Robatori sacríleg d’en Parragó a l’església de Sa Pobla (i IV)
El 3 de febrer de 1828, la quadrilla del bandoler de Manacor va protagonitzar la seva major malifeta, que va posar fi a la vida d’Antoni Rosselló “Parragó”
Captura, mort i escarni
Després d’aquell robatori sacríleg a l’església de sa Pobla, passaven els dies i tots els esforços que realitzaven les autoritats civils per trobar el parador de la banda de lladres, resultaven estèrils. Era de vital importància saber qui eren els pròfugs per poder seguir els seus rastres. La incògnita es va aclarir quan un component de la banda, per tal d’aconseguir l’indult i l’absolució de tota pena, dictada pel governador i que s’havia fet pública a cada cantonada per mitjà del saig, va acceptar delatar als seus companys i el seu amagatall.
Una vegada que es va saber que un dels membres més destacats de la quadrilla era en Parragó, es va enviar, des de Palma, a Manacor, un regiment de soldats d’Infanteria, conegut com el Regiment de Sòria o el “Noveno” per intentar la captura del perillós bandoler. Les sospites apuntaven que Parragó pogués tenir el seu amagatall a la casa d’una amant que tenia al carrer d’en Metge de la barriada de Fartàritx, conegut avui com a carrer de la Llum. De nit van desplegar els soldats pels carrerons foscos del barri i segurament el soroll que feien amb els seus registres que realitzaven els militars, van fer aixecar sospites. Una crònica de Palma i diferents cançons que es van fer populars, descriuen com va ser la caça i captura del perillós bandoler.
“A les onze del sereno
Va matà en Parragó
Un soldadet petitó
Del Regiment del Noveno.
…
En Parragó se pensave
Que no el porien matà
Un saldat li va tirà
Quant voltave cantonada.
…
Verge de Son Salvadó
Donaumós bon any de càrritx,
A sa Costa de Fartàriig
Mataren en Parragó.
La crònica Ho contava així:
“Dia 13. En la vila de Manacor perseguint una comissió de la policia de Palma a Antonio Rosselló Parragó, natural d’aquella vila, per sospites de ser un dels que van robar a l’església de la Pobla, fugint aquest i fent armes contra la tropa que auxiliava el zelador, un soldat li va disparar un tret de fusell que li va travessar el cervell i va caure mort. “
“De matí, mentre s’aixecava la boira–diu en Toni Pasqual a la seva ponència- s’escampava la notícia per tot Manacor que havien matat en Parragó. De Fartàritx, van traslladar el seu cadàver a la plaça de la vila i allà el van tenir estès sobre un banc de -diu Antoni Pasqual en la seu ponpedra de la porxada, durant tot el dia perquè la gent prengués consciència de com acaben els delinqüents. “
Així van acabar les tristes aventures den Parragó. Un crucifix que portava penjat del coll serví perquè li donessin sepultura cristiana, ja que les autoritats eclesiàstiques eren reticents que així es fes. Els seus companys de quadrilla, si no van acabar igual que el seu capitost, van ser detinguts, segons expliquen les cròniques.
“Parragó si no dus creu
No’t daven terra sagrada,
Perque a les clares se veu
Qu’es teu cos fa flamarada.”
A un document manuscrit que es troba a l’arxiu municipal de sa Pobla, rescatat pel metge i historiador Bartomeu Siquier “Mestrés”, queda constància de l’entrega, dos anys després dels fets, a les autoritats superiors, dels estris que se li havien confiscat a en Parragó, El document diu així textualment:
“He recibido dos talegos, dos navajas, dos ganzuas, una bala de pistola, dos canutos de caña; cuyos efectos me ha remitido el Bayle Real de la villa de la Pobla por manos de Antonio Forteza vecino de dichavilla., y prosedentes de la Causa formada contra Antonio Rosselló alias Parragó y otros.
Palma 20 de Febrero de 1824.
Foto portada: Antoni Pasqual