del sagrari i es van apoderar de dos copons de plata i dos atuells per servir la comunió, plens de formes consagrades, escampant-se’n unes quantes per terra.

Per la seva banda, Furió narra així els fets: “Dia 3. Diumenge a la nit van entrar lladres a l’Església Parroquial de la Vila de la Pobla i després d’haver robat totes les joies d’or i plata van prendre la custòdia amb el Santíssim Sagrament i se la van emportar, igualment van robar el copó, les dues mitges taronges que serveixen per donar la comunió i les Sagrades formes les van deixar per terra amb greu menyspreu i poc temor d’un Déu que podia convertir-los en estàtues de sal com ho va fer en un altre temps . El sagristà al matí trobant tal novetat va donar part al capellà que després ho va posar en coneixement del Sr. Bisbe i la policia d’aquell poble ho va comunicar a l’Excm°. Sr. Capità General com Subdelegat de Policia a l’illa. “

Una cançó popular que narra el succés i anomena els autors del robatori, diu així:

“En Sans i en Parragó,

En Manco i en Masset

Feien ofici secre

Per robar Nostro Senyor”

Consumat el robatori, els lladres van emprendre la fugida cap als paratges de la finca de Son Sintes, situada a poc més d’un quilòmetre de la sortida del poble, en direcció a Son Sant Martí. En una aturada en el camí, just a les cases de Son Sintes, van examinar els objectes robats i van descobrir que la custòdia contenia al seu interior del vericle l’hòstia consagrada, el que va originar una forta discussió entre ells per decidir el que feien amb la sagrada forma. La decisió, segons Parera, va consistir a partir-la en quatre trossos i menjar-se’n un tros cada un.

Per recordar aquell fet es va col·locar en una de les parets exteriors de la casa de la referida finca de Son Sintes, una placa de pedra, que avui està en poder dels descendents dels propietaris de la finca, perquè la casa va ser enderrocada, ja que amenaçava runa. La placa es conserva gràcies al sentit comú del propietari, que va decidir retirar-la, abans que quedés trencada entre els enderrocs.

De Son Sintes, els quatre bandolers van continuar el seu camí cap a l’extensa zona boscosa de Son Sant Martí, on després de romandre amagats alguns dies, van decidir dirigir-se cap a Manacor per refugiar-se en la zona del ‘Coll des Vent’, als peus de la Roca des Castellet. La peça que van tenir més difícil de vendre de tot el botí va ser el vericle de la custòdia, i per això van decidir amagar-la a l’interior d’un pou que es trobava en una parcel·la agrícola, prop del camí que condueix a sa Roca.

L’aixecament d’un poble

A sa Pobla, quan a primera hora del matí el sagristà i el vicari que havia de celebrar la primera missa, van descobrir els rastres que van deixar els lladres a l’interior de l’església i el que s’havien portat, ho van comunicar al rector Pere Francesc Sard , natural d’Artà, i aquell al batle, que llavors era Melsior Tugores Socias. La notícia va córrer com un raig de pólvora entre els veïns, que es van arremolinar en grups per tot el poble, expressant les seves mostres de sorpresa i indignació davant el que havia passat.

Les autoritats locals, civils i eclesiàstiques, van comunicar els fets als seus superiors jeràrquics de la capital, els que ràpidament van organitzar les actuacions pertinents a dur a terme, segons les seves competències. Per la seva banda, el batle, com a màxima autoritat local, va ordenar es fes un bàndol dirigit a la població, ordenant la prohibició de sortir de la vila sense autorització i demanant a tots els homes aptes que es presentessin a l’Ajuntament per organitzar una persecució dels lladres. La resposta dels poblers no es va fer esperar i un considerable grup d’homes, armats amb diverses eines de treball i alguna escopeta, van emprendre, sense rumb fix, la recerca de la quadrilla de lladres.

“Un dia que feia vent,

tot sa Pobla se va alçar,

i varen anar a cercar,

 per dins mates i pinar,

el Santíssim Sagrament.” 

A Palma, la intervenció de les autoritats civils va ser ràpida i contundent. El dia 6 de gener es va emetre un ban oferint la quantitat de tres mil ducats als qui denunciessin “aquesta companyia de lladres o alguns d’ells i si fos un de la quadrilla el denunciant se l’indultés de la pena en què hagi incorregut.”

Dia 7. “Al matí ha sortit un comissionat de la sala que és D. Juan Manuel de Jonc i un Escribano de Cambra que és D. Miguel Montblanc per formar la sumària del robatori comès en l’Església de la Pobla.”

Per part del bisbat, es va acordar que “a la capital i a tota la diòcesi es facin rogatives públiques per la troballa de la SSma. Forma consagrada i que les esglésies es cobreixin de dol en senyal de sentiment que ha de causar als fidels la pèrdua d’aquesta joia la més preciosa. (…) i a l’església de la Pobla s’estendrà fins a nou dies el dol i l’església romandrà endolada per espai de 15 dies, en els quals prohibim tocar l’orgue, i repicar les campanes, i preguem de nou al magnífic Bayle d’aquella Vila, que en aquest temps no permeti cap d’aquelles diversions públiques, en què tant se sol ofendre a Déu en temps de Carnestoltes … “

(Continuarà)